L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) comença a patir les conseqüències de la seva reforma interna. Una desena de membres del secretariat de l'entitat ha deixat la direcció una setmana després de l'aprovació de la reforma dels estatuts impulsada pel president, Lluís Llach. Segons ha avançat l'ARA i han confirmat fonts de l'ANC a Nació, la majoria de membres del sector crític a Llach ha decidit fer un pas al costat i ha anunciat la seva dimissió.

És el cas d'Albert Llorenç, Roser Campí, Àngels Digon, Chus Castillo, Roger Civera, David Miñana, Núria Macià, Joan Mollà, Iolanda Alcàzar i Daniel Lucas. Des de principis del mandat de Llach ja han plegat una vintena de secretaris i, segons fonts consultades per Nació, n'hi ha sis secretaris més que "probablement" ho faran en els pròxims dies.

Les baixes arriben una setmana després que els socis de l'ANC avalessin la reforma dels estatuts de l'entitat amb el 72,7% dels vots a favor, una reforma que treu força al sector crític de l'entitat. Els canvis eliminen l'obligatorietat d'assolir majories qualificades de dos terços per prendre certes decisions, com l'elecció de càrrecs orgànics. Això evitaria situacions de bloqueig com la que es va viure en l'elecció de Llach com a president i suposa una "millora la governança interna", segons la direcció. Amb les modificacions també es permet que antics secretaris nacionals puguin tornar a ser escollits.

En els darrers dies, secretaris com Josep Costa han alçat la veu contra la maniobra de la direcció. També expresidents de l'ANC, com Elisenda Paluzie o Dolors Feliu, s'han expressat en contra de la reforma, que elimina alguns dels elements fundacionals de l'entitat i afavoreix, segons els crítics, que determinades faccions del moviment independentista la puguin "controlar".

El teló de fons de la reforma va ser la llista cívica, que va "tensionar l'entitat en el mandat anterior". Així, l'objectiu principal és evitar que consultes sobre qüestions de gran transcendència, com la de la llista cívica -en què es va imposar el "no" amb un 49,45% dels vots- puguin prosperar si no tenen l'aval de dos terços del secretariat nacional.