Esquerra presenta aquest dilluns al Congrés una proposició de llei per avançar en la recaptació de l'IRPF, part rellevant en la reforma del finançament pactat amb els socialistes. Segons ha pogut saber Nació, es tracta d'una modificació legal per "habilitar" Catalunya, i la resta de comunitats del règim comú que s'hi vulguin afegir, per assumir les competències per delegació de l'Estat en l'aplicació de l'impost sobre la renda, avançar en la gestió "descentralitzada" dels tributs i reforçar la "corresponsabilitat fiscal" de les autonomies. Els republicans, crítics amb els tempos i l'ambició del Govern en matèria de finançament, que deixen fins més enllà de 2028 la recaptació de l'IRPF, fan el moviment en solitari com a mecanisme de pressió i pendents de les negociacions necessàries a la cambra espanyola per assegurar majories. El text no entra en el resultat del finançament singular, la quota de solidaritat o l'ordinalitat i se centra en la recaptació.
En tot cas, el diagnòstic d'ERC és que cal aquesta habilitació legal per permetre que les comunitats de règim comú puguin tenir competències sobre l'IRPF. Ara, la llei ja habilita la delegació d'impostos com el de patrimoni, successions o transmissions, entre d'altres, però no l'IRPF. Sense capacitat sobre aquest tribut, que ha d'autoritzar el Congrés a través d'un canvi legislatiu, no es pot avançar en l'àmbit de la recaptació de l'impost sobre la renda. Això xoca amb el mateix acord d'investidura signat fa poc més d'un any i que establia, d'acord amb el PSC i el PSOE, que l'any 2026 Catalunya ja recaptaria l'IRPF de 2025, un horitzó que el Govern i els republicans admeten que no es complirà.
El partit d'Oriol Junqueras planteja un calendari gradual en el traspàs de competències per garantir la seguretat jurídica en un procés complex tècnicament i sensible, perquè es tracta de la recaptació i gestió d'impostos de la ciutadania. La proposta, doncs, fixa diferents fases vinculades al compliment de les anteriors i defuig de calendaris rígids, amb l'argument que cal prioritzar l'èxit de la negociació i la implementació del nou model. Alhora, també estableix que caldrà una estreta col·laboració i coordinació entre l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) i l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), per tal d'accelerar i facilitar la transició.
Coordinació o subordinació
De fet, aquesta coordinació és clau i va ser un dels punts de discrepància en les converses abans de la comissió bilateral del juliol. Segons els republicans, l'Estat plantejava una "subordinació" de l'ATC a l'agència espanyola, mentre que ells defensen que cal una relació de coordinació i col·laboració, en què es comparteixi tant la infraestructura informàtica com tota aquella informació rellevant de cara a la delegació de les competències i els procediments tributaris, per evitar la lluita contra el frau. La recaptació de l'IRPF, el principal impost, implicaria passar a recaptar 30.000 milions d'euros, respecte dels actuals 5.000 milions, i triplicar la dimensió de l'actual ATC.
Durant l'últim any, el Departament d'Economia ha anat enfortint l'agència catalana, però encara és insuficient. Abans de les vacances, el Govern i ERC van pactar que l'ATC tingui plena autonomia en matèria de personal i la figura del contracte programa com a instrument de governança, així com la creació de dos nous cossos de perfils professionals, un d'agents tributaris i un d'informàtica tributària. Sigui com sigui, els càlculs que fan els republicans apunten que, només per dur a terme l'atenció al contribuent en la campanya anual de la renda, calen 700 treballadors temporals, i més d'un miler de caràcter permanent. A tall d'exemple, l'AEAT té 1.500 informàtics i la catalana, cap, segons apuntava la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ara fa unes setmanes.
Una negociació que no serà senzilla
Mentre el Govern diu que complirà i l'Estat fa gestos, per exemple amb l'aprovació al consell de ministres de la condonació del deute del FLA o la negociació sobre la governança de l'Aeroport del Prat, important per ERC, el pla d'actuació per muscular la Hisenda catalana deixa per la pròxima legislatura la recaptació de l'IRPF. Presentat poc abans de començar vacances, el Departament d'Economia feia públic un resum del pla director de l'ATC, elaborat conjuntament amb Indra, que establia que l'any 2027 l'ATC hauria d'estar en condicions d'assumir plenament "l'assistència de la campanya de la renda" i, l'any 2028, "l'aplicació tributària en determinades funcions en l'àmbit de l'IRPF".
Per tal que aquest calendari tingui sentit, abans cal abordar el debat competencial, segons ERC. És a dir, que el Congrés habiliti les comunitats autònomes per, si ho volen, gestionar l'IRPF. La negociació no serà senzilla, perquè no només hi ha d'estar a favor el PSOE i Sumar, també tots els partits de la majoria de la investidura, especialment Junts, que considera insuficient la proposta pactada entre republicans i socialistes. Sigui com sigui, ERC pretén "aïllar" aquesta qüestió respecte de la resta de qüestions del finançament, com ara l'ordinalitat, per poder avançar i evitar bloquejos o tramitacions legislatives que es preveuen llargues. Tot plegat, amb un govern espanyol molt debilitat, però que aspira a exhaurir la legislatura, fins a l'estiu de 2027.
Els pressupostos en joc
El curs polític va acabar amb un cert desencís pel resultat de la reunió bilateral del 14 de juliol. De la trobada en va sortir el compromís amb la reforma del model de finançament, però allunyava la recaptació de l'IRPF i l'Estat evitava comprometre's amb el respecte al principi d'ordinalitat. ERC va fer evident el seu malestar, tant per la lentitud en les converses -els republicans assenyalen María Jesús Montero, ministra d'Hisenda, com a responsable- i per la poca concreció en matèria tributària. Alhora, advertien que l'ordinalitat era irrenunciable. El missatge que repeteixen els republicans és que els pressupostos -els catalans i els espanyols- estan en joc si no es fa una aposta decidida i concreta en la negociació del finançament. El full de ruta d'ERC per a la recaptació de l'IRPF pot ser un bon moment per escenificar voluntat d'entesa.