El diàleg entre Junts i el PSOE, des d'un primer moment, va anar més enllà de la política. No és estrany sentir Jordi Turull, secretari general de la formació independentista, explicar amb ironia com les grans empreses de l'Estat el van voler conèixer després de la investidura de Pedro Sánchez. A un dels directius que el va citar al despatx, Turull li va fer notar que, des del finestral, s'hi veia una de les presons en les quals va passar mesos privat de llibertat. El pes decisiu de Junts en la legislatura i la voluntat de múltiples actors per incidir en el context -especialment delicat- al Congrés va motivar que la negociació entre Carles Puigdemont i els socialistes traspassés les fronteres institucionals.
Un cop empresonat Santos Cerdán, que va travar una bona relació amb Turull arran de les converses per investir Sánchez, bona part del protagonisme entre bambolines se'l va endur José Luis Rodríguez Zapatero. L'expresident espanyol, ben alineat amb Sánchez, ha jugat en els últims anys un paper d'emissari del PSOE per a qüestions delicades vinculades a l'independentisme. La relació amb Puigdemont, com relaten diverses fonts consultades per Nació, no s'ha trencat del vot malgrat el divorci de finals d'octubre: les entrevistes de Sánchez amb RAC1 i el 2Cat es van fer amb el coneixement de Waterloo. Els missatges d'assumpció de responsabilitat pels incompliments no era casual.
Zapatero ha estat un dels damnificats pel trencament de les relacions, com també Josep Sànchez Llibre, president de Foment del Treball. L'exdirigent d'Unió, que no només disposa d'una agenda privilegiada sinó que entén com pocs el funcionament del poder i la manera d'exercir-lo, no s'ha estat quiet des que Puigdemont va decidir trencar amb el PSOE. Quan es va votar al Congrés l'esmena del PP per allargar la vida de les nuclears, Junts es va abstenir per fer costat al govern espanyol. Sánchez Llibre, aquell mateix dia, i malgrat les intervencions de Míriam Nogueras que anticipaven una derrota per a la Moncloa, donava per fet el cop de mà de la formació independentista als socialistes.
El dirigent patronal és qui més portes ha obert als dirigents propers a Puigdemont. Fins al punt que, en privat, ha donat per fet que posicionaments seus acabarien veient-se traduïts en els vots de Junts al Congrés. També ha aconsellat directament algunes de les veus més destacades de Junts, com ara Albert Batet, que ha acabat tenint entrada al Madrid del poder malgrat no estar integrat, formalment, en el dia a dia de la negociació amb el PSOE. Un altre protagonista desconegut dels últims mesos ha estat Francesc Homs, exconseller de la Presidència amb Artur Mas, que ha fet tasques de suport en redaccions d'esmenes i de transaccions amb els socialistes, sempre de manera discreta.
Una finestra d'oportunitat
Mas, en privat, sempre feia constar la seva voluntat de traslladar a Puigdemont que calia "aprofitar" la finestra d'oportunitat de tenir set diputats cabdals a Madrid. També David Madí, sempre connectat amb les interioritats del poder, es mostrava partidari de mantenir l'aliança amb el PSOE en un context de repensament de l'independentisme. Un dels comentaris més estesos entre l'establishment barceloní després de la ruptura era aquest: "Amb el que els ha costat normalitzar la presència a Madrid, resulta difícil d'entendre que ara desisteixin". El factor Aliança Catalana, disparada a les enquestes, ha aparegut com un dels telons de fons de la decisió, a ulls d'aquestes veus.
Junts, per a les grans empreses -s'ha cultivat, per exemple, una bona relació amb Repsol; a principis d'any la plana major del partit es va desplaçar a la planta de Tarragona per projectar perfil econòmic un cop garantida la inversió de 800 milions-, era una via per condicionar un govern espanyol escorat cap a l'esquerra. La presumpta llunyania amb el PSOE -Nogueras no ha fet cap declaració amable amb els socialistes des que dirigeix el grup parlamentari a Madrid- permetia, a banda, votar al costat del PP i de Vox en qüestions d'estil ideològic, com ara la fiscalitat o bé la regulació del lloguer de temporada. Nascut com a partit de centreesquerra, Junts fa mesos que vira a la dreta.
Hi ha marge per reconduir la situació? Hi ha espai per tal que artificiers com Zapatero o Sánchez Llibre facin virar el vaixell per desestimar el rumb de col·lisió? És creïble la visió dels més optimistes, que insisteixen que el trencament de Puigdemont forma part del diàleg i suposa una via per forçar el compliment dels compromisos? Res fa pensar, per ara, que la reconciliació arribi en el curt termini, i que Sánchez pugui disposar de pressupostos. Hi haurà votacions, això sí, que caldrà escrutar al detall, com ara la condonació del FLA, noves mesures socials o bé el finançament singular, quan surti del calaix on l'estan negociant la Moncloa i ERC. Què farà Junts? El 2026 arribarà la resposta.
