ERC viu ara amb les aigües calmades després de mesos de moltes turbulències. De fet, tal com va explicar aquest diari, a les files republicanes es respira un cert aire de recuperació arran de les últimes enquestes que donen una crescuda moderada al partit. Però internament, l'any va començar encara marcat per la segona fase del congrés. Oriol Junqueras havia tornat a la presidència, però sectors de la militància demanaven el seu espai malgrat haver perdut el procés. Aquesta petició va acabar amb un pacte entre la nova direcció i la resta de candidatures per introduir la figura dels corrents interns a la ponència estatutària. Ara bé, prop de mig any després de tancar el congrés, només un dels proposants ha optat per construir-se com a corrent intern, i cap dels altres, els més crítics amb Junqueras, tenen previst fer-ho.
El primer i únic pas en aquest sentit l'ha fet Joan Tardà a través de la seva Àgora Republicana, propera a la direcció. La setmana passada, l'exdiputat d'ERC a Madrid va presentar més del doble dels avals necessaris perquè el seu sector pugui ser corrent intern del partit. Àgora Republicana és un dels tres moviments interns que va pactar la creació d'aquesta figura al congrés intern del passat abril. Nova Esquerra Nacional -candidatura que va quedar-se més a prop d'arrabassar-li la presidència d'ERC a Junqueras- ho ha descartat definitivament, tal com ha pogut saber Nació, i Foc Nou ja havia enterrat aquesta possibilitat a l'estiu passat i no té previst recuperar-la a curt termini. Fonts de la direcció republicana també confirmen que, per ara, l'única proposta ferma que han rebut és la de Tardà i que no calculen que se'n presenti cap més.
Els motius de la renúncia dels opositors
Si els opositors van acceptar crear els corrents interns, per què finalment no s'han constituït com a tal? Des de Nova Esquerra Nacional carreguen contra les normes que regeixen aquests corrents, un règim que va publicar la nova direcció aquest setembre. "Amb les actuals condicions, no ens hi podem presentar", diuen des de la candidatura que van capitanejar Xavier Godàs i Alba Camps. Alguns dels exemples que posen són que no podrien presentar-se a congressos interns o que no podrien tenir presència als mitjans de comunicació. "Els corrents són per treballar des de dins, no per parlar als mitjans", remarca una font de la direcció del partit. Constituir-se com a corrent intern, per altra banda, dona veu (tot i que no vot) amb la presència dels dos portaveus al consell nacional d'ERC. També els permet convocar reunions en l'àmbit territorial o fer servir els canals interns de comunicació.
Al seu torn, Foc Nou també va descartar el passat juliol constituir-se com a corrent intern. La candidatura comandada per Alfred Bosch i Helena Solà considerava que calia tancar una etapa i demana trobar "noves fórmules organitzatives" per garantir una millor governabilitat dins d'ERC. "Nosaltres no volem ser un sector crític, nosaltres volíem canviar Esquerra", assegura una font de Foc Nou a aquest diari. En la mateixa assemblea de l'estiu, es va tombar una proposta que volia canviar de nom l'espai a Foc Nou Independentista i constituir-se com a corrent intern. L'impulsava Joan Puig, que a l'agost va posar en marxa una recollida de suports per poder constituir un corrent intern denominat ERC Independentista, però que, tal com ha pogut confirmar aquest diari, a curt termini de moment no tindrà recorregut.
Des de la direcció defensen el rol que poden tenir els corrents dins del partit enfocats per un espai de participació interna, però que no sigui utilitzat per fer oposició o exposició pública. En aquest sentit, equiparen aquesta nova figura amb el pes que pot tenir una sectorial o una territorial. "És una manera més d'expressar-se dins del partit, amb drets, però també amb deures", apunten a Calàbria. Les diferències entre el paper que concebia l'oposició i el que li dona realment la direcció han estat l'element que, al cap i a la fi, ha suposat que cap dels corrents crítics acabi sent formalment un corrent intern. Els perdedors del congrés han optat per un perfil baix en els últims mesos, tot i que hi ha hagut divisió entre els integrants. Alguns s'han quedat, avalats per Junqueras -com Josep Maria Jové al Parlament o Teresa Jordà al Congrés- i d'altres han decidit plegar fins i tot de la política -com ja ha fet Ruben Wagensberg i farà Raquel Sans quan acabi la legislatura-.
L'excepció Tardà: un "front popular d'esquerres"
La negativa de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou contrasta amb Àgora Republicana. Cal matisar que els de Tardà no van ser ni candidatura alternativa ni oposició a Junqueras, i només tenen com a missió animar el debat de si ERC ha de teixir aliances amb altres forces polítiques. Àgora Republicana s'ha constituït formalment com a sector intern del partit després de presentar 566 avals, aproximadament el doble dels requerits. "Som una iniciativa amb múscul", celebraven la setmana passada des d'aquest moviment que comanda l'exdiputat republicà a Madrid. Quin és el seu objectiu? Aconseguir que ERC se sumi a un "front popular d'esquerres sobiranistes", una proposta abraçada per Tardà i també posada sobre la taula per part de Gabriel Rufián.
El repte, que es preveu complicat, serà convèncer la mateixa direcció del partit, que ja ha deixat clar que només és partidària d'aquesta coalició a les europees. Així i tot, els de Tardà assumeixen la veu cantant de la proposta perquè, consideren, és un debat que creixerà dins la formació. El dibuix és clar: Àgora veu que, si ERC, els Comuns i la CUP es troben en molts plantejaments, no té sentit que competeixin electoralment. L'objectiu final és que la feina de convenciment acabi en una votació de la militància sobre el front d'esquerres. Els de Tardà ja van pactar que la nova direcció d'ERC es comprometés a treballar "perquè les diferents maneres d'entendre l'independentisme puguin conviure" a les files republicanes. Un acord de mínims després que el nou equip de Junqueras refusés obrir el partit a persones no independentistes, però que ha aconseguit establir sintonia amb Àgora que, per ara, no amenaça l'estabilitat que s'ha instal·lat en els últims mesos a ERC.
