Enmig d'un moment complicat políticament per a l'independentisme, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) ha convertit la manifestació de la Diada en un clam per la llengua. Així ho ha apuntat el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, qui ha explicat que la defensa del català serà la gran prioritat de la concentració per davant dels altres dos elements que feien de pals de paller de la convocatòria, el de la "nació" i el de la denúncia de l'"espoli" per part de l'Estat.
Llach ha considerat que la sentència del TSJC contra el català a l'escola és "de gravetat extraordinària" i ha fet una crida a sortir als carrers per defensar la llengua. "Convidem tota persona que vulgui preservar el català que s'aixequi", ha sentenciat Llach, carregant contra un Estat que considera que vol "l'aniquilació" de Catalunya. El president de l'ANC ha considerat que Salvador Illa "es rentarà la cara" malgrat l'anunci que el Govern recorrerà contra la sentència.
Precisament l'entitat independentista, juntament amb Plataforma per la Llengua i altres col·lectius, han anunciat que recorreran contra la sentència del TSJC que anul·la pràcticament tot el decret que havia de blindar el català a l'escola. Mireia Plana, vicepresidenta de l'entitat lingüística, ha denunciat que el tribunal "imposa el castellà" i trenca la vehicularitat del català, a més d'impactar contra la cohesió social. Pendents de la decisió del Tribunal Constitucional sobre la imposició del 25% del castellà, Plana espera un cop encara pitjor i ja preveu acudir a la justícia europea.
Entrant al detall de la sentència, Rut Carandell, advocada i directora de Plataforma per la Llengua, ha considerat que "no té arguments propis" i que es basa en sentències anteriors, algunes d'elles fora de l'objecte de debat i fora del marc normatiu actual. "La sentència sembla molt llarga, però hi ha molta palla i poca substància", ha apuntat Carandell. La dirigent de Plataforma per la Llengua fins i tot ha explicat que han rebut la sentència en castellà, cosa que, de retruc, ha vulnerat el dret d'opció lingüística.
Per la seva banda, Pep Cruanyes, advocat de l'ANC, ha enumerat tota una sèrie d'irregularitats en el procés judicial, com que un jutge recusat participi en la deliberació. A banda, també ha denunciat la "marginació" del català, l'aranès i fins i tot la llengua de signes en català que pretén el tribunal. "El TSJC vol imposar una política lingüística, cosa que no li correspon", ha dit Cruanyes, que ha citat el cas del Tribunal de Justícia de les Illes Balears, que fa uns dies va desestimar la imposició del 25% de castellà a les aules. "Per ser lliures i poder protegir la nostra llengua, hem de ser independents", ha conclòs Cruanyes.
Una nova sentència del TSJC contra el català
A les portes de la Diada, la justícia ha decidit tornar a sentenciar contra el català. El TSJC ha decidit anul·lar bona part del decret que blindava el català com a llengua vehicular a l'escola. La decisió del tribunal sorgeix arran d'un recurs presentat per l'entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya.
El tribunal recorda que el castellà ha de ser llengua vehicular, que la "llengua autonòmica" pot ser el "centre de gravetat" de l'ensenyament sempre que "no exclogui o relegui" el castellà, i que la cooficialitat "es regeix per un patró d'equilibri i igualtat entre llengües". El TSJC considera que aquests tres principis no queden assegurats amb la llei, motiu pel qual n'anul·la bona part.
"El decret no garanteix la vehicularitat efectiva del castellà i va contra l'equilibri constitucional i estatutari", resa la sentència. En tot cas, diu l'escrit, el català pot tenir "una posició vertebradora" sempre que es mantingui aquesta "vehicularitat real" de la llengua castellana. El Govern, per una banda, i les entitats lingüístiques i independentistes, per l'altra, recorreran contra la sentència.
Què deia la norma sobre el català a l'escola?
El tribunal considera nuls tota una sèrie d'articles que fixaven que el català -i l'aranès a la Vall d'Aran- són les llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge. També els idiomes utilitzats en l'activitat docent i administrava dels centres escolars, així com en les relacions amb les famílies, els materials didàctics i les avaluacions.
El tribunal també anul·la que el català sigui la llengua auxiliar prioritària a l'hora d'ensenyar idiomes estrangers o que el català sigui llengua única d'acolliment a l'alumna nouvingut. Altres articles vinculats a aspectes organitzatius interns de l'administració es mantenen perquè "no afecten directament el dret fonament a l'educació". En tot cas, l'entitat espanyolista que ha aconseguit el cop judicial celebra que la sentència obliga les escoles a tenir el castellà com a llengua més enllà de l'assignatura de llengua castellana i la seva vehicularitat en altres matèries i àmbits.
