Nou intent per fer el català oficial a Europa. Espanya ha tornat a demanar que l'oficialitat del català, el basc i el gallec s’abordi en la pròxima reunió de ministres de la Unió Europea, prevista per al 18 de juliol. Segons avança el diari ARA, el Consell de la Unió Europea ha acceptat incloure-ho en l'agenda en el pròxim Consell d'Afers Generals (GAC).

Si ahir l’ambaixador danès davant la UE -en representació de la presidència rotatòria danesa del Consell- assegurava que la petició no s'havia fet, avui fonts del Ministeri d'Exteriors espanyol han explicat que el ministre José Manuel Albares ha abordat la qüestió amb el seu homòleg danès, així com el secretari d'Estat davant la UE, Fernando Sampedro.

Les mateixes fonts de l'ACN asseguren que Espanya "compta amb el suport i la col·laboració de la part danesa" i ha demanat dur el tema al pròxim Consell d'Afers Generals (CAG) perquè s'adopti una decisió. Dinamarca ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant aquest segon semestre d'enguany. 

Tot i la nova votació, segueix havent-hi dubtes de si aquesta vegada serà la bona. Els socis europeus continuen veient amb reticència canviar els tractats per fer oficial el català, i creuen que legalment serà complicat que Espanya pagui els costos de traducció i interpretació. A banda, hi ha la por compartida a què l'oficialitat del basc, el català, i el gallec faci renéixer reivindicacions d'altres comunitats lingüístiques minoritzades.

Segon intent

El del 18 de juliol serà el segon intent, després de la votació ajornada del 27 de maig. Aquell dia Espanya va comptar amb el suport de Portugal, Bèlgica i Hongria, però prop d'una desena de països es van mantenir reticents. Alemanya i Itàlia, del bloc conservador i ultraconservador, respectivament, van demanar tirar la pilota endavant, com Suècia, Finlàndia i almenys cinc països més.

Un altre dels elements importants de l'ajornament de finals de maig va ser el rol del PP. Alberto Núñez Feijóo va trucar personalment primers ministres per indicar-los que la mesura no era pertinent. Després de l'ajornament de la votació, el dirigent popular va indicar que cal tornar al "consens lingüístic" a Catalunya, i va reclamar que el castellà sigui respectat en l'àmbit de la docència. Caldrà veure quin paper juguen els populars ara.