"Les carreteres de revolts ja ho tenen, això. Pots acabar arribant al mateix lloc d'on has sortit". La frase és d'un alcalde que encara es reivindica com a convergent. La pronuncia davant de l'escenari preparat a Planoles per homenatjar Jordi Pujol. "Deu anys després, continua sent el que ens uneix de debò", assenyala un veterà, curtit en mil batalles, quan observa el cartell amb el lema Pujol, Catalunya que la JNC ha preparat per exaltar el llegat de l'expresident de la Generalitat. Arriba puntual, acompanyat del seu metge, Jaume Padrós -coneix bé les escoles d'estiu que les joventuts convergents organitzaven al Ripollès-, i s'asseu a primera fila amb bon humor i ganes de saludar.
Al costat s'hi asseu Josep Rull, president del Parlament, que té a la seva dreta Jordi Turull, secretari general de Junts. El partit que lidera Carles Puigdemont no s'ho perd: Albert Batet, pujolista convençut, observa amb atenció el retrobament que suposa l'acte celebrat a Planoles. Hi ha Mònica Sales, de la nova generació, però també Oriol Pujol, assegut just darrere del pare i que arriba amb moto. Hi ha Carles Campuzano, líder de la JNC a cavall dels vuitanta i dels noranta -ara diputat d'ERC-, i també Jaume Alonso-Cuevillas, puigdemontista de primera hora. A segona fila, representants de totes les etapes de les joventuts: Marta Pascal, Gerard Figueras, Jordi Cuminal, Jordi Xuclà.
Són noms que, només repassant-ne la trajectòria, serveixen per delimitar el fil que encadena la confessió de la deixa del 2014, la fi de Convergència, la fundació del PDECat i la posada en marxa de Junts. Ha costat deu anys, de fet, que s'hagi produït una reunió de totes les ànimes convergents com la d'aquest dissabte. Entre els qui fan anar el ventall repartit per la JNC -amb el lema Ventila't Espanya visible- n'hi ha que van renegar de Pujol, que van tallar tota relació i que van apostar decididament per enterrar Convergència. Avui, però, les desavinences s'aparquen per homenatjar el patriarca. Meritxell Borràs, filla de Jacint Borràs -fundador i últim president de CDC-, el recorda emocionada.
No hi és Artur Mas -sí que hi va ser, i va parlar, en l'acte d'entrega del fons documental convergent a l'Arxiu Nacional de Catalunya, apadrinat per Salvador Illa en un gest que la cúpula de Junts va observar amb reticències-, tampoc hi és Xavier Trias, però sí que s'acosten a Planoles històrics com Irene Rigau, Josep Maldonado i Lluís Recoder, que fa fotos quan Padrós puja a l'escenari per recordar la figura de Pujol. Ho fan fins a dotze militants de la JNC en diverses etapes, convocats per Albert Batalla, exalcalde de La Seu d'Urgell i ànima de la JNC Alumni, que s'ha posat en marxa per reivindicar el pòsit de l'organització. Arrenca el dia amb samarreta i bermudes, i l'acaba amb texans i camisa.
La calor, tot i les carpes de color groc, afecta els assistents -especialment Batalla, que presenta l'acte-, i per l'escenari hi van desfilant veus de la JNC que desgranen l'obra de Govern de Pujol en diferents àmbits: l'escola, la salut -en parla Violant Cervera, candidat de Junts a Lleida-, TV3 -hi ha Miquel Calçada- els consells comarcals. Cadascú té dos minuts, però no n'hi ha pràcticament cap que compleixi. L'expresident s'ho mira amb David Verge, alcalde de Planoles, assegut a la seva esquerra. Ja no ha de patir per la sentència, perquè ha quedat exclòs de la causa per raons de salut, però els set fills estan pendents de veure si l'Audiència Nacional, dotze anys després de la confessió.
Des de l'escenari es recorden anècdotes, com ara les pintades que feia Pujol prop del Camp Nou en plena dictadura per reivindicar Catalunya, o bé les polítiques d'igualtat als anys noranta. "Ara n'hi ha alguns que se les atribueixen, però les vam fer nosaltres", sosté Maite Fandos, exregidora a Barcelona. Forn rememora el Freedom for Catalonia dels Jocs Olímpics del 1992, que -diu- va comptar amb el suport de l'expresident. L'última tanda d'oradors incloïa Miquel Buch, exconseller d'Interior, que no pot venir per raons de salut. "El nostre món és el món", recorda Gerard Figueras citant Pujol. El lema el va tornar a fer servir Mas quan va arrencar el procés, després del fracàs del pacte fiscal.
L'exdirigent de la JNC recorda les trobades que va mantenir el fundador de CDC amb l'emperador del Japó, amb el canceller alemany i amb George H. Bush quan era president dels Estats Units. Victòria Alsina, regidora a Barcelona que va treballar amb Figueras a la conselleria d'Acció Exterior, grava la seva intervenció. Els més joves en pujar a l'escenari -entre el públic hi ha membres de les joventuts que no van conèixer Pujol com a president perquè no havien nascut- agraeixen haver viscut en la Catalunya que Pujol "va edificar". La reivindicació del llegat és l'argamassa, l'única argamassa, que uneix totes les ànimes postconvergents una dècada després d'haver enterrat el partit.
Aleix Sarri és l'únic que recorda l'exili de Puigdemont, líder del partit que més recull els quadres de Convergència, però que no ha reivindicat les sigles fins els últims temps. En un moment de reconciliació entre totes les ànimes, camí de els eleccions municipals, el record en vida de l'expresident és, una dècada després, l'únic univers compartit que uneix totes les generacions. En essència, és Pujol qui, després de temps d'ostracisme i de rehabilitació -també per part de Salvador Illa-, encara pot fer ressuscitar l'au fènix convergent, malgrat els canvis que ha patit el país en els últims temps. Convergència no existeix però, com defensa sovint Rull, els convergents sí que continuen sobrevivint.
La responsabilitat de la nació
L'encarregada de llegir el discurs preparat per Pujol és Carlota Monfort, presidenta del consell nacional de la JNC, asseguda durant tot l'acte -que s'allarga més del previst- al costat d'Oriol Pujol. "He dedicat tota la meva vida a Catalunya", ressalta l'expresident. "No espereu que tot ho resolgui la política", indica l'expresident, que es dirigeix directament als joves: "No us deixeu arrossegar pel pessimisme. Hem patit guerres i dictadures. Hem conegut derrotes i, tanmateix, som aquí. La història del país és de resistència, reconstrucció i fe en el futur. No perdeu mai la confiança en el país. Estimar Catalunya no és repetir consignes, sinó treballar i en servir", assenyala el fundador de CDC.
Què és Catalunya? "Una decisió renovada, generació rere generació, per no desaparèixer", llegeix Monfort. L'homenatge s'atura durant una estona per un mareig d'una persona del públic. "Una nació és una responsabilitat", remarca Pujol -96 anys acabats de fer- en el text, que parla sobretot de deures, d'integració, de cohesionar. Sense els deures, diu, els drets són "paper mullat". En la seva vida, diu, ha vist decepcions, però pensa que Catalunya "continua valent la pena". "A la meva edat, es pensa en allò que queda, allò que perdura, el que serà útil quan no hi siguem. Voldria que, quan passi el temps, el meu missatge es pugui resumir en poques paraules: ningú és propietari del país", remarca.
- Jordi Pujol, en un moment de l`homenatge
- Europa Press
"Nosaltres vam rebre un país ferit i el vam intentar reconstruir. Us toca a vosaltres continuar amb aquesta obra. Ho heu de fer amb responsabilitat i esperança. Catalunya no desapareixerà si hi ha homes i dones disposats a servir-la. Estimeu Catalunya, serviu-la, feu-la millor, deixeu-la més forta per als qui vindran després. Més justa, més cohesionada. Si Catalunya continua, tot haurà valgut la pena", tanca. El públic s'aixeca i, entre crits de "president, president", es posa dempeus amb l'ajuda de Josep Rull. Després del discurs d'Aleix Agustí, líder de la JNC, s'enduran Pujol a plantar un roure. L'arbre que presidia, precisament, el logotip de l'avui ressuscitada Convergència.
Discurs de Jordi Pujol per llegir en veu dels joves by naciodigital
