Objectivament, la probabilitat d'un accident important en una central nuclear és molt baix. Ara bé, quan es produeix -Three Mile Island, Txernòbil o Fukushima- no només els efectes directes i indirectes són gravíssims, sinó que posa en qüestió aquesta font de producció elèctrica. L'actual període de “renaixement” de la nuclear -més en discursos i plans que en realitats palpables- arriba just després que el tsunami del 2011 al Japó obligués a replantejar la seguretat dels reactors. Només en els de Catalunya, adaptar-se a les noves exigències va suposar una inversió d'uns 100 milions d'euros, una part dels quals es va destinar a construir búnquers per gestionar Ascó i Vandellòs en un escenari extrem que quedessin aïllades per terra, aigua i aire durant 72 hores.

Un búnquer per al pitjor dels escenaris

Una central nuclear com la de Vandellòs II es gestiona des del centre de control. A diferència de la major part de la resta d'instal·lacions, té una estètica molt “retro” amb aquelles pantalles i botons tan típiques de sèries, pel·lícules i dibuixos animats (com Els Simpson). Habitualment s'hi respira un ambient de tranquil·litat -pràcticament de monotonia- i els operadors, que han de superar una formació específica de tres anys, fan gala de conèixer fins a l'últim detall del funcionament de la central.

Tanmateix, si es produeix una incidència cal activar un gabinet que gestioni la situació. Ho fan des d'una sala annexa denominada CAT -acrònim en castellà de centre de suport tècnic-, amb un responsable de cada àrea de la central. Ara bé, què passaria si es produís un accident prou greu perquè s'haguessin d'evacuar aquesta i altres zones claus del complex?

Aquesta va ser una de les lliçons apreses del desastre de Fukushima. La necessitat de disposar d'una alternativa que permetés gestionar una emergència en el pitjor dels escenaris. Cada central de l'Estat -incloses Ascó i Vandellòs II- van construir els seus propis búnquers, uns edificis de formigó, resistents a terratrèmols i a les pitjors condicions meteorològiques, per resistir aïllat durant un màxim de 72 hores i poder mantenir la central nuclear sota de control.

Un edifici per a 70 persones

El búnquer de Vandellòs II -tècnicament denominat centre alternatiu de gestió de l'emergència (CAGE)- es va construir a l'extrem nord del complex nuclear. Curiosament, des de la seva entrada blindada, s'observa l'esquelet de l'antiga nuclear de Vandellòs I -clausurat després de l'accident de 1989- format per una gran estructura que confina l'antic reactor l'espera de l'última fase de desmantellament. Des del Fòrum Nuclear, el seu president Ignacio Araluce defensa que l'incendi es va produir en una zona sense radiació i que la clausura es va deure a la inassumible inversió per tornar-la a posar en marxa.

L'edifici del búnquer és, com calia esperar, molt sobri. Construït íntegrament de formigó té dues plantes i cap finestra (el color verd de la imatge és afegit per poder-lo identificar). Està pensat per resistir sismes amb una probabilitat de 14.000 anys, precipitacions torrencials de fins a quasi 400 litres en 10 minuts i vents huracanats de fins a 250 km/h. El seu interior serviria per a qualsevol film de gènere apocalíptic: un arc de mesura de radioactivitat, un dispensari mèdic, lliteres, un lavabo sense miralls i les sales de gestió d'emergències amb les armilles -amb el nom de cada càrrec- preparades per si calgués fer-les servir. I menjar? Racions militars que aportin unes 3.000 calories diàries. Tot plegat, pensat per a unes setanta persones -120 en el cas d'Ascó perquè hi ha dos reactors- durant tres dies.

No s'hauria de fer servir mai

Una instal·lació com aquesta, malgrat la important inversió, no s'hauria de fer servir mai. El director general de l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV), Paulo Santos, explica que s'ha provat en els simulacres i que es revisa periòdicament -també les racions de menjar- per si calgués utilitzar-lo.

Curiosament, el búnquer d'Ascó sí que es va fer servir de manera “informal”. Poc després de ser inaugurat, el temporal Filomena del 2021 amenaçava en dificultar l'accés a la central d'alguns dels treballadors de guàrdia que havien d'assegurar poder-hi arribar en menys d'una hora. D'aquesta manera, malgrat que el CAGE no es va activar com a tal, algunes de les seves instal·lacions es van utilitzar per primera i única vegada mentre la situació a les carreteres no es normalitzava.

L'última dècada amb energia nuclear a Catalunya?

D'aquí a menys d'una dècada, el febrer de 2035, hauria de desconnectar-se Vandellòs II, completant el tancament dels tres reactors nuclears. Mentre el sector pressiona en públic i en privat per deixar l'acord del 2019 en paper mullat, a la central no traspua en l'ambient que estiguin afrontant el final de la seva vida útil.

Els seus gestors, encapçalats per l'enginyer portuguès Paulo Santos, insisteixen que passen els anys i continuen produint al voltant del 50% de la demanda elèctrica catalana. A més, asseguren que, amb tancament o sense, continuaran invertint uns 100 milions anuals: “No en caldria d'extraordinària per continuar operant més enllà de la data oficial de tancament”, assegura el director general d'ANAV.

Més enllà de pronunciaments com el del Parlament de Catalunya -aquest dijous es va mantenir ferm en el tancament-, el futur de les nuclears passa per Extremadura. Mentre el govern espanyol manté que el calendari és ferm, el sector reclama reduir la fiscalitat abans que les elèctriques presentin la proposta formal d'allargar-ne la vida. La solució, els pròxims mesos.