L'oficialitat del català a Europa continua encallada i sembla que tampoc és suficient que el país més sensible amb la llengua agafi la presidència de torn del Consell de la Unió Europa. Irlanda ha refredat el debat sobre la qüestió durant el seu mandat rotatiu, que arrenca aquest dimecres i que s'allargarà durant sis mesos, fins a finals d'any. El govern de Micheál Martin pren el relleu de Xipre, que durant els últims sis mesos ha liderat les discussions entre els estats membres a Brussel·les. Durant la presidència xipriota, no s'ha discutit cap vegada l'oficialitat del català. L'última vegada que es va debatre va ser el juliol de l'any passat.
Malgrat que Irlanda s'ha posicionat a favor de reconèixer el català, l'ambaixadora irlandesa davant la UE, Aingeal O’Donoghue, descarta abordar la qüestió fins que hi hagi consens entre els estats o un "canvi" respecte de l'última vegada que es va discutir. A partir d'aquest dimecres i durant els pròxims sis mesos, Irlanda presidirà les reunions del Consell de la UE -on es reuneixen els ministres de cada ram dels 27 estats membres- i tindrà la responsabilitat de conduir les negociacions sobre la legislació de la UE entre els estats i el Parlament Europeu, amb l'objectiu de facilitar acords sobre els principals dossiers comunitaris.
La presidència rotatòria del Consell de la UE no defineix unilateralment l'agenda política europea, però sí que pot marcar el ritme de les negociacions, prioritzar determinats expedients i actuar com a mediadora entre els estats membres. En aquest sentit, si el govern espanyol ho sol·licités, la presidència irlandesa seria la responsable d'incorporar l'oficialitat del català en l'agenda d'una reunió del Consell d'Afers Generals de la UE (GAC), que és el format on es reuneixen els ministres d'Afers Europeus de la UE, i on s'ha de discutir i aprovar la mesura.
Admiració irlandesa cap al català
La presidència d'Irlanda d'aquest semestre serà la primera que assumeix el país des que l'irlandès es va convertir en una llengua oficial de la UE, el gener del 2022. El gaèlic és l'última llengua que va incorporar-se a la llista de llengües oficials de la UE, després d'un procés que va allargar-se 17 anys. En el programa de treball presentat, la presidència irlandesa subratlla la voluntat de "posar de manifest" durant el pròxim semestre "el compromís de la UE amb la diversitat lingüística integrant l'irlandès en els treballs del Consell de la UE, les comunicacions oficials i les activitats culturals".
Preguntada per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) sobre si Irlanda estaria disposada a tornar a posar el debat sobre l'oficialitat del català sobre la taula, l'ambaixadora irlandesa davant la UE ha ressaltat que "sempre" ha admirat "la manera com la llengua catalana va sobreviure en el transcurs de la dictadura franquista" i ha fet valdre els "estrets vincles" entre Irlanda i Catalunya. No obstant això, O’Donoghue ha apuntat que en aquests moments continua sense haver-hi consens entre els estats membres per aprovar la mesura. "Només si veiéssim que hi ha canvis respecte de quan es va debatre per última vegada, ens plantejaríem tornar-la a abordar", ha assenyalat.
Un any de l'oficialitat aturada
Amb tot, l'oficialitat fa ja un any que ha quedat aturada i tot fa pensar que encara li queda molt recorregut. La darrera vegada que es va debatre la qüestió en una reunió de ministres d'Afers Europeus a petició del govern espanyol va ser el 18 de juliol de l'any passat. Aleshores, la discussió es va allargar durant prop d'una hora. El govern espanyol havia posat una nova proposta sobre la taula en què fins i tot assumia els costos d'implementar l'oficialitat, però no va ser vista amb bons ulls per part dels ja estats reticents. Finalment, no es va sotmetre a votació davant una previsible derrota que complicaria encara més l'oficialitat.
En aquella trobada va haver-hi un xoc important entre els governs espanyol i alemany. Ara bé, amb la represa del curs polític, a l'octubre passat, Espanya i Alemanya van anunciar l'obertura d'un "diàleg bilateral" per intentar acostar posicions. Un moviment que es va produir per part de Pedro Sánchez per intentar reconduir les relacions amb Junts, tot i que finalment es va executar el trencament per part dels de Carles Puigdemont. En tot cas, Alemanya sembla que no s'ha mogut en el seu "no".
L'últim pronunciament del govern espanyol va ser l'abril passat. Llavors, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va dir que no hi ha cap estat de la Unió Europea que vulgui vetar l’ús del català a les institucions comunitàries. “No puc dir el dia que serà oficial, però sí que garanteixo que ho serà. Perquè tots els estats ja m’han dit que no ho vetaran, sinó que necessiten simplement més temps”, assegurava en una compareixença al Senat. Així mateix, va demanar al PP que deixi de “sabotejar” a Europa aquesta iniciativa, que busca potenciar també el gallec i l’euskera.
Cal recordar que en el posicionament negatiu de països governats per la dreta, com Alemanya o Itàlia, hi té gran part de culpa el PP espanyol. Els populars van reconèixer ara fa un any que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, havia fet trucades a executius amics per dir-los que no donessin suport a la proposta. L'únic objectiu: torpedinar les relacions dels independentistes amb Sánchez i fer-li més complicada la legislatura. El Govern ha recordat en reiterades ocasions també que el bloqueig és culpa dels populars espanyols. La portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, s'hi referia recentment quan Feijóo oferia una moció de censura a Junts mentre continuava vetant el català a Europa.
Qui està a favor i en contra de l'oficialitat del català?
Els passos fets fins ara han fet moure alguns països en favor de l'oficialitat, però cal unanimitat abans de votar. Entre els estats que van mostrar reticències a aprovar l'oficialitat del català en l'última reunió hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. L'executiu germànic ha estat un dels més crítics, demanant més claredat a Espanya i amenaçant de votar en contra de l'oficialitat si no es retirava la votació. El govern espanyol espera que les carpetes bilaterals amb Alemanya ajudin a desencallar quan calgui un canvi de cromos. Cal, això sí, que l'oficialitat del català sigui la primera prioritat d'Espanya.
Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre. De gran importància és ara el paper de la presidència rotatòria, que ha caigut en mans daneses, país que ja ha mostrat el suport a l'oficialitat. Tant Dinamarca primerament com ara mateix Xipre han ostentat la presidència rotatòria del Consell de la UE i s'han ofert a fer avenços, tot i que per ara no ha estat suficient per aconseguir el ple aval a l'oficialitat de la llengua.
En tot cas, el que queda clar és que el cronòmetre juga a la contra des de fa temps. Va ser l'agost de 2023 quan Pedro Sánchez es va comprometre a impulsar l'oficialitat a Europa i, per tant, hauran passat ja tres anys sense sortir-se'n. Mentrestant, la legislatura espanyola està agonitzant i, a molt estirar, li queda un any per acabar-se. Un més que probable govern de PP amb Vox enterraria l'oficialitat del català a Europa i, per tant, la situació és ja crítica.
