Una de les tradicions més arrelades de les festes de Nadal a Catalunya és fer cagar el tió, sigui a la vigília o el mateix dia del 25 de desembre. Més enllà dels hàbits de cada família, una pràctica molt estesa al país és fer cagar un tió popular amb tots els infants del poble en una plaça o als carrers del municipi. Molta gent desconeix, però, que un dels punts on es va començar aquest costum de comunió i germanor per fer arribar regals a tots els nens i nenes independentment de la família va ser al Baix Montseny, en concret, a Arbúcies.

Va ser el 24 de desembre del 1980 a la plaça de la Vila, una tradició que després de 46 anys encara es manté ben viva. La iniciativa es va posar en marxa coincidint amb l’arribada del primer ajuntament democràtic, que va ser liderat una de les primeres Candidatures d'Unitat Popular de Catalunya, la CUPA d'Arbúcies, que va guanyar contra tot pronòstic les primeres eleccions democràtiques del 1979. La convocatòria de fer cagar el tió a la plaça va ser tot un èxit i s'ha convertit en una cita imprescindible la tarda del 24 de desembre.

Aquell primer any, sota l’impuls de la regidora de Cultura, Festes i Joventut, Dolors Horta, Arbúcies va apostar per compartir col·lectivament una tradició que fins aleshores es vivia principalment a les llars, amb l’objectiu de fer-la accessible a tothom i convertir-la en una celebració oberta. D’aquesta manera, la festa del tió es va consolidar com un acte popular i participatiu, que vol democratitzar Nadal a tots els infants, independentment del seu origen sociocultural.

Un protagonista nostrat i una cançó pròpia

El protagonista de la festa a Arbúcies és una gran soca procedent dels boscos del Montseny, que es col·loca a la plaça de la Vila i que, any rere any, porta llaminadures a tots els nens i nenes. Amb l’alegria pròpia de la diada, la mainada canta i pica el tió amb una cançó. Cal saber, però, que aquesta vila del Montseny en té una d'específica, que s'interpreta amb l’acompanyament dels flabiols, que des del 1993 també són part de la celebració.

“Caga tió, pel nostre Senyor,
pel pare i per la mare
i per mi un bon piló.
Si senyor, caga tió”.

L'evolució d'una festa

Al principi d'aquesta iniciativa arbucienca el tió feia cagar una bossa amb caramels i alguna peça de xocolata, tal com marcava la tradició. Les bosses eren preparades per les dones de la Llar de Jubilats, mentre que un grup de nois i noies de l’institut Montsoriu s’encarregava de fer-les cagar. D’aquesta manera, des dels primers anys, diferents col·lectius del poble participaven activament en l’organització.

La festa any rere any manté aquest esperit col·lectiu i intergeneracional. Són les regidores i els regidors del Ple dels Infants qui participen activament en fer cagar el tió, amb l'objectiu de donar protagonisme a la infància, l'educació i la participació ciutadana. Abans de fer cagar el tió, des de fa uns anys, la plaça acull una cantada de nadales a càrrec d’un grup de persones voluntàries, que contribueixen a crear un ambient festiu i de trobada. 

Aquesta tradició familiar ja està plenament arrelada, i cada tarda del 24 de desembre famílies senceres es retroben al centre del poble per compartir aquest moment. "Fa més de quatre dècades que aquest reforça el sentiment de comunitat i manté viu un dels rituals més estimats de Nadal", han expressat des de l'Ajuntament d'Arbúcies. Més enllà d'això, quan s'apropen les dates de Nadal, el municipi montsenyenc acull la Fira del Tió, que omple els carrers de la vila de tions, parades d'artesania, productes de proximitat i activitats culturals.