Oriol Junqueras fa aquest dimarts la seva primera conferència en més d'una dècada. Les coses han canviat molt des d'aquell desembre de 2014. Llavors, el títol de l'acte portava per nom "Crida a un nou país: la República catalana" i el context era la pressió de l'extinta Convergència a ERC perquè acceptés una llista unitària. El context ara és molt diferent: la independència no es troba a la primera pàgina del debat públic i el president d'ERC està inhabilitat. Però, no sense un congrés convuls, Junqueras ha tornat a la primera línia política i aspira a enfortir de nou el partit en el millor moment del PSC.
Tot i la presó, el president d'ERC ha tingut temps de tot. Ha estat indultat i es troba a l'espera que l'amnistia s'apliqui del tot. Ha dimitit del càrrec entre cert rebombori intern i ha fet una ronda de visites al país per escoltar la militància. I ha tornat al càrrec després de guanyar el suport de la majoria de la militància. El partit ha viscut un procés intern dolorós que va coincidir amb la pèrdua de la Generalitat i els mals resultats de l'últim cicle electoral i ara toca reconstruir amb la mirada posada, si els jutges ho permeten, en tornar a ser candidat en unes eleccions. La recepta del "nou" Junqueras es va dibuixant: modelar el discurs per situar el partit a la "nova" centralitat del país, que amenaça de virar cap a la dreta.
Distanciament amb els socialistes
El tret de sortida al debat intern a ERC va ser la decisió de la investidura de Salvador Illa. El "sí" va imposar-se per 550 vots davant els més de 6.200 que es van registrar. Junqueras mai va revelar el seu vot en un moment en què no era president del partit, però va tancar files amb l'equip negociador que comandava Marta Rovira. "Entenc els dubtes i haurem de vetllar pel compliment dels acords", deia, deixant clar que caldria trencar si aquests compromisos no acaben produint-se. Personalitats del seu entorn, algunes d'elles ara a la direcció, sí que van posicionar-se a favor de facilitar la investidura d'Illa. El "nou" Junqueras vol exhibir, en aquesta nova etapa, més exigència amb el PSC per al compliment dels pactes.
Però ara els republicans, un cop han aconseguit certa pau interna, han apujat el to amb els socialistes en l'estrena del nou curs polític. El context a Catalunya, però sobretot a l'Estat, hi ha ajudat. En el postprocés, els republicans han situat al centre l'exigència d'un nou model de finançament i van esgarrapar el compromís del PSC amb una proposta força de màxims que inicialment va subscriure la direcció del PSOE. Però la debilitat de Pedro Sánchez a Madrid ho condiciona tot. Les discrepàncies sobre el principi d'ordinalitat -que fins i tot ha generat certa discrepància entre els executius català i espanyol- i les demores en el calendari augmenten la desconfiança.
Els republicans, davant l'"immobilisme" del govern espanyol, han fet via al Congrés i han registrat una proposició de llei perquè Catalunya recapti l'IRPF. Ho han fet en solitari per la manca d'acord amb els socialistes i amb el rerefons de les tensions amb el Ministeri d'Hisenda i, més particularment, amb la figura de Maria Jesús Montero, que ja té un ull posat al difícil assalt de la presidència andalusa. El missatge d'ERC, tant en públic com en privat, és molt clar: si no hi ha avenços, no hi haurà pressupostos ni aquí ni a Madrid. I cada dia que passa sense que el telèfon soni entre Pallars i Calàbria, és més complicat tenir comptes.
Davant la dificultat d'avançar, Junqueras parlarà en la conferència d'"ambició nacional", un concepte que recentment utilitzen els dirigents d'ERC i també de Junts. Ara bé, els republicans volen "donar contingut" a aquesta idea i posen èmfasi a guanyar totes les competències possibles per minimitzar la presència de l'Estat a Catalunya. A banda del finançament, una de les carpetes que ERC ha obert en les últimes setmanes és la governança de les infraestructures, especialment la de l'aeroport del Prat. El Govern no ho té com a prioritat i Aena avisa que no és viable. En els dos aspectes, Junqueras ha allargat la mà a patronals i sindicats, amb qui mira de teixir complicitats.
Sense por d'afrontar debats "incòmodes"
L'agenda de la dreta i l'extrema dreta cada cop és més present al debat públic i l'esquerra, no només a Catalunya o a l'Estat, sinó a Europa i al món, intenta esbrinar la fórmula per afrontar els nous debats. ERC està disposada a modelar el discurs per guanyar centralitat amb la prioritat de frenar l'onada reaccionària. És per això que Junqueras afronta debats "incòmodes" en l'espai de l'esquerra com són la immigració, la multireincidència o les ocupacions. Els republicans, en la línia de guanyar competències, també han donat suport al traspàs d'immigració proposat per Junts i que ha caigut pel "no" de Podem.
"La multireincidència s'ha de perseguir senzillament perquè la delinqüència s'ha de perseguir", deia el president d'ERC en una entrevista recent a TV3. Junqueras afirmava que no es pot negar que existeix un problema de seguretat i també es referia a les ocupacions, assegurant que cal protegir la propietat. "El dret a un habitatge digne i el dret de posar un pis de lloguer amb seguretat han de ser compatibles", apuntava. La ponència política d'ERC aprovada fa uns mesos ja deia que tots dos fenòmens havien de ser "abordats des de l'esquerra malgrat la seva complexitat".
Parlar d'immigració sense mirar Aliança
Que l'extrema dreta -sigui d'arrel independentista o espanyolista- pugui aplegar fins a 35 escons en total al Parlament en les pròximes eleccions, com apuntava una enquesta de La Vanguardia, denota que la carpeta migratòria és central per a bona part de l'electorat. El discurs històric d'ERC sempre s'ha basat en els drets i els deures, però contra l'onada reaccionària pot ser que calgui més concreció. En les últimes setmanes, els republicans han aprofundit en la inviabilitat de la Catalunya dels deu milions, centrant-la en una qüestió de recursos, però posant en evidència que el país no pot permetre's continuar creixent com fins ara.
El debat públic obligarà els republicans a parlar d'immigració i ho faran sense mirar massa la competència de l'extrema dreta independentista. Fonts del partit diuen que tenen molt ben situats aquells punts del país on Aliança Catalana pot créixer de manera més clara, però confien que no els farà tant de mal com a Junts. De fet, així ho reflecteixen les enquestes. I és que els republicans se situarien ara en xifres molt similars a les dels comicis de fa poc més d'un any (20-21 diputats) i fins i tot confien a guanyar alguns vots més per tornar a ser la primera força independentista. Per contra, la formació de Carles Puigdemont perdria pràcticament els mateixos escons que guanya el partit de Sílvia Orriols.
En tot cas, ERC sí que té previst moure's en l'àmbit municipal per frenar l'extrema dreta. El partit treballa amb la intenció que un grup d'alcaldes de municipis més grans de la Catalunya interior puguin tenir un discurs clar sobre immigració -abordat des de l'esquerra- del qual puguin beure els batlles de pobles més petits, i que pateixen perquè els plantejaments de la dreta cada cop s'imposen més en el debat públic. Aquesta estratègia municipal és important perquè el primer cos a cos amb l'extrema dreta independentista serà, si no hi ha un gir de guió a la política catalana, a les municipals de 2027.
