"Més motius que mai". Aquest és el lema amb què l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha cridat a la mobilització amb motiu de la Diada nacional. L'entitat s'ha començat a activar per preparar per al pròxim 11 de setembre, i ho ha fet en un dels seus pitjors moments per la crisi interna arran de l'aprovació dels nous estatuts impulsats per la direcció que lidera, Lluís Llach, punta de l'iceberg d'un malestar que s'arrossega des que Llach va arribar a la presidència i el sector que fins aleshores havia liderat l'entitat va quedar en minoria.
En un acte el passat diumenge en què també es va presentar la samarreta per a la manifestació d'enguany, l'ANC va escalfar motors de cara a la cita clau de cada any, quan l'entitat posa el termòmetre tant al moviment independentista com al múscul mobilitzador de l'entitat. Llach va advertir les forces sobiranistes que "una possible llunyania del nou embat no sigui una excusa per retardar o alentir" l'objectiu de la independència, i va recalcar que l'entitat "condicionarà i coaccionarà" fins que "s’alineïn en un front comú" que no apareix a les estratègies de Junts, ERC i la CUP.
El cert és que l'entitat es troba en un moment de disminució de la seva incidència, tan institucional com en els partits, i ja fa temps que es veu en les accions que fa, també en la Diada. La seva capacitat de condicionar la política és pràcticament inexistent, més enllà d'accions puntuals com la protesta per la visita de Felip VI a Montserrat, que no ha tingut més recorregut. Això coincideix també amb una davallada dels socis, que s'arrossega a l'entitat des del 2020 -accentuada des de fa dos anys- i que ha provocat pèrdues d'ingressos per les quotes donades de baixa d'uns 840.000 euros.
A això se li suma la tensió interna, agreujada per la reforma dels estatuts que ha promogut la direcció. Les disputes internes, amb més o menys intensitat, acostumen a ser-hi, però històricament es compaginaven amb grans mobilitzacions que certificaven la potència de l'organització, però darrerament l'entitat és més notícia per les crisis que no pas per altres qüestions. El passat mandat va ser la "llista cívica", promoguda per la direcció que lideraven Dolors Feliu i Uriel Bertran. Ara, aquest sector és minoritari i crític amb la línia de Llach, guanyador de les eleccions i amb majoria favorable al secretariat i entre els socis.
Ho acredita el suport als canvis impulsats per la direcció, avalats pels socis amb el 72,7% dels vots. La reforma treu força al sector crític, eliminen la majoria qualificada per escollir càrrecs (no es podrà repetir el bloqueig que va haver-hi durant l'elecció de Llach com a president) i allunyen la possibilitat de donar suport a llistes electorals, i ha provocat un terratrèmol que ha acabat amb la dimissió d'una desena de secretaris.
Una vintena de membres de la cúpula de l'entitat ja s'ha donat de baixa, segons han explicat a Nació fonts del secretariat. Hi ha sis secretaris més que "probablement" ho faran en els pròxims dies, cosa que indica que el malestar persisteix. En els darrers dies, membres del secretariat com Josep Costa han alçat la veu contra la maniobra de la direcció. També expresidents de l'ANC, com Elisenda Paluzie o Dolors Feliu, s'han expressat en contra de la reforma, que elimina alguns dels elements fundacionals de l'entitat.
Activar el carrer tot i la mala maror
En un moment de desmobilització independentista, la capacitat d'incidència de l'ANC també ha minvat. No hi ajuda l'arribada del PSC al Palau de la Generalitat, però tampoc el fet que els partits independentistes al Parlament se centrin en qüestions sectorials més enllà de tenir com a horitzó la independència. La Diada serà una bona manera de calibrar el vigor del moviment, a l'espera que es concreti quina forma tindrà l'acció d'enguany i si serà una sola concentració a Barcelona o bé serà descentralitzada.
Sigui com sigui, i malgrat que continua congregant gent, queden lluny les grans manifestacions que va protagonitzar l'independentisme civil sota el lideratge de l'ANC. El 2014, la manifestació a Barcelona va assolir la xifra rècord d'1,8 milions de participants, i des d'aleshores la participació s'ha anat reduint assolint el milió de persones els anys àlgids del procés, el 2017 i el 2018, fins a les 60.000 que van manifestar-se l'any passat durant la darrera Diada. En aquest context, l'ANC afronta el doble repte d'activar l'independentisme als carrers i fer-ho mentre gestiona les lluites internes que limiten la força d'una entitat que va ser clau en els moments més intensos del procés.
