La complexitat del finançament singular es fa més evident cada dia que passa. Si el curs polític acabava amb sensacions agredolces després de la comissió bilateral, ERC mira ara d'accelerar una de les parts de l'acord d'investidura, la que fa referència a la gestió catalana de l'IRPF. No pas per recaptar-lo en els terminis previstos en l'acord de l'agost de l'any passat, que tant el Govern com els republicans ja reconeixen que és inviable, sinó per fer un pas previ imprescindible: l'habilitació legal perquè la Generalitat pugui encarregar-se d'aquest impost -el més important- i es pugui treballar per muscular l'Agència Tributària de Catalunya amb un calendari gradual i que situa l'horitzó més enllà de l'any 2028.
Parlar de calendaris -els republicans esbossen quatre fases que se'n van fins ben entrada la pròxima legislatura- és arriscat, perquè tot plegat va vinculat a la necessària majoria que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa, i que no dona mostres de ser operativa. Ara bé, el moviment d'ERC, fet en solitari per l'absència d'acords tant amb els socialistes com amb Junts, té conseqüències polítiques a curt termini i mira de posar a prova el compromís de Sánchez -i també de Salvador Illa- en la carpeta del finançament, pactada amb el PSC i avalada pel PSOE. Per què? Perquè estan en joc els pressupostos a l'Estat i a Catalunya, i perquè furga en les contradiccions dels socialistes catalans i espanyols.
ERC registrarà aquesta setmana al Congrés una proposició de llei de caràcter purament tècnic. Consisteix a reformar tres lleis -la LOFCA, la llei de finançament autonòmic i la llei de cessió de tributs- per tal que la Generalitat pugui recaptar l'IRPF. Sense aquest pas, que no deixa de ser una delegació de la competència, argumenten els republicans, tots els calendaris que han anat apareixent fins ara no tenen recorregut possible. Ni el que establia l'any 2026 com a termini perquè la Hisenda catalana es fes càrrec de l'impost sobre la renda, ni el que ha fixat ara el Govern i que ja ho deixa per l'any 2028 mentre es va enfortint l'ATC.
Més enllà de l'aspecte tècnic, des d'ERC insisteixen que el problema de fons és polític i acusen el PSOE de no voler complir amb els compromisos derivats del pacte d'investidura d'Illa. Per ara, els socialistes demanen temps per llegir la proposició de llei, que encara no està enllestida del tot a l'espera d'alguns serrells. "Som al quilòmetre zero", ha dit la portaveu del PSC, Lluïsa Moret. I en la mateixa línia s'ha posicionat Montse Mínguez, portaveu del PSOE, que ha garantit que els acords es compliran. En joc hi ha els pressupostos, perquè ERC no pensa obrir cap negociació fins que aquesta qüestió no es voti. I no hi haurà pressupostos, ni aquí ni a Madrid, si els socialistes hi voten en contra.
Amb la palanca dels pressupostos, els republicans esperen moure el PSOE en la carpeta més important de la legislatura, que avança amb peus de fang. També per això, el partit d'Oriol Junqueras vol desvincular el model de finançament -qui es queda els diners, la solidaritat o l'ordinalitat- de la qüestió de la recaptació, per ara només de l'IRPF, on a través d'aquesta proposició de llei es volen intentar començar a fer passos. A banda de la delegació de la competència sobre l'impost de la renda, l'Estat hauria de transferir els recursos humans i econòmics necessaris per poder assumir-ho, de manera progressiva.
Les contradiccions socialistes
La proposta d'ERC fixa un calendari aproximat, vinculat l'aprovació de la proposició de llei, que no està garantida. Aquest calendari, gradual, s'adapta al pla director que va presentar el Departament d'Economia just abans de les vacances. Assumint que la llei s'aprova el 2026, estableix que l'any 2027 la Generalitat prestarà de forma íntegra informació i assistència, i assumirà la fiscalització de deduccions autonòmiques. L'any 2028 ja s'haurien d'assumir totes les competències de gestió en relació amb l'impost de la renda. A partir de 2029, la Generalitat assumiria competències d'inspecció i recaptació tributària. Tot plegat, mentre es va dotant l'ATC dels treballadors necessaris i d'un cos d'inspectors, que també costa temps i diners.
Les fases plantejades per ERC són "coherents" amb el pla d'Economia. Així, els republicans furguen en les contradiccions del PSOE i del PSC, que actuen com a bloc. La reflexió que es fa a Calàbria és que si el PSOE vota en contra d'aquesta proposició, més enllà d'oposar-se a l'acord d'investidura i a la reforma del finançament avalada en el comitè federal socialista, també estaria desacreditant el Govern d'Illa i el pla director elaborat per l'empresa Indra i presentat per la conselleria d'Economia, que pilota Alícia Romero. Res fa pensar que hi hagi d'haver un vot diferenciat al Congrés dins del grup socialista.
El paper de Junts
Ara comença la negociació amb els grups parlamentaris per mirar de tirar endavant la llei. Segons ERC, Junts ha mostrat predisposició a parlar-ne. El partit de Carles Puigdemont va traslladar al PSOE, abans que esclatés el cas Cerdán, que la prioritat era l'oficialitat del català a Europa i l'aplicació integral de l'amnistia, però que al setembre es podria començar a parlar de finançament. Aquest calendari ha quedat alterat per l'empresonament del principal interlocutor entre socialistes i independentistes. En tot cas, els juntaires són crítics amb el model singular pactat per ERC i posen èmfasi en els mecanismes per garantir que les inversions previstes s'executin. A la mateixa complexitat de la carpeta s'hi suma el trencaclosques fonamental que cal resoldre: articular de nou les majories al Congrés.
