Catalunya ha iniciat aquest dimecres, 31 de desembre, l'últim pas del desplegament de la llei d'eficiència judicial, amb la incorporació dels últims 14 partits judicials corresponents a la fase 3: Arenys de Mar, Figueres, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa, Mataró, Reus, Granollers, Tortosa, Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona. Aquesta tercera fase concentra el 71,8% de l’activitat judicial de Catalunya. El desplegament afecta 5.430 funcionaris i ha implicat la creació de 150 places noves, amb una inversió prevista d’uns 6,5 milions d’euros. A Barcelona, però, la implantació no serà completa fins d'aquí a unes setmanes o mesos, a causa de la complexitat de la ciutat i per tal de no interferir en l'activitat judicial.

La capital catalana concentra el 34,9 % del total de l’activitat judicial del país. Els 33 partits judicials que van entrar en vigor l’1 de juliol suposaven el 22,6 % de l’activitat total i els dos que ho van fer l’1 d’octubre (Badalona i l’Hospitalet de Llobregat) només el 5,6 % de l’activitat judicial del país.

Amb la llei aprovada fa quasi un any, el conseller, Ramon Espadaler, fa un balanç positiu de la seva implementació: "Catalunya compleix el que havíem dit en els termes que estableix la Llei" i s’ha fet “de manera consensuada” amb la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb els degans de tot els partits judicials i dels lletrats de l’administració de justícia, essent aquests darrers una peça clau de la transformació del model que s’ha dut a terme en el darrer any. El conseller també remarca l’ampli consens sindical dels representants dels treballadors que ha permès aprovar les noves relacions de llocs de treball i els processos d’acoblament amb més del 80 % de suport.

Segons Espadaler, aquest és un “canvi que persegueix fer una justícia més eficient” i que cal completar amb la creació de noves unitats judicials, cosa que ja s’ha demanat al Consell General del Poder Judicial. El conseller ha assegurat que la reforma "ja no té marxa enrere, ha vingut per quedar-se", i està convençut que quan estigui aplicada plenament millorarà l'eficiència dels jutjats, tot i que segueix reclamant l'ampliació de places judicials.

Canvi de paradigma

Es tracta de la reforma del sistema judicial més important dels darrers 40 anys que s’ha fet en tres fases: a la primera de l’1 de juliol, s’hi van incorporar 33 partits judicials; a la segona, que va entrar en vigor l’1 d’octubre, s’hi van incorporar els partits judicials de l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, i a la tercera, la resta de partits fins a completar els 49 que conformen la planta judicial a Catalunya.

Aquesta important transformació implica convertir els jutjats unipersonals tradicionals en tribunals d’instància amb uns serveis comuns que donen servei, de manera transversal, a totes les places judicials de cada tribunal d’instància. Aquests nous models organitzatius persegueixen, entre d’altres, una millor distribució de la càrrega de treball, més especialització dels equips i una organització més eficient i, per tant, una reducció progressiva dels temps de resposta, entre d’altres qüestions.

Des del Departament de Justícia es remarca que tots els canvis --organització, espais, senyalística, sistemes d’informació, entre altres-- s’han fet sense aturar l’activitat judicial. De fet, en la majoria de partits judicials de la primera i segona fase els nivells de productivitat judicials ja són iguals o superiors a abans del canvi --després d’una esperada lleugera baixada just després de l’entrada en vigor de la primera i la segona fase--, el que demostra, segons Justícia, que la gestió del canvi s’ha fet correctament i que l’aposta feta dona resultats.

En el cas dels partits judicials que van entrar en vigor l’1 de juliol, les dades mostren un increment de l’activitat a partir de mitjans d’octubre; i en els partits que van entrar en vigor l’1 de novembre (Badalona i l’Hospitalet de Llobregat), l’activitat es recupera a mitjans de novembre. En aquest sentit, el conseller Espadaler qualifica les dades de “molt positives” i remarca que es van escurçant els terminis, tot i que puntualitza que, de cara al ciutadà, el canvi encara trigarà a fer-se visible.

La singularitat del partit judicial de Barcelona

El partit judicial de Barcelona presenta una singularitat específica pel seu volum i complexitat, ja que concentra aproximadament un terç de l’activitat judicial del conjunt del país. Per aquest motiu, el desplegament del nou model s’ha dut a terme amb criteris de "progressivitat", tot garantint en tot moment el compliment del calendari legal.

Aquest 31 de desembre es posen en funcionament a Barcelona els tres centres de treball del nou model --Servei Comú General, Servei Comú de Tramitació i Servei Comú d’Execució-- que donen servei al Tribunal d’Instància de Barcelona, a l’Audiència de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (cadascun disposa dels seus serveis propis). Els directors dels serveis comuns (lletrats de l’administració de justícia) han estat nomenats pel Ministeri --previ informe favorable del Departament--, i el Departament ha culminat l’assignació dels treballadors als nous llocs de treball.

Paral·lelament, s’han adequat els espais imprescindibles per al funcionament del nou model, com el Servei Comú General, l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de l'atri de la Ciutat de la Justícia, i diverses seccions del Servei Comú de Tramitació, entre les quals les àrees de mercantil, contenciós-administratiu, i família, infància i capacitats, així com vigilància penitenciària, amb ajustos d’ubicació i distribució. També s’ha adaptat el sistema de gestió processal e-justícia.cat als nous centres de treball. La jurisdicció penal serà l'última en acabar d'implantar el nou sistema, sobretot degut a la falta de digitalització plena dels procediments.

El Tribunal d’Instància de Barcelona s’estructura en deu àrees: civil; família, infància i capacitats; instrucció i violència sobre la infància i l’adolescència; violència sobre la dona; mercantil; social; contenciós-administratiu; penal; menors, i vigilància penitenciària. En algunes d’aquestes àrees, com civil i social, tot i que el nou model ja està en funcionament amb els centres de treball activats i el personal als seus llocs, s’ha optat inicialment per una organització per plaça judicial abans d’avançar cap a una especialització plena de les unitats de funcionaris en procediments concrets.

Aquesta flexibilitat organitzativa, diu Justícia, permet garantir una "transició ordenada" cap al nou model en un partit judicial d’alta complexitat com el de Barcelona, assegurant la continuïtat del servei i evitant afectacions en l’atenció a la ciutadania i als operadors jurídics.

5.430 funcionaris implicats

En aquesta tercera fase, els partits judicials que s’incorporen són els de més complexitat i volum i, per tant, els que constitueixen tres serveis comuns: el general, el de tramitació i el d’execució. Aquest nou model organitzatiu afecta, en aquesta tercera fase, 5.430 funcionaris de suport, entre les oficines judicials i les oficines de justícia de pau en el municipi, i ha suposat la creació de 150 places (146 per a les oficines judicials i 4 per a les oficines de justícia de pau, concretament de Celrà i Quart).

L’entrada en vigor d’aquesta tercera fase suposa un cost de 6.465.973.25 euros, que engloba la creació de les noves dotacions i els canvis de trams retributius de complements específics d’aquells funcionaris que han assumit majors responsabilitats.

Informació i formació per al procés de transformació

Per acompanyar els professionals en aquest procés de transformació cap al nou model d’organització del servei públic de justícia, s’han convocat jornades i seminaris web específicament de difusió de la nova llei, amb 2.200 assistents. S’han organitzat més d’un centenar d’activitats de formació a les quals han assistit més de 5.000 persones (lletrats de l’administració de justícia i professionals dels cossos generals.

D’aquesta formació destaca la relacionada amb l’acompanyament a la transformació i gestió del canvi, com ara la formació en lideratge per als caps d’equip dels serveis comuns i els tallers d’habilitats directives i de conciliació per a lletrats. El Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada (CEJFE) ha impulsat, coordinat i dirigit un catàleg abundant i complet d’activitats formatives vinculades a la nova llei, cosa que ha permès assolir en el termini adequat els objectius de formació de plantilles que estaven previstos.

Aposta pels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC)

L’entrada en vigor de la tercera fase de la llei d’eficiència també implica que en els 14 partits judicials afectats, els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies adquireixen un paper molt rellevant en l’administració de justícia. La normativa estableix pels ordres civil i mercantil l’obligatorietat d’acudir a un MASC abans d’arribar al plet. Aquesta mesura compta amb el ple suport del Departament de Justícia, que ho considera una "gran aposta" per la cultura de la mediació, un mètode per augmentar el percentatge de desacords que es poden resoldre extrajudicialment amb un MASC i una oportunitat per reduir la litigiositat. Per això, el departament ha treballat intensament --especialment des del Centre de Mediació de Catalunya-- per dotar l’àmbit judicial d’una infraestructura àgil i operativa pel que fa a l’accés als MASC.

Dels jutjats de pau a les oficines de justícia en els municipis

La reforma legislativa i organitzativa no es duu a terme només als caps de partit i als jutjats, sinó que transforma també els jutjats de pau en oficines de justícia en el municipi obrint la porta al ciutadà per accedir al servei públic de justícia des de qualsevol municipi del país. Per això, i en paral·lel, el Govern de la Generalitat ha posat en marxa el Pla de justícia de pau i de proximitat que reforçarà la justícia més propera al ciutadà. Es tracta d’un pla que s’allargarà durant tota la legislatura que actua sobre equipaments, tecnologia, organització i formació.

En aquest sentit, per reforçar les funcions d’aquestes oficines, el Departament ha ofert durant aquest 2025 una trentena d’activitats de formació en matèria de justícia de pau i de proximitat a més de 1.110 entre jutges de pau, auxilis i personal de l’administració de justícia al servei de les oficines de justícia en els municipis.

Una jornada tècnica i modernització de les eines

Cal destacar que a tots els serveis territorials s’ha fet una jornada tècnica adreçada a tots els jutges de pau presidida pel conseller. A més de presentar-los el pla de justícia de pau i de proximitat aprovat pel Govern, se’ls ha informat de les implicacions de les seves funcions jurisdiccionals d’acord amb la nova llei i de l’oferta formativa, també territorialitzada, que els ofereix el CEJFE. Entre la formació destaca la de competències digitals i també en ciberseguretat i protecció de dades, així com l’aprofundiment en les conciliacions i els judicis verbals, cada vegada més rellevants per no judicialitzar la resolució dels conflictes a la comunitat, especialment els de convivència.

També s’ha creat un espai propi a la intranet de l’administració de justícia per ajudar-los en els tràmits processals i amb recursos per donar suport a la ciutadania. Des del juliol, les 898 oficines de justícia en els municipis reben un butlletí informatiu digital que també els acompanya en el procés de transformació en què estan immerses.

A més, pel que fa a la tecnologia, de moment s’han instal·lat 164 pantalles a les oficines que compten amb personal de l’administració de justícia perquè puguin donar suport als ciutadans en les seves gestions judicials i evitar desplaçaments a la seu judicial per alguns tràmits. També s’està enllestint la plataforma EjCat Lite, una versió reduïda del sistema informàtic de gestió processal orientat a l’expedient electrònic i a l’impuls processal que es fa servir a l’administració de justícia i que d’entrada incorpora tres tràmits: exhorts, conciliacions i judicis verbals, i diverses eines com la safata de signatura, organitzador amb diferents consultes, notificacions o arxius, entre d’altres. La posada en marxa d’aquesta nova aplicació es farà en mode pilot a les oficines de justícia en el municipi de Castelldefels, Sant Quirze del Vallès i Deltebre.

En el marc dels programes pilot també cal destacar que a principi d’any finalitzarà el programa pilot d’immediació que s’ha dut a terme entre l’OJM de Salou i el Registre Civil de Tarragona, que ha permès fer gestions telemàticament i per videoconferència des de Salou a l’oficina del registre civil de Tarragona en àmbits de matrimoni i jura de nacionalitat.

A més, amb l’objectiu de modernitzar els equipaments, se substituiran progressivament tots els ordinadors de sobretaula que hi ha a les oficines de justícia en els municipis, a més de sumar-hi 442 nous portàtils. Tots els professionals disposaran de monitor amb càmera web. Per acabar, en el període 2026-2027 s’habilitaran espais segurs i amb privacitat des d’on poder fer videoconferències per a declaracions judicials.