Els nous estatuts del Partit Popular, aprovats en el congrés que la formació va celebrar aquest juliol a Madrid, impedeix ser senador en representació autonòmica i diputat en una cambra legislativa. D’aquesta manera, la diputada al Parlament i fins ara senadora autonòmica Lorena Roldán ha hagut de triar. I ha optat per mantenir l’escó a la cambra catalana.
Roldán, antiga dirigent de Ciutadans, és una persona alineada amb el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández. La seva decisió obliga el partit a escollir un nou senador, que de fet haurà de ser votat pel Parlament en el que sol ser una elecció de tràmit. Tot indica que fins al setembre vinent no se sabrà qui és l’afortunat. De moment, el més calent és a l’aigüera i en el partit es remenen un munt de noms. El càsting és també un termòmetre del joc de famílies polítiques internes.
Un ideòleg i un advocat: Juan Milián i Pere Lluís Huguet
Juan Milián és ara mateix el nom més repetit per ser senador autonòmic. Vicesecretari d’Estudis i Programes del PP català, llicenciat en Ciències Polítiques per la UPF, Milián és ara mateix regidor a Barcelona. Considerat un dels ideòlegs del partit, amb obra publicada, sempre bel·ligerant amb el catalanisme, alguns l’han situat en l’òrbita del president del PP català, Alejandro Fernández, però ja fa temps que Milián va per lliure. Al partit es considera que seria útil al Senat per nodrir el discurs de la formació i que “escriuria papers” per a Génova.
Milián és un dirigent amb bones connexions amb la fundació aznariana FAES. Malgrat que podria continuar al consistori, en el seu cas abocar-se a tasques d’spin doctor al Senat podria aconsellar que deixés l’acta de regidor. Això li podria suposar el suport enverinat de Daniel Sirera, el seu cap al grup municipal, amb qui, segons fonts del partit, no manté relacions fluides.
Pere Lluís Huguet és una altra possibilitat. Diputat al Parlament per Tarragona, Huguet procedeix de Ciutadans, que el va fitxar quan era un dels impulsors de Llibertats, col·lectiu de juristes contra el procés. Huguet ha estat degà del Col·legi d’Advocats de Reus i va ser molt bel·ligerant contra el sobiranisme. Paradoxalment, ara apareix, dins del PP, com un dels defensors d’un acostament a Junts. De ser senador, hauria de deixar l’escó al Parlament.
Sirera i Albiol, sempre posicionats
L’alcalde de Badalona és un dels dirigents més valorats a Génova. Alberto Núñez Feijóo va triar Xavier García Albiol per presidir el congrés del juliol, tot un senyal de proximitat. La majoria absoluta obtinguda a les municipals a Badalona ha convertit Albiol en un veritable poder fàctic al partit. El seu nom ha estat citat aquests dies com a senador, càrrec que li permetria continuar com a alcalde. Per Albiol, però, la prioritat és abocar-se a l’alcaldia.
El cap del grup municipal a Barcelona, Daniel Sirera, és l’altre baró territorial amb pes a Génova. Si Albiol va presidir el congrés, Sirera va formar part de la ponència d’estatuts. Pocs discuteixen que el regidor tornarà a encapçalar el cartell municipal del PP. La seva designació com a senador autonòmic li podria donar encara més projecció. Però Sirera ha fet de la seva feina al consistori el seu objectiu principal. En tot cas, farà el que li indiqui Feijóo. Darrerament, el seu nom ha tornat a circular com a possible alternativa, un dia, per dirigir el PP català.
Els noms “alexandrins”
De l’entorn del president dels populars catalans, Alejandro Fernández, també sorgeixen noms. De fet, la tradició era que el líder de la formació a Catalunya fos senador autonòmic. Així ho van ser Alberto Fernández, Alicia Sánchez-Camacho, Daniel Sirera i Xavier García Albiol. Alejandro Fernández és el primer que no ho serà pel nou règim d’incompatibilitats. De fet, en el seu cas, ja va renunciar a ser-ho quan es va constituir el Parlament, facilitant així la designació de Lorena Roldán.
En el nucli dur de Fernández, un possible aspirant és Isaac Martín, actual vicesecretari d’Organització a Catalunya. Amb sòlida formació acadèmica (llicenciat en Dret i ADE), fill d’una família d’empresaris, exponent de la burgesia upper Diagonal, Martín dirigeix l’agrupació de Sarrià, on el partit obté els seus millors resultats. És també un home amb sòlides connexions amb el món catòlic conservador.
En àmbits de la direcció catalana del partit també es defensa l’aposta per dones sorgides del poder municipal, on el PP ha tingut sempre moltes dificultats per arrelar. Noms com el de les regidores Eli Ortega (Sant Feliu de Llobregat) o Marta Giménez (Terrassa). Però cal dir que aquestes opcions són altament improbables. I pocs creuen al PP que Génova estigui disposada a premiar cap “alexandrí”. En tot cas, caldrà esperar.
