ERC reuneix la setmana vinent el grup parlamentari per abordar el nou curs polític, que al Parlament no comença del tot fins al dia 30. A la trobada, es parlarà de l'estratègia del partit a la cambra, on tenen entre cella i cella collar el Govern perquè compleixi els acords d'investidura, sobretot en relació amb el finançament i el traspàs de Rodalies. Però també hi ha altres línies prioritàries, com ara la resposta a l'emergència habitacional o l'ambició nacional, amb la defensa de la llengua al capdavant. El partit, amb imatge renovada, mira de tancar la carpeta del congrés del partit, que va ser convuls i va marcar l'inici del curs passat, i tindrà en aquest útlim trimestre de l'any la decisió sobre els pressupostos de Salvador Illa.
En aquesta entrevista amb Nació, la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, posa pressió als socialistes, tant al PSC com al PSOE, perquè avancin en el desplegament dels acords, començant pel finançament. En aquest sentit, posa deures a Illa perquè apreti el govern espanyol amb la delegació de les competències de l'IRPF, imprescindible per continuar avançant en l'enfortiment de l'Agència Tributària. Capella, amb experiència tant a Catalunya com a Madrid, justifica que la gestió catalana de l'impost sobre la renda s'allargui fins ben entrada la pròxima legislatura per la complexitat tècnica de l'acord, però avisa que si no es complexien els pactes no hi haurà pressupostos ni aquí ni a l'Estat
Han presentat en solitari la proposta per habilitar la Generalitat per recaptar l'IRPF. En què discrepen amb el PSOE?
És una qüestió de temps i dels objectius de la seva organització política. És una dificultat que la ministra Montero sigui alhora presidenciable a la Junta d'Andalusia. Això distorsiona el desplegament dels acords. ERC vol fer avançar el país cap als objectius que ens hem marcat i nosaltres complim. Esperem de les altres organitzacions que també compleixin, i això exigim. El bloc de la investidura de Sánchez s'ha anat dividint, però qui té l'obligació de buscar el consens és l'organització que comanda el govern de l'Estat i el de Catalunya. Si no, dificulta que hi hagi nous acords.
Centren la crítica en el govern espanyol i en la ministra Montero, no en el Govern català. Salvador Illa i la consellera Romero estan d'acord amb el que planteja ERC?
El president Illa i la consellera Romero han anat posant eines sobre la taula, perquè hem plantejat que diners dels suplements de crèdit serveixin per reforçar la Hisenda catalana. El que els correspon a ells es va desplegant, però això dona pel que dona. Encara no tens la capacitat de recaptar, perquè no t'han delegat aquesta competència. Ells tenen l'obligació, perquè el PSC i el PSOE són més que germans, de collar el govern de l'Estat perquè això passi. La càrrega fonamental la té el govern de l'Estat i el PSOE.
"Illa i Romero han posat eines sobre la taula, però això dona pel que dona; encara no tenim capacitat de recaptar"
Quin paper li exigeixen al president Illa amb el finançament? S'ha dit molt que és el principal puntal del govern espanyol i té bona entrada a Sánchez.
Ha de triar: o Catalunya o fer de paravent del govern de l'Estat i del PSOE. Ha de liderar el país pensant en Catalunya.

- Ester Capella, fotografiada aquesta setmana al Parlament de Catalunya
- Hugo Fernández
És arriscat per ERC comprar el calendari del Govern amb l'IRPF? Estan assumint que la recaptació total no arribarà fins ben entrada la pròxima legislatura.
Passaríem de recaptar 5.000 milions a 30.000 milions d'euros. És l'impost més important i s'ha de fer amb totes les garanties. I el disseny que s'ha fet és perquè això pugui passar. A vegades no és tan important el temps, sinó que allò que estem construint sigui sòlid, no tingui escletxes, i permeti recaptar, inspeccionar i fer tot el vinculat a l'impost. Primer, l'IRPF, i després els altres. No és tan el calendari, sinó que el que fem sigui estructural i sigui una realitat.
Aquesta complexitat tècnica que argumenten vostès i el Govern, no la preveien fa un any? L'acord d'investidura posava l'horitzó el 2026 per recaptar tot l'IRPF.
Aigua passada no mou molí. Som aquí, en aquest moment, i hem de desplegar el que volem desplegar. No generes un professional amb la competència per gestionar l'IRPF d'un dia per l'altre. Hi ha d'haver un procés de selecció, han de tenir unes condicions determinades, i nodrir una estructura d'aquest tipus, enfortir l'Agència Tributària, no s'improvisa. Ara som aquí i s'ha anat bastint un pla director que cal desplegar. El més important és la delegació de l'impost.
"S'ha de concretar i presentar el model de finançament; el govern espanyol ha de dir què pensa"
Demanen més concrecions en el finançament per començar a negociar els pressupostos. Quines concrecions volen per seure a negociar?
Fa temps que anuncien un model de finançament que ha de respectar l'ordinalitat, que no és menor. S'ha de concretar i presentar el model, i llavors ja discutirem si s'ajusta al que pensem nosaltres o que li convé al país per tenir uns serveis públics que garanteixin drets i llibertats per al futur del país. Qui té l'obligació de presentar el model és el govern espanyol i la ministra d'Hisenda. Hi ha una part a Catalunya, però l'Estat ha de dir què pensa i quin és el seu model. Montero ha dit que arribarà, però no acaba d'arribar mai.
La majoria de la investidura a Catalunya quedaria tocada de mort amb dos pressupostos fallits consecutius?
Hi ha països que governen sense pressupost. Perquè n'hi hagi s'han de complir els acords. Si no, no hi ha possibilitat de nous acords. Les confiances es construeixen perquè tots complim. La realitat a vegades s'imposa, i t'has d'adaptar, però no podem renunciar a allò que sabem que va en benefici dels ciutadans, i necessitem un sistema de finançament just per Catalunya.
En Rodalies hi ha hagut avenços. Quina és la pròxima fita al calendari pel traspàs?
N'hi ha moltes en paral·lel. La constitució de l'empresa de manera definitiva, el consell d'administració i l'equip directiu. El traspàs de l'R1, que va avançant, però també les altres línies. També les inversions degudes i que s'estan accelerant, però també el pla director quinquennal, que ha de dissenyar el futur de la xarxa de Rodalies i les inversions. I la Generalitat també ha de dir-hi la seva. També calen avenços en allò que afecta les estacions i l'accessibilitat, com ara escales mecàniques o ascensors, que n'hi ha moltes que no funcionen.
"Espero que Illa hagi estirat les orelles a Renfe i Adif"
Aquesta setmana, Illa s'ha reunit amb els presidents de Renfe i Adif.
Són els causants de molts dels desastres a la xarxa de Rodalies. Espero que els estirés les orelles ben estirades, perquè tenen unes obligacions amb el manteniment de les estacions, dels trens... Hi han de posar la directa. En això, també, el president Illa, com li vam dir en diverses compareixences, ha de triar. Nosaltres confrontàvem permanentment i ells han volgut, però veig que darrerament ens van donant la raó. Si no confronten i posen contra les cordes els responsables, és allò que les pilla lejos. Esperem que amb aquesta reunió es desencallin qüestions com l'accessibilitat a estacions i andanes, manteniment dels trens, seguretat...
En aquesta reunió s'ha pactat crear indicadors únics entre Renfe i Adif, i una oficina de planificació i coordinació de les obres. Vostès han tingut responsabilitats en aquesta conselleria: com pot ser que fins ara no s'hagi fet?
Nosaltres vam tenir problemes molt seriosos, perquè no ens arribava la informació. M'ho han sentit dir: és indecent que la informació no arribi, que la transparència no sigui real i t'amaguin informació, fins i tot a l'hora de fer una obra. Adif tirava milles sense que Renfe sabés que les obres començarien en una data concreta. Per què passa? Bé, empreses públiques molt grans que han funcionat amb els seus interessos particulars. I perquè Catalunya és una part, però no és la més important. Ha calgut posar sobre la taula el traspàs de Rodalies perquè s'hagin de coordinar, perquè obliga a pensar en el servei públic i els ciutadans, i no en els criteris de les empreses públiques que presten el servei o gestionen la infraestructura.

- Ester Capella, portaveu parlamentària d'ERC
- Hugo Fernández
En la nova empresa mixta, Renfe tindrà majoria a la junta d'accionistes. Quina garantia tenen per tal que acabi sent 100% de titularitat catalana?
Hi ha un pacte de socis i s'haurà de desenvolupar. És un pacte polític, el traspàs i que l'empresa acabi sent 100% de titularitat catalana. La distribució de les accions s'ha fet així [49,9% la Generalitat i 50,1% Renfe] perquè hem de tenir els números clars. Saber si tenim capacitat de generar prou personal per poder funcionar i no aturar el servei. El servei públic, funcioni més bé o més malament, no ha de quedar aturar per un canvi en la titularitat. Té a veure també amb l'adscripció del deute, amb el traspàs del patrimoni. I això no es pot fer d'un dia per l'altra. Hi ha un altre element que no és menor: les garanties de seguretat que has de complir amb Europa. L'empresa, constituïda així, agilitza el traspàs.
"No és necessari ampliar l'aeroport del Prat"
ERC ha començat a parlar del model de governança de l'aeroport del Prat, com va avançar Nació. Quin model plantegen? Acceptarien una filial d'Aena a Catalunya amb presència de la Generalitat per gestionar els aeroports catalans, com ha plantejat el País Basc?
El model de governança és el de la capacitat de prendre les decisions i que el rol de la Generalitat sigui definitori i determinant. Aquest és l'element. El gran repte sobre l'aeroport i el sistema aeroportuari català és la governança, no allargar la pista. Però això no vol dir que hàgim renunciat a la qüestió de les pistes: continuem defensant que no és necessari ampliar la pista i defensem el sistema alternatiu, els canvis operatius en funció de l'afluència de vols. No renunciarem al model que hem defensat sempre pel tema de la governança. El sistema aeroportuari l'hem d'entendre pensant en tots els aeroports catalans, que han de jugar un paper en la definició del sistema. I amb una governança amb paper clau de la Generalitat, administracions locals i societat catalana.
Com va la relació amb Junts?
Per part d'ERC, intentem sempre tenir-los en compte, sumar en els aspectes estructurals del país. Per nosaltres és indestriable l'avenç nacional i l'avenç social. Ells, en l'avenç social, estan en posicions que ERC no comparteix. Es veu amb l'habitatge, que és el principal problema de la ciutadania, o s'ha vist aquesta setmana amb la reducció de la jornada laboral. Junts, amb les qüestions socials, acaba sumant amb Vox i el PP, aquí i allà. Per això ens està costant estar a prop en determinats temes.
"Junts? Intentem tenir-los en compte, però ells en l'avenç social estan en posicions que ERC no comparteix"
Si cau Pedro Sánchez, cauran també totes les negociacions obertes?
Primer ha de caure. Nosaltres exigirem fins a l'últim dia de la legislatura que compleixi els acords. És evident que si hi ha canvis al govern de l'Estat, les dificultats perquè Catalunya assoleixi més sobirania són evidents. Només cal escoltar què diu l'extrema dreta i la dreta extrema. Collarem perquè es compleixin els acords, amb el benentès que garanteix drets i llibertats per al conjunt del país. Nosaltres no posarem la catifa vermella a Vox i al PP, perquè podem intuir què farien si tornen a governar.
Aleshores, la pressió al govern espanyol està limitada a què no caigui.
Qui té més incentius per complir amb els acords és qui està governant, perquè vol continuar i té un deute amb els ciutadans. L'obligació no és només amb ERC, han signat un acord també amb els ciutadans del nostre país, i vull pensar que tenen el mateix incentiu que nosaltres per complir.