Si l'any passat va tocar explicar Montjuïc, aquest any ha tocat la Sagrera. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha aprofitat la conferència anual anomenada "L'alcalde respon" per recordar els processos de transformació que hi ha en marxa al voltant de la futura estació d'alta velocitat de la Sagrera. A més, hi ha aportat una novetat: ha assegurat que l'Ajuntament destinarà 260 milions d'euros els pròxims cinc anys, entre el 2026 i el 2031. Entremig, es van movent les peces perquè emergeixin 11.300 nous habitatges -la meitat dels quals, amb algun nivell de protecció sobre el preu, i l'altra meitat, a preu de mercat- i per fer aparèixer el que serà "el parc més gran de Barcelona", equivalent a dues vegades el de la Ciutadella. "Serà una parc tan llarg com anar caminant des de la plaça Espanya fins a la plaça Tetuan", ha mencionat l'alcalde barceloní, en relació a una suma de zones verdes de l'eix Besòs.
D'aquests diners promesos, 45 milions ja s'estan executant, i els 215 restants hauran de gastar-se, però, a partir del pròxim mandat. Això fa que la part més destacada del pressupost previst depengui, a la pràctica, del pròxim govern que arribi a l'Ajuntament.
Des del Museu del Disseny (DHub) de Barcelona, Collboni ha desgranat el pla divers que recorre aquest futur punt estratègic de la ciutat, l'espai on ha de sorgir pràcticament un nou barri i que ha de convertir-se en una alternativa a la històricament central Estació de Sants. El cap de files del consistori ho veu com "una nova centralitat metropolitana" amb l'eix Besòs com a protagonista, també com "una ferida oberta" durant dècades i que ara comença a cicatritzar, especialment després que aquest 2027 estigui previst acabar "les vies, les catenàries i l'estructura" de l'estació.
Moviments en clau urbanística
Entre els plans previstos de manera propera, l'alcalde ha remarcat que hi haurà els canvis urbanístics necessaris per fer possible el canvi de pell en la superfície. En concret, es vol aprovar la revisió de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de la Sagrera i la reparcel·lació dels diferents planejaments urbanístics aquest mateix 2026, en uns terrenys que també inclouen els sectors de Prim, la Mercedes i la Maquinista.
També s'ha referit a què la nova zona verda que es construirà sobre la llosa serà "un parc de parcs", i s'ha situat l'any 2028 com el moment en què es comencin a executar la part del parc de Sant Martí o la del parc dels entorns de l'estació. En aquest sentit, aquest mateix any està previst iniciar "un procés participatiu amb el veïnat" per dissenyar algunes prioritats del parc del costat de l'estació, per poder començar a plantar els arbres l'any vinent, i que quan s'obri el parc, més endavant, l'arbrat ja estigui arrelat. En total, la idea del parc més gran de la ciutat neix de la intenció de comptar com una globalitat les diverses peces que el formin: en aquesta línia, també se sumaran al corredor verd els espais actuals de la Torre del Fanf o els jardins de l'entorn de l'estació de Sant Andreu Comtal, apunten des de l'Ajuntament.
De la nova estació als 11.000 pisos
Mentre que a l'estació de l'alta velocitat de la Sagrera es vol convertir en l'altra porta d'entrada ferroviària a la ciutat, després de Sants, l'espai també inclourà el pas del servei de Rodalies (R1, R2 i R11) i del metro (amb l'L4, que preveu allargar-se, i l'L9 i l'L10, que ara han d'acabar de connectar els dos trams pel centre de la ciutat). A una parada, però, hi haurà l'altra estació de metro de la Sagrera, la que també compta amb les línies vermella (L1) i blava (L5).
Entre els plans pendents acumulats a l'entorn de la Sagrera hi ha l'arribada d'11.347 habitatges: 5.807 serien lliures, i 5.540 de protecció oficial i dotacionals, que també tenen un preu per sota de mercat i estan reservats per a certs col·lectius, com els joves o la gent gran. Els més avançats són els que s'estan construint al sector de Colorantes o les Casernes de Sant Andreu, però també caldrà sumar el propi entorn de la Sagrera, el pròxim a la rambla Prim, la Maquinista i la Mercedes.
Igualment, caldrà fer nous passos en el sector dels equipaments. Si bé alguns ja estan "avançats", ha recordat Collboni. A més del que ja està en marxa, però, també es preveu una nova escola bressol, el Centre Cívic Masia Can Rirera o nous centres esportius, veïnals o sanitaris, a més de l'ampliació de l'institut Salvador Seguí.
Usos hotelers, també en el pack
Pel que fa al pla econòmic, l'Ajuntament destaca l'existència de 480.000 metres quadrats de sostre pendent de desenvolupar que es podria dedicar a usos comercials. En aquest front, que el consistori assegura que podria donar 10.000 llocs de treball, també destaca una possibilitat poc freqüent, des que es va desplegar el fre urbanístic als nous allotjaments turístics a Barcelona: està previst dedicar 78.000 metres quadrats a usos hotelers, detalla l'ajuntament barceloní.
D'altra banda, hi ha 250.000 metres quadrats contemplats per a oficines, 27.000 m2 més per a altres negocis, i 78.000 metres quadrats pensats per a locals en planta baixa.
