Bones notícies des de l'oest de la península Ibèrica. El canvi de clima, amb una baixada generalitzada de les temperatures i l'augment de la humitat, millora la situació dels incendis que cremen des de fa una setmana a Galícia, Astúries, Castella i Lleó, i Extremadura. Tot i això, per ara encara n'hi ha 18 que estan totalment actius i són greus.
Extremadura confia consolidar, després de deu dies, el perímetre del foc de Jarilla (Càceres), on han actuat els bombers catalans i han aconseguit assegurar el flanc dret del foc. D'altra banda, a Castella i Lleó ha millorat la situació de molts dels incendis de la província de Lleó, però se segueix en atenció un nou focus que ha obligat a evacuar el municipi d'Igüeña. A Astúries es mantenen encara quatre focs actius i a Galícia, cinc, després d'estabilitzar-ne un a Carballeda de Avia.
Des del dia 12 d'agost, dimarts de la setmana passada, més de 33.000 persones han hagut de ser desallotjades. I, des que va començar el juny, els cossos de seguretat de l'Estat ja han detingut un total de 40 persones, tres dels quals les últimes hores. Se n'investiguen 119 més, segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior.
Mentrestant, la Fiscalia especialitzada en medi ambient i urbanisme investiga la connexió d'aquesta crisi amb l'"absència o, si escau, l'aplicació improcedent dels plans de prevenció" d'incendis forestals per part de les administracions competents. Així ho ha explicat aquest dijous el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a Catalunya Ràdio. El Ministeri "treballa" amb la Fiscalia per abordar aquesta qüestió, tot i que ha assegurat que "no li consta" que hi hagi zones d'alt risc a l'Estat que no tinguin plans de prevenció. Preguntat per si creu que han faltat mitjans per combatre els focs tal com ha criticat el PP, Marlaska ho ha negat. "Mitjans en tenim, el que hem de fer és treballar en una altra fase, que és la de la prevenció", ha apuntat.
Batussa política
Sobre el nombre d'incendis que han estat intencionats, Marlaska ha concretat que hi ha un gran nombre d'incendis dels quals no se'n pot determinar l'origen, però que entre aquells que sí, un terç són intencionats. "Hi ha imprudències greus que moltes vegades s'obliden, com les d'aquells que desobeeixen les ordenances municipals de no fer tasques al camp, o de cremar rostolls", ha matisat. Això sí, ha negat que un 80% dels incendis siguin intencionats, com va afirmar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.
I és que el foc no és l'únic que ha ocupat l'atenció mediàtica. Amb el pretext de retrets creuats sobre la resposta efectiva i de prevenció que haurien d'haver facilitat l'extinció dels incendis, al tauler polític s'ha obert una -altra- batalla política entre el govern de Pedro Sánchez i l'oposició, liderada pel PP. Aquest dijous, el vicesecretari del PP, Elías Bendodo, ha acusat la directora de Protecció Civil, Virgínia Barcones, de ser "una piròmana més", i ha advertit el govern espanyol que els incendis "no s'apaguen amb ideologia ni amb crispació", sinó amb "col·laboració i lleialtat institucional".
Més de 400.000 hectàrees cremades aquest any
El Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals, que forma part del Sistema Copernicus, ha actualitzat el total d'hectàrees cremades a l'Estat aquest 2025 i assegura que ja superen les 400.000. Concretament, els 245 incendis que s'han donat han cremat un total de 403.171 hectàrees.
El 2025 és el pitjor any des de l'inici del registre, el 2006, i molt superior al segon pitjor any. Va ser el 2022, quan es van cremar 306.555 hectàrees en 493 incendis durant tot l'any. En només una setmana, segons xifres del satèl·lit Copernicus, es xifren en 200.000 les hectàrees cremades a l'oest de la península, cosa que suposa un 6% de la superfície de Catalunya i 20 vegades la superfície de la ciutat de Barcelona.
Espanya encapçala així la Unió Europea en àrea assolada el 2025 per davant de Portugal (216.214 hectàrees), i els satèl·lits comunitaris només havien captat un any amb tant territori cremat en un únic estat: el país lusità el 2017, amb més de mig milió d'hectàrees.
