No és habitual que Oriol Junqueras comparegui a les rodes de premsa que ERC -com fan pràcticament tots els partits- ofereix cada dilluns després de la reunió de l'executiva. Però el president republicà va deixar clar amb una frase perquè parlava aquesta setmana: "És un mes important perquè el govern espanyol ha de fer realitat molts dels compromisos que ha negociat amb ERC". Un cop feta la feina a Catalunya amb l'aprovació dels pressupostos, els republicans centren ara els esforços en un superjuliol a Madrid que ha de servir de test d'estrès per alguns dels acords que han marcat les relacions entre els socialistes i els republicans i, en el fons, part del rumb de les legislatures de Pedro Sánchez i de Salvador Illa.
En aquest superjuliol d'ERC hi ha una primera carpeta que depèn d'Europa però que és fonamental per al futur dels republicans: la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'amnistia. Un veredicte que s'espera favorable als dirigents independentistes condemnats pel procés i que facilitaria que Junqueras pogués ser candidat a la presidència de la Generalitat quan el CEO marca bones expectatives per als republicans. En la segona quinzena de juliol, pràcticament en paral·lel amb l'amnistia, també se succeeixen carpetes de gran rellevància per a ERC. La primera és que l'Estat faci el pas definitiu per portar el finançament al Congrés, la segona és que la mateixa cambra aprovi la condonació del deute FLA i la tercera és el sostre de despesa, on ERC aspira a guanyar més marge per a Catalunya.
L'amnistia, clau perquè Junqueras sigui candidat
ERC -i també Junts- tenen una data marcada al calendari: 16 de juliol. És el dia que el TJUE es pronunciarà sobre l'amnistia, un posicionament clau per determinar el futur de la llei, aprovada fa dos anys i que encara no ha estat aplicada als principals protagonistes de l'1-O. El principal afectat per la decisió europea és Carles Puigdemont perquè pot facilitar el seu retorn a Catalunya, però Junqueras també pot fer un pas endavant per acabar amb la seva inhabilitació. Hi ha elements per a l'optimisme amb l'opinió de l'advocat general de la Unió Europea (UE) el novembre passat: Dean Spielmann donava per bona l'amnistia, amb algunes consideracions sobre el procediment, però la considerava "legítima" per donar resposta a una "situació excepcional" i avançar en la "reconciliació".
Ara bé, un cop es pronuncii el TJUE, quedarà pendent el posicionament del Constitucional sobre els recursos d'empara dels líders independentistes sobre l'amnistia. Es decidiran a la tardor i poden anul·lar les resolucions del Suprem que impedien l’aplicació de l’amnistia. El president d'ERC ja va anunciar fa mesos que volia ser candidat a la presidència de la Generalitat per uns comicis que, si no hi ha un avançament que hores d'ara no està sobre la taula, seran el 2028, i on ERC espera retallar distàncies amb el PSC i resistir l'auge d'Aliança Catalana. I la decisió del TJUE, malgrat no ser definitiva, és important per aconseguir-ho. Junqueras viatjarà el mateix 16 de juliol a Madrid i l'endemà farà un acte al Fòrum Nova Economia de Madrid, des d'on, si tot avança com està previst, tindrà motius per poder començar a projectar-se com el candidat d'ERC a la Generalitat.
Últim pas per portar el finançament al Congrés
Més clar és el calendari sobre un dels grans acords d'ERC amb el PSOE. El nou model de finançament farà un nou pas endavant el 29 de juliol quan s'aprovarà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). No hi haurà sorpreses: el PP carregarà contra el sistema acordat entre Sánchez i Junqueras, però el govern espanyol té majoria a l'òrgan i el tirarà endavant. Llavors només quedarà l'aprovació al consell de ministres -un altre tràmit sense sorpreses que es farà previsiblement després de l'estiu- i l'última gran pantalla: el debat al Congrés, que anirà de cara a la tardor i on, a hores d'ara, la majoria per aprovar el nou model no està garantida. Els vots del PSOE i d'ERC hi seran, però caldrà convèncer els socis d'investidura i a Junts, que manté des de fa mesos que votarà en contra d'un model que no suposi el concert econòmic per a Catalunya.
La condonació (per fi) del deute FLA
Si bé encara sense data, ERC també espera que aquest juliol arribi la condonació definitiva del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El govern espanyol i els republicans van tancar un perdó del deute que en el cas català és del 22% i s'eleva fins els 17.100 milions d'euros. La Moncloa va aprovar aquesta condonació el desembre del 2025, però encara no s'ha portat al Congrés: hauria de passar abans de l'aturada estival. En aquest cas, els republicans sí que creuen que serà més fàcil arrancar la majoria necessària a la cambra, ja que la condonació beneficia totes les comunitats -per un valor total de 83.000 milions d'euros- i la sensació és que Junts -que comparteix amb ERC que aquest deute no hauria d'haver existit mai- també l'aprovarà.
500 milions més de marge de despesa
Més enllà d'aquestes tres grans carpetes de la legislatura, ERC intentarà arrancar un nou acord amb el govern espanyol perquè Catalunya tingui 500 milions més de marge de despesa. Tal com va avançar Nació, en el marc de l'aprovació del sostre de dèficit, hi ha converses entre els republicans i el Ministeri d'Hisenda sobre la qüestió. El govern espanyol va fixar un sostre de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats, tal com havia fet els últims anys, però va obrir la porta a negociar "criteris asimètrics" a cada autonomia. La proposta la va fer el Govern al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), tot i que van ser els republicans qui ho van posar sobre la taula de l'executiu de Salvador Illa.
El plantejament dels republicans és clar: passar d'un marge de despesa del 0,1% del PIB actual, al 0,25%. Com es tradueix això a nivell de recursos? Doncs la Generalitat guanyaria aproximadament 500 milions d'euros més de marge de dèficit, una xifra més raonable a les circumstàncies del país, segons apunten a Calàbria. Tant Junts com ERC han reivindicat en diverses ocasions que les autonomies han de tenir més marge de despesa i molt especialment a Catalunya, amb més capacitat d'autogovern. Aquesta proposta de major marge de despesa ajudaria a un "sí" dels republicans al sostre de despesa, tot i que no és una línia vermella. Les votacions sobre la qüestió es faran el 14 de juliol i, si no s'aprova, una segona el 21 de juliol. El calendari, doncs, queda prou definit, i aquest mes és clau per les carpetes obertes d'ERC.
