Entre el 2015 i el 2025, a Barcelona s'han obert més de 1.250 minisupermercats, centres de venda de productes de consum bàsic de menys de 300 metres quadrats. Així ho indica el llistat de llicències que ha atorgat l'Ajuntament a què ha tingut accés el 324 i que indica que, de mitjana, cada any se n'obren 123. Dit d'una altra manera, un cada tres dies. Sobretot, als districtes de l'Eixample (326), Sant Martí (194) i Gràcia (166), després que el nou pla d'ús de Ciutat Vella, ja saturada, impedeixi l'establiment de més locals d'aquest tipus.

La proliferació dels minisupermercats s'emmarca en la turistificació dels barris i es veu afavorida per les facilitats que donen les diverses administracions, tot i que el consistori barceloní ha liderat desenes d'inspeccions que han destapat vulneracions de drets laborals, situacions d'insalubritat i altres incompliments. Al seu torn, els Mossos d'Esquadra, la policia espanyola i la Fiscalia de Catalunya vigilen el fenomen de prop, davant les sospites de l'actuació de màfies internacionals i tràfic de persones, com explicava La Vanguardia el 2024 en un reportatge en què descrivia una xarxa que ven un contracte en un supermercat, un permís de residència i un bitllet d'avió per venir a treballar des del Pakistan, l'Índia i Bangladesh.

Més enllà de les queixes de les associacions comercials i els veïns davant el tancament de negocis tradicionals que no poden competir amb els minisupermercats, la problemàtica principal entorn aquests negocis té a veure amb els que són 24 hores. I és que fa anys que la Generalitat obrir tot el dia als minisupermercats de menys de 150 metres quadrats, però una sentència del Tribunal Constitucional va fer la norma extensiva a tots els centres de fins a 300 metres quadrats. 

Tal com apunta el 324, aquesta liberalització, juntament amb el fet que l'Ajuntament només requereix omplir un formulari en línia i no ha de donar un permís explícit, ha donat ales a l'expansió dels minisupermercats 24 hores a tota la ciutat. Moltes són franquícies de supermercats coneguts, com Condis, Coaliment, Carrefour Exprés, Caprabo, Dia i Suma. Altres, però, no es presenten amb cap nom identificable i es limiten a indicar a la retolació que són un supermercat.

En una macroinspecció de l'Ajuntament a finals de 2024, van detectar 1.993 infraccions en gairebé 200 establiments. 1.047 estaven relacionades amb l'activitat que s'hi duia a terme, seguides d'infraccions de paisatge urbà i espai públic (564) i de salut pública (143). Els agents van trobar també 19 infrahabitatges van activar el protocol de Serveis Socials davant les sospites de casos d'explotació laboral.

Al seu torn, les associacions comercials relaten a Nació que els supermercats 24 hores actuen al marge de qualsevol afiliació i, com que no formen part de cap eix i actuen majoritàriament en locals llogats, admeten que no disposen de dades per recolzar les seves intuïcions. Sí que exigeixen, però, que s'asseguri el compliment de la normativa i demanen "les mateixes regles per a tothom".

Què és i què no és un supermercat 24 hores?

L’ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona estableix la distinció entre autoserveis, superserveis i els supermercats. Els dos primers són botigues amb un sistema de venda d'autoservei (que no vol dir que no hi treballin persones, sinó que és "parcialment autònom" i no cal necessàriament l'actuació del personal) i es diferencien principalment per la mida: entre 60 i 149,9 metres quadrats en el cas dels autoserveis, i entre 150 i 399,9 metres quadrats en el dels superserveis.

Els primers, a més, poden obrir les 24 hores del dia pel qual se'ls anomena supermercats 24 hores, i són els que copsen l'atenció de les autoritats. En aquest sentit, a l’Eixample el Pla d’Usos regula i limita si poden obrir nous autoserveis en funció de la densitat i quants n’hi ha al voltant en les zones regulades. Si bé, entre 2020 i 2024 s'han donat 544 llicències d'autoservei i 142 llicències de superservei al conjunt de Barcelona.