Pere Aragonès ha decidit renunciar al sou d'expresident per anar a treballar a l'empresa familiar, que es dedica al sector hoteler al Maresme. Aragonès agafarà el relleu del seu pare com a responsable de la companyia, i compaginarà aquesta feina amb la docència a la Universitat de Vic, on impartirà classes d'Història Econòmica, que combinarà amb la tesi doctoral. L'expresident podia gaudir encara de tres anys cobrant el 80% del sou de president, però ha preferit reincorporar-se a la vida laboral. De tota manera, mantindrà l'oficina, que té al Palau de Pedralbes, i les funcions d'expresident, tot i que amb menys disponibilitat. "Tinc ganes d'afrontar nous reptes i molta vida laboral al davant", diu Aragonès en un comunicat.
Des d’avui compaginaré la tasca institucional amb nous reptes professionals i acadèmics, i per això renuncio al sou d’expresident. Un repte que encaro amb moltes ganes, tota l'energia, i sense servituds ni portes giratòries.
— Pere Aragonès i Garcia (@perearagones) September 16, 2025
Aquí ho explico 👇🏼 pic.twitter.com/u9KsukjIhO
Aragonès, de 42 anys, va deixar la primera línia política després de la derrota d'ERC a les eleccions del 14 de maig. Dins del partit, es va posicionar en contra del sector d'Oriol Junqueras, que va guanyar al congrés nacional. Des d'aleshores, ha mantingut un perfil volgudament baix, limitat al rol que li correspon com a expresident i que li ha permès, per exemple, recuperar la conciliació familiar i portar la filla a l'escola, cosa pràcticament impossible quan era president. "De la política institucional se n'ha de voler -i poder- sortir", diu l'expresident, que defensa que cal tancar etapes i "no aferrar-se als càrrecs ni convertir-los merament en un mitjà de subsistència ni tampoc acabar reduït a una figura de vitrina".
De bon principi va tenir clar que no volia ser un expresident dels que opina de la política nacional, com Felipe González o José María Aznar. Sempre ha defensat que els polítics han de poder tornar a la feina, un cop acaben la seva etapa com a càrrecs electes, però alhora, no volia ni consells d'administració de grans empreses, ni ser una quota de partit en algun òrgan de direcció, ni tampoc fer el salt a empreses de l'Ibex. Així, la nova feina li permet continuar fent d'expresident, cosa que també volia garantir. Per això, considera que ha trobat un bon encaix entrant a treballar a l'empresa familiar, una decisió que també contribueix al relleu generacional que ja necessitava la companyia.
"Crec en la importància de gestionar bé projectes que generin ocupació de qualitat, inversió, prosperitat i oportunitats", defensa l'expresident. Fins ara no havia tingut relació amb el negoci. Al comunicat, l'expresident destaca que no arriba a l'empresa per la seva condició d'expresident, sinó per donar continuïtat a la companyia familiar. "No he volgut mai ser contractat per haver ocupat el lloc que he ocupat, ni per haver conegut la gent que he conegut", defensa l'expresident, que referma que el seu compromís amb Catalunya i la voluntat de continuar "sent útil" al país.
Aquest salt implica renunciar al sou d'expresident tres anys abans del que estava previst. La llei estableix que els expresidents poden cobrar el 80% del sou de president durant la meitat del temps que han estat en el càrrec o com a mínim una legislatura. En el cas d'Aragonès, això hauria acabat l'any 2028, als seus 45 anys, i després hauria hagut de treballar uns 20 anys per cobrar un sou abans de la jubilació. Quan es jubili, cobrarà la pensió d'expresident, que és del 60% del sou de president i vitalícia. És la primera vegada que un expresident torna a treballar al sector privat i no pas a un altre càrrec públic.
La feina a l'empresa hotelera es complementarà amb la formació. Aragonès es va llicenciar en Dret i va fer un màster en Història Econòmica, i també un programa de doctorat sobre aquest àmbit, però de bon principi va dedicar-se a la política. Primer a les JERC, després com a diputat i després com a alt càrrec d'Economia, conseller i finalment president. Ara, després de passar per la política, explicarà Història Econòmica als estudiats de la UVic i ho compaginarà amb la tesi doctoral que va començar fa uns mesos sobre les polítiques industrials dels últims anys.
