ERC negocia amb l'Estat un marge de despesa de 500 milions més per a Catalunya

Política

El Govern apuntala la idea de "dèficits asimètrics" per a les autonomies amb la intenció guanyar capacitat d'endeutament, i el Ministeri d'Hisenda s'obre a debatre-ho

Publicat el 06 de juliol de 2026 a les 17:33
Actualitzat el 06 de juliol de 2026 a les 18:28

500 milions d'euros més de marge de despesa per a Catalunya: aquesta és la proposta que negocien ERC i el Ministeri d'Hisenda després que aquest dilluns el govern espanyol hagi aprovat el 0,1% de sostre de dèficit, un primer pas important (tot i que no imprescindible) per poder tramitar els pressupostos del 2027. El president republicà, Oriol Junqueras, ha demanat aquest dilluns en roda de premsa que l'executiu de Pedro Sánchez s'havia de plantejar criteris "asimètrics" per cada comunitat autònoma, una proposta que també ha traslladat el Govern a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, tal com ha anunciat la consellera Alícia Romero i fonts del Ministeri d'Hisenda s'han mostrat "disposats a debatre i establir objectius de dèficit asimètrics" tenint en compte la situació fiscal diferent de cada comunitat.

Fonts republicanes consultades per Nació sostenen que ERC va fer la proposta inicialment al Govern, que se l'ha fet seva al CPFF. Des del Departament d'Economia insisteixen que és "un plantejament a futur" i eviten confirmar que s'estigui en negociacions amb Hisenda per millorar les possibilitats d'endeutament de la Generalitat. En tot cas, segons ha pogut saber aquest diari, el plantejament dels republicans és clar: passar d'un marge de despesa del 0,1% del PIB actual, al 0,25%. Com es tradueix això a nivell de recursos? Doncs la Generalitat guanyaria aproximadament 500 milions d'euros més de dèficit, una xifra més raonable a les circumstàncies del país, segons apunten a Calàbria. Les fonts consultades, però, eviten parlar de negociació formal, però sí que reconeixen hi ha "converses" en aquest sentit.

Els republicans sostenen que l'actual repartiment "no funciona": "No té cap sentit mantenir-lo", apunten, a la vegada que afegeixen que l'Estat se sol quedar tot el marge. Va passar l'any passat i es repeteix aquest any: de l'1,8 de marge de dèficit total, l'Estat es queda l'1,5, deixa el 0,2 a la seguretat social, el 0,1 a les autonomies i un 0% als ajuntaments. Aquest 0,1% és una xifra molt baixa, ressalten, tenint en compte que assumeixen el finançament de serveis públics descentralitzats com l'educació o la sanitat. Tant Junts com ERC han reivindicat en diverses ocasions que les autonomies han de tenir més marge de despesa i molt especialment a Catalunya, amb més capacitat d'autogovern. 

En tot cas, el ministre Arcadi España ha tirat endavant un sostre de despesa del 0,1% per a totes les comunitats del règim comú, amb l'oposició dels territoris del PP. És un pas previ a aprovar-ho al consell de ministres -aquest dimarts- i de portar-ho al Congrés, on no té garantida l'aprovació. ERC vol més marge i admet que, si l'Estat s'hi posa bé, facilitaria el "sí" del grup republicà, però no ho posen com a línia vermella. Mentrestant, el Govern insisteix en la necessitat que hi hagi pressupostos a l'Estat. "Els ciutadans necessiten que fem polítiques públiques per resoldre els seus problemes, i tenir pressupostos és l’eina i l’instrument necessaris per poder tirar-ho endavant", ha adit Romero. 

El Govern apuntala la proposta

La reunió d'aquest dilluns ha seguit el guió previst, amb Catalunya a favor dels plantejaments del govern espanyol i les comunitats governades pel PP obertament en contra, i reclamant també un debat sobre el nou model de finançament (que es farà el 29 de juliol, abans de l'estiu). La novetat, però, ha estat la proposta de la consellera d'Economia, Alícia Romero, apuntalant la idea dels "dèficits asimètrics" que també reclama ERC. "En aquests moments hi ha comunitats que tenen superàvit i d’altres que tenim dèficit d’una manera molt clara, i això és en part perquè partim de situacions molt diferents i perquè el model de finançament, caducat des del 2014, no ens aporta els mateixos recursos a uns i als altres", ha dit.

Romero, que ha recordat que en el passat ja es va aplicar aquesta fórmula, no ha concretat fins a on podria arribar aquest dèficit. Fonts consultades eviten confirmar cap mena de negociació amb Hisenda per millorar aquest 0,1 durant la tramitació al Congrés, mentre els republicans insisteixen en aquest 0,25%. Una millora del sostre de despesa donaria més marge al govern que lidera Salvador Illa. La votació es farà la setmana vinent, al ple del 14 de juliol i de moment no està ni molt menys garantida la majoria necessària. Les mirades se situen en Junts. 

Junts manté el "no" si no hi ha canvis

Una millora de la capacitat d'endeutament afegiria pressió a Junts, que ja ha dit que no aprovarà el sostre de despesa plantejat per España. Fonts del partit citades per l'ACN avisen que hi votaran en contra: "Si el govern espanyol fa les mateixes propostes que els anys anteriors, obtindrà el mateix resultat i no podrà comptar amb el nostre vot". Si Hisenda no aconsegueix tirar endavant el sostre de despesa, això bloqueja els pressupostos, que podrien continuar avançant però amb l'últim marge de despesa aprovat, és a dir, el de l'exercici de 2023. 

Al marge dels recels de Junts, el govern espanyol reivindica aquest 0,1. "Aquest percentatge reflecteix que les comunitats no hauran de fer cap esforç fiscal durant aquest període, a diferència de l’Administració General de l’Estat", han ressaltat fonts del ministeri. Si aquest percentatge tira endavant, el marge de dèficit per a les comunitats autònomes serà de 5.849 milions d’euros. “Votar en contra dels objectius implicaria que les comunitats haurien de fer un ajust de 5.849 milions d’euros”, avisen des del govern espanyol.

La incògnita a partir d'ara és si hi podrà haver un dèficit específic per a Catalunya. En roda de premsa, Oriol Junqueras ha recordat que hi ha administracions estatals que estan en superàvit o en neutralitat pressupostària i que no necessiten assumir més dèficit perquè "han renunciat a finançar els serveis públics". En aquest sentit, ha dit que Catalunya "ni pot ni ha de renunciar" a finançar tots els serveis públics de la millor manera possible i per això ha demanat que l'assignació del dèficit es faci amb criteris diferenciats per a les comunitats. El Govern i ERC, doncs, comparteixen el diagnòstic i Hisenda s'hi posa bé.

Escull Nació com la teva font preferida de Google