MADRID | "A qui posaran al capdavant del PSOE? A Rocco Siffredi?". Aquest dijous, Isabel Díaz Ayuso furgava en una ferida que compromet les opcions de Pedro Sánchez de sobreviure al pròxim cicle electoral. Les denúncies de comportaments masclistes per part de dirigents socialistes perforen l’ànim del partit i de l’executiu. "Estem com al País Basc, cada dia plou i aguantem", afirmava un diputat socialista als ascensors del Congrés aquesta setmana. "Això és un Me Too: necessari, però molt dolorós”, afegia una altra diputada.
El masclisme és la kriptonita del PSOE. Fins ara, el govern de Sánchez havia resistit el terrabastall dels suposats casos de corrupció de José Luis Ábalos i Santos Cerdán desvinculant-se dels seus comportaments "personals" i dibuixant la sospita de lawfare. Jutges, UCO i mitjans al dictat de la consigna de José María Aznar: "Qui pugui fer, que faci". Però a diferència del setge judicial, les denúncies de comportaments masclistes provenen de dins de la mateixa organització i arriben a través de mitjans gens sospitosos de participar en estratègies de la dreta com elDiario.es.
El cas Salazar, les informacions sobre la contractació de prostitutes per part d’Ábalos i el suposat assetjament sexual del president de la Diputació de Lugo, José Tomé, no només malmeten la imatge del PSOE. També posen en dubte els controls interns i els mecanismes de denúncia, i sobretot, trenquen una estratègia teixida per la direcció per aglutinar el vot femení, que va ser clau a les eleccions de 2023. Sánchez -com havia fet abans José Luis Rodríguez Zapatero- va construir la seva revàlida de les passades eleccions brandant la bandera del feminisme i captant el rebuig als pactes entre el PP i Vox, una formació que qüestiona les polítiques contra la violència masclista.
Els socialistes proven de capejar el temporal demanant perdó, assumint errors en primera persona i excusant-se. Però el terrabastall i la concatenació de casos de corrupció neguitegen els socis. Gabriel Rufián va ser contundent qualificant els socialistes d’inútils per no haver atès les denúncies a temps. I Yolanda Díaz va demanar aquest divendres una remodelació profunda de l’executiu. De fons, la possibilitat que la tempesta precipiti un avançament electoral que posi punt final a set anys de polítiques progressistes.
El vot femení, clau
L’última enquesta de 40dB del 8 de desembre per a El País i la Cadena SER mostra la factura: El PSOE és el primer partit en intenció de vot entre les dones (22,9%), però en un mes perd dos punts (25% a l’octubre). Per contra, el PP (21,1%) en guanya quatre i li trepitja els talons. El nombre d’indecises (23,2%) creix. Mala peça al teler per a un partit que, segons el CIS, en les últimes eleccions generals va obtenir el 31,2% del vot femení i només el 24,6% del masculí. Elles van ser determinants per evitar un govern de la dreta i la ultradreta.
Casos com els de Salazar i Tomé dibuixen una bretxa entre el que el PSOE defensa públicament i el que fa internament, i dificulten la mobilització del votant de base. Especialment en l’electorat jove i progressista, que està sensibilitzat amb la igualtat i que es debat entre els socialistes, l'abstenció i altres opcions de l’esquerra. Dimecres, durant la sessió de control, Sánchez va intentar recuperar terreny advertint que l’autèntica amenaça per a les dones és la "coalició negacionista" del PP i Vox. Una recepta gastada i repetida amb resultat incert.
Feijoó aprofita el desencant
Per contra, el PP celebra cada error no forçat del PSOE en feminisme. Aquesta setmana, Feijóo va ordenar al partit que centrés els seus discursos en aquest flanc. Els populars creuen que aquest tipus de casos fan més mal als socialistes que la corrupció, i hi veuen una via per guanyar adeptes a la teoria de la "hipocresia" i la "doble moral" del sanchisme. L’objectiu primari dels populars és aconseguir un traspàs directe de vot femení. El secundari -i més factible- és derivar votants cap a l’abstenció, l’autèntic perill per a les esquerres.
"Passaran anys fins que el PSOE recuperi la legitimitat del vot femení", sostenia un altíssim dirigent del PP al Congrés. A més, els populars veuen una oportunitat per trobar un espai propi entre els escàndols del PSOE i les posicions reaccionàries de Vox. Per ara, els val amb un discurs genèric sobre feminisme i amb criticar el PSOE per no haver aplicat bé els seus propis valors.
Risc de bumerang per al PP
Però el PP faria bé de llegir el mapa complet. Malgrat els errors en la seva aplicació, el PSOE fa mesos que disposa d’un protocol formal amb procediments de prevenció, denúncies i sanció, mentre que el PP disposa d’un reglament molt més genèric que preveu sancions per conductes contràries als valors del partit.
El Me Too és una onada expansiva on cada cas anima més víctimes a parlar, i és possible que també acabi afectant els seus propis quadres. Igual que el PSOE, el PP acumula anys de poder, governs i milers de càrrecs orgànics.
Potser en comptes d’aprofitar els casos del PSOE amb interessos tàctics, els populars farien bé de centrar els seus esforços a prevenir situacions semblants a les seves files. No sigui que la denúncia els acabi tornant en forma de bumerang.
