Acord pel sensellarisme a l'aeroport: la Generalitat tanca un conveni amb Barcelona i el Prat

Amb un import de mig milió d'euros anual, i amb un contracte que s'haurà d'anirà renovant any a any, l'administració posa fi a l'anomalia de la manca d'atenció social a un punt en què es concentren habitualment desenes de persones sense cap alternativa habitacional

  • Una persona sense llar a l'aeroport, en imatge d'arxiu -
Publicat el 10 d’abril de 2025 a les 09:46

Les desenes de persones sense llar que dormen a l'aeroport del Prat cada nit perquè no tenen alternativa tornaran a tenir assistència social de manera habitual. Així ho ha establert un conveni liderat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat, que transferirà mig milió d'euros (516.000) als ajuntaments del Prat de Llobregat i de Barcelona perquè tinguin cura permanent del fenomen, tal com s'havia fet amb anterioritat. Segons han confirmat diverses fonts a Nació, la formalització del conveni ja està en fase de tramitació, l'anunci és imminent i només falta que es materialtzi l'aplicació sobre el terrent. 

El gruix de la partida anirà a parar a l'Ajuntament de Barcelona, que implicarà atenció social i gestió de possibles conflictes, a les terminals 1 i 2. El pressupost destinat és de 384.000 euros per al consistori barceloní, que tindrà dos professionals abocats a aquestes tasques de manera permanent. A banda, l'ajuntament pratenc hi dedicarà un treballador per fer reforçar l'atenció social al voltant de l'aeroport. L'import destinat a aquest ens local serà de 132.000 euros.

Aquest moviment soluciona una mancança que, si bé era coneguda, s'havia aguditzat recentment. Les persones que passen la nit a la infraestructura aeroportuària van deixar de rebre cobertura de serveis socials especialitzats en sensellarisme a finals de 2023 i, des de llavors, la manca d'acord polític havia deixat en un buit assistencial més d'un centenar de persones amb una situació de màxima fragilitat. En molts casos, es tracta de persones amb problemes de salut, tant física com psicològica. Tanmateix, en ple hivern, a finals de febrer, aquests mateixos sensellar es van trobar uns dispositius especials reclamats per Aena per expulsar-los de l'aeroport de matinada. En cap cas es va reallotjar cap persona a cap equipament o pis social. De fet, els desallotjats es van acabar buscant la vida per l'entorn de l'aeroport, o van evitar anar-hi.

Els dispositius de desallotjament nocturn de l'aeroport, avançats per aquest diari, van comportar una onada de crítiques a l'administració. De fet, entitats com ECAS Acció Social o Comissions Obreres van assenyalar les expulsions com un fet "inacceptable" que ni tan sols tenien previst "un dispositiu d'acompanyament social amb alternativa de pernoctació prèvia".

Mentrestant, algunes de les persones que fa temps que s'han acostumat a viure a l'aeroport -el consideren més segur i higiènic que altres experiències al carrer- relataven una situació de desemparament. El primer dia de desallotjament, el 25 de febrer, el Josep Maria, un home de 53 anys habitual de l'aeroport, responia així davant l'avís de l'expulsió imminent: "Si et dic la veritat, això vol dir que no sé on dormiré. Al carrer? És l'únic que se m'acut". Ho deia pocs dies després d'haver estat ingressat a l'Hospital de la Vall d'Hebron. 

A partir d'ara, el camí que s'obre és el de recuperar un sistema similar al que funcionava abans que s'interrompés, d'un dia per l'altre, l'atenció social a l'aeroport. La idea és que hi desembarqui el Servei d'Atenció Social al Sensellarisme a l'Espai Públic (SASSEP) de Barcelona, que localitza i fa seguiment a les persones que dormen al ras en una zona concreta. Entre les seves tasques hi ha des de l'assistència social més bàsica fins a la motivació per vincular els usuaris a serveis o recursos diversos. 

Un dels espais que ja visiten algunes de les persones que dormen a l'aeroport són les instal·lacions de la Fundació Arrels. La directora de l'entitat, Beatriz Fernández, apuntava recentment que la solució que s'ha de plantejar al Prat és similar al que s'ha de contemplar a nivell de tot Catalunya, pel que fa al sensellarisme. "S'ha d'enfocar des de la perspectiva del dret a l'habitatge", resol Fernández, que també proposava prioritzar opcions alternatives a la idea dels albergs, que moltes persones sense sostre rebutgen després d'haver-hi viscut experiències negatives o que no s'ajustaven a les seves necessitats.