L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) prepara enguany una manifestació descentralitzada, tal com ja va fer l’any passat. Durant la Diada de 2025, les manifestacions sortiran de manera simultània a les 17:14 de Barcelona, Tortosa i Girona, i culminaran amb un acte polític a cada ciutat. Sota el lema “Més motius que mai. Independència”, la Diada denuncia l’espoli fiscal, la minorització de la llengua i l’ofensiva contra la nació, i apel·la, segons ha afirmat Lluís Llach, president de l’ANC “als que ens sentim catalans, sense complexos”. Tot plegat, en un context de crisi interna –avui mateix ha dimitit Josep Costa i continua el degoteig de dimissions– i de desmobilització independentista. 

De l’organització de la manifestació no se’n fa càrrec exclusivament l’ANC, sinó sis entitats diferents: l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN. Tots ells han donat els detalls de les accions, que tindran l'epicentre a la capital catalana, en un acte aquest dijous al Pla de Palau. 

El lema: "Més motius que mai"

“Aquest 11S ha de ser un clam que vaticini la represa definitiva del nostre alliberament nacional i una festa de retrobament per recomençar la lluita per una Catalunya alliberada.”, ha assenyalat Llach, que ha fet una crida a la mobilització: “Tenim més motius que mai perquè les entitats aquí representades, ens mostrem unides per convocar a tota la gent que se senti catalana i cregui en un futur alliberat de la nostra nació a la Diada nacional de Catalunya”.

En aquest sentit, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha insistit que cal convertir aquesta Diada nacional en “el mirall d’un catalanisme i un independentisme democràtic fort, transversal, intel·ligent i madur estratègicament”. “Un moviment –ha afegit– que ja no mira el passat sinó el futur, i que recull els aprenentatges dels darrers anys per recuperar la intel·ligència política”. Fa temps que Òmnium demana deixar de pensar en el 2017 i reconstruir el moviment amb nous actors i nous lideratges, cosa que no han aconseguit als principals partits independentistes.

Des del vessant municipalista, el president de l’AMI, Salvador Coll, també ha volgut demanar al món local que ompli els carrers: “Hi ha una estructura que ha estat sempre al costat de la gent, que ha sabut escoltar, acompanyar i defensar la dignitat del país en els moments més complexos, aquesta ha estat el món local. El municipalisme. Els nostres ajuntaments”. I Sergi Perelló, el secretari general de la Intersindical-CSC, ha destacat que la independència és necessària per aconseguir “un marc propi de relacions socials i laborals i un marc polític que vetlli perquè el nostre poble viure amb dignitat”.

El recorregut: Barcelona, Girona i Tortosa

A Barcelona es farà una manifestació que iniciarà al Pla de Palau, seguirà per passeig d’Isabel II, passeig de Colom i conclourà a la Rambla, davant el número 1.  A Tortosa, la manifestació arrencarà a la plaça de Gerard Vergés i fins a la confluència entre l’avinguda de Catalunya i el passeig de l’Ebre. Finalment, a Girona la manifestació engegarà a la plaça Catalunya i arribarà als jardins de la Devesa.

“Aquest any la manifestació de l’11 de setembre es torna a fer de manera descentralitzada perquè l’ANC vol reforçar el teixit territorial i fomentar la mobilització local, després de l’experiència positiva del 2024”, ha exposat la vicepresidenta de l’Assemblea, Nohemí Zafra. En aquest sentit, ha destacat que l’objectiu és “muscular el territori” i respondre les demandes específiques d’aquestes zones. La tria d’aquests tres punts respon a una “lògica simbòlica i política clara”, ha apuntat Zafra. Les Terres de l’Ebre representen una “reparació històrica a un territori sovint oblidat”, Girona reivindica el seu paper com a “bressol de mobilització i resistència independentista” i Barcelona manté el seu “rol com a centre institucional i comunicatiu del país”.

Talment com les concentracions, la samarreta d'enguany duu el lema “Més motius que mai. Independència”, és de color siena, “del color de la terra, símbol de les arrels, la identitat i la força amb el territori”, i hi té representat un puny alçat format per paraules com “Justícia”, “Democràcia”, “Cultura”, “Terra”, “Revolta”, “Llengua”, “Nació” i “Llibertat”.

Contra l'extrema dreta

Durant la roda de premsa, tant el president de l’Assemblea, com el president d'Òmnium han destacat la importància que aquest 11 de setembre la manifestació reculli el sentiment del moviment independentista. Això implica, tal com ha explicat el president del CIEMEN, David Minoves, “aturar el discurs d’odi i la discriminació, i enfortir la fraternitat nacional que sempre ens ha caracteritzat, combatent l’extrema dreta l'antipolítica que ens vol trencats”. Minoves ha defensat l’accés al coneixement i l’ús de la llengua catalana a “totes les persones que viuen i treballen a casa nostra”. Tot plegat, en un moment en què l'extrema dreta independentista creix. 

La crisi interna s'agreuja

Mentre l'entitat anunciava els detalls de la manifestació de la Diada d'aquest any, Josep Costa i una vintena de secretaris nacionals han anunciat que deixen -alguns ja ho han fet- la direcció de l'entitat i, en alguns casos, fins i tot de ser-ne socis. El malestar en el si de l'ANC continua creixent després de la reforma dels estatuts promoguda per Lluís Llach i avalada per la majoria de socis, que modifica alguns elements fundacionals de l'organització i treu força al sector crític. Entre els secretaris que marxen hi ha també Josep Punga, candidat a la presidència i ara promotor de Dempeus.

En una declaració a la qual ha tingut accés Nació, els dimissionaris critiquen el rumb de l'ANC sota les ordres de la cúpula que lidera Llach. Constaten una "dinàmica de divisió i desmobilització" que perdura, i que la direcció no ha fet res per corregir. "La renúncia al caràcter unitari i aglutinador de les estructures condemnen l'ANC a ser un actor secundari; s'han sacrificat l'essència i l'esperit de l'entitat per la urgència de sotmetre-la a grups aliens a les assemblees de base", denuncien els crítics. Segons ells, l'ANC ha quedat "absorbida per l'establishment polític" i consideren que l'entitat "ja no és un instrument útil".