"Ja les té, aquestes coses. S'enamora i es desenamora". La frase, pronunciada per un alt dirigent de Junts, descriu la relació que ha tingut Carles Puigdemont amb alguns dels fitxatges estrella que ha fet al llarg dels últims anys. L'últim a deslligar-se de la figura del líder a l'exili ha estat Jaume Giró, a qui va avalar com a conseller d'Economia el 2021 quan Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general del partit, li va elevar la proposta. Aquest és un repàs dels noms que han estat figures ascendents a la formació i que, amb el pas del temps, han acabat vivint un episodi de distanciament amb Puigdemont, que mai ha viscut un procés de qüestionament de portes endins.
Jaume Giró
Unes hores després del comunicat públic amb el qual anunciava que plegava de la direcció de Junts i del Parlament, Giró va entregar la renúncia a l'escó i va aprofitar per acomiadar-se de tot el personal. Des del maig, Puigdemont sabia que, si no canviaven una sèrie de coses al partit -d'estratègia i de projecció de lideratges-, l'exconseller d'Economia tenia tots els números per emprendre el camí de la retirada. Giró, de tradició més convergent -tot i que venia del sector privat i mai abans havia militat activament- que puigdemontista, era el principal representant del sector pragmàtic del partit. El líder a l'exili el va voler a l'executiva triada el 2024, però ara ja no en forma part.
Laura Borràs
Quan Puigdemont va posar en marxa la candidatura de Junts per Catalunya, just després de la declaració fallida d'independència, Borràs es va convertir en un fitxatge estrella. Després de convertir-se en consellera de Cultura, tant a Waterloo com a Lledoners -en aquell moment el secretari general, Jordi Sànchez, estava empresonat- van detectar que tenia tirada electoral i la van situar com a candidata al Congrés. I, quan Puigdemont va decidir enretirar-se del partit per centrar-se en el Consell per la República, Borràs va ascendir a presidenta de Junts. Dos anys després d'això, no forma part ni de l'executiva i malda per tenir un espai a la fundació del partit. La condemna li complica el futur.
Quim Torra
En la recerca d'independents per farcir les primeres llistes de Junts, Puigdemont va contactar amb Torra, una figura rellevant de la societat civil. Després de dues dècades al sector privat en una companyia suïssa, va implicar-se a Òmnium i també va dirigir la primera etapa del Born. Instal·lat com a diputat, i després de veure com la justícia -i la CUP- impedien les investidures de Sànchez i Jordi Turull, i de veure que companyes de partit com Elsa Artadi defugien un salt endavant, va rebre l'oferta de ser president de la Generalitat. L'aposta no va reeixir, entre d'altres qüestions, perquè Puigdemont no va trigar a desmarcar-se'n. Ni tan sols es va fer militant de Junts quan es va fundar.
Jordi Puigneró
Quan Sànchez, a contrarellotge i una mica a contracorrent, va acordar la investidura de Pere Aragonès, va veure que no seria senzill trobar les peces per formar Govern. Artadi i Josep Rius van descartar la vicepresidència, i això va obrir el meló de qui havia de ser la persona de referència de Junts dins l'executiu. L'escollit va ser finalment Jordi Puigneró, que tenia bona relació amb Puigdemont des de la legislatura del referèndum i que havia estat proper a l'expresident com a conseller de Polítiques Digitals. No va durar gaire, com a vicepresident: un any i mig després de ser al càrrec, Aragonès el va destituir. Ara és regidor a Sant Cugat -ni tan sols va ser cap de llista- i és diputat a la Diputació.
Anna Navarro
El 2 d'abril de l'any passat, Junts va resoldre una de les principals incògnites de la llista a les eleccions catalanes: qui seria la número dos de Puigdemont? La resposta: Anna Navarro, empresària tecnològica d'origen olotí que portava dècades instal·lada a Silicon Valley. La idea era situar-la al Govern com a consellera de l'àmbit empresarial, però els comicis els va guanyar Salvador Illa. Des que va aterrar al Parlament, la projecció de Navarro ha estat escassa, i ha protagonitzat alguna polèmica, com el dia que es va queixar d'una presumpta atenció prioritària per a immigrants en la sanitat pública. "Una aposta que no ha funcionat", reconeixen diverses fonts consultades per Nació.
Jordi Sànchez
Un altre número dos en una candidatura de Puigdemont que va acabar tenint un final abrupte. Després de ser president de l'ANC i de ser empresonat pels fets del 20 de setembre a la conselleria d'Economia, Sànchez es va convertir en acompanyat del líder a l'exili a les eleccions del 2017. Quan es va fundar Junts com a partit, l'any 2020, va ser clau per prendre el control del nom al PDECat, i va estrenar el càrrec de secretari general de la nova formació. Ja ho havia estat de la Crida, un projecte impulsat per Puigdemont que mai va acabar de quallar. Què va passar amb Sànchez? Va acabar enfrontat a Borràs i va trencar amarres amb l'exili. Fa tres anys que no és a primera fila.
Toni Comín
La legislatura del referèndum va servir perquè Puigdemont i Comín es coneguessin personalment, escenes al voltant d'un piano incloses. L'exili els va acabar d'unir, fins al punt que l'exconseller de Salut -fitxatge d'Oriol Junqueras a ERC i diputat dels republicans al Parlament des de Brussel·les- va acabar fent el salt a Junts com a representant a l'Eurocambra. Amb el pas del temps, però, la relació s'ha anat esberlant. Les polèmiques despeses computades al Consell de la República van fer que l'entorn de l'expresident promogués una candidatura -la de Jordi Domingo- per barrar-li el pas a la presidència de l'entitat. Tot i les acusacions d'assetjament, continua assistint a la permanent de Junts.
Jaume Alonso-Cuevillas
En l'star-system dels anys daurats del procés, el primer advocat de Puigdemont va tenir un paper especialment destacat. De verb gràcil i carisma natural, Cuevillas va sentir-se temptat per fer el salt a la política. Hauria preferit ser candidat al Parlament Europeu, però va acabar sent diputat al Congrés i, després, al Parlament. Formava part de l'entorn més proper a Borràs, que el va situar a la mesa de la cambra catalana. Es va veure obligat a sortir-ne per una entrevista a Vilaweb en què posava en dubte l'efectivitat de desobeir ordres del Tribunal Constitucional per "bestieses". El febrer del 2024 va deixar l'escó. El seu rol com a advocat estrella de Puigdemont l'ha acabat ocupant Gonzalo Boye.
David Bonvehí
Mai ha militat a Junts, però va ser proper durant anys a Puigdemont. Companys d'escó al Parlament, l'expresident el va promocionar com a coordinador d'organització del PDECat quan es va procedir a l'enterrament de Convergència. Després, Bonvehí va presidir el PDECat amb la idea de dissoldre'l dins la Crida, primer, i de Junts, després. No va anar bé, i finalment els camins polítics i personals dels dos dirigents van acabar divergint. Bonvehí, que va acabar formant part de manera simbòlica de les llistes del PNB a les eleccions europees, és ara alt càrrec del Govern d'Illa. La seva trajectòria, de fet, serveix per traçar els viaranys que han guiat el futur de part del món postconvergent.
