El ple del Tribunal Constitucional ha denegat aquest dimarts la sol·licitud presentada per Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, de suspendre cautelarment la inhabilitació imposada pel Tribunal Suprem mentre tramita els recursos d'empara que van interposar contra la sentència del 2019. Una sentència que els exclou de la llei d'amnistia en considerar que van obtenir un benefici personal patrimonial en l'organització del referèndum d'autodeterminació de l'1-O.

En aquests recursos, líders independentistes de l'1-O van impugnar les actuacions dictades l'1 de juliol i 30 de setembre de 2024 per la sala sentenciadora, en què, entre altres, es va declarar que no era procedent amnistiar el delicte de malversació de fons públics per concórrer dues causes d'exclusió previstes en la mateixa llei d'amnistia. I és que el Suprem va al·legar que els polítics independentistes havien obtingut un benefici personal patrimonial i, a més, els delictes afectaven els interessos financers de la Unió Europea.

Els demandants de protecció addueixen que aquestes resolucions judicials vulneren diversos drets fonamentals, entre d'altres, el dret a la tutela judicial efectiva, a la legalitat penal i a la participació política. En les interlocutòries aprovades, però, el Constitucional acorda no suspendre l'execució de la pena perquè no se'n deriva un perjudici irreparable que pugui fer perdre a l'empara la seva finalitat.

Així, el ple del TC ha tingut en compte la llarga durada de la inhabilitació imposada a cada afectat, que van de 12 i 13 anys; el temps pendent de compliment, que és superior a cinc anys; el termini previsible en què es resoldran les empares, manifestament inferior al total de la condemna; i la impossibilitat d'adoptar un judici anticipat en aquesta fase del procediment, d'acord amb la doctrina constitucional.