La defensa de Carles Puigdemont, que pilota Gonzalo Boye, ha presentat aquest dijous el recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l'amnistia a l'expresident, així com a l'exconseller Toni Comín, pel delicte de malversació. Boye reclama que, mentre l'alt tribunal analitza la qüestió, suspengui l'ordre de detenció i empresonament que encara hi ha vigent contra Puigdemont i Comín, cosa que els impedeix tornar a Catalunya sense risc de ser detinguts. La defensa considera que és imprescindible deixar sense efecte la decisió de Pablo Llarena, perquè cada dia que passa es vulneren drets sobre els dos dirigents independentistes.

Boye pretén que aquesta decisió es prengui de la manera més ràpida possible per garantir l'efectivitat del recurs d'empara. Si no, en cas que Puigdemont fos arrestat, el recurs deixaria de tenir sentit, perquè s'hauria fet efectiva la decisió de no aplicar l'amnistia. "Planteja una afectació immediata i d'impossible reparació al dret a la lliure circulació i a la participació política", diu el recurs, que recorda que l'expresident és diputat de Junts al Parlament. Així, l'escrit fa referència al cas d'Arnaldo Otegi, en què el TC va suspendre la decisió del Suprem de repetir un judici contra ell, amb l'argument precisament que això li podia vulnerar drets mentre no es resolia el recurs d'empara que havia presentat.

"En el cas de Puigdemont, l'afectació seria encara més greu, perquè l'execució de l'ordre de detenció comprometria la seva llibertat física i els seus drets polítics sense un judici penal i en un cas relacionat amb la inaplicació de la llei d'amnistia", assenyala el recurs. En aquest sentit, recorda a la Fiscalia que el cas de l'expresident és diferent del d'Oriol Junqueras. En aquell cas, el fiscal es va oposar a suspendre la pena d'inhabilitació; en el cas de Puigdemont, però, Boye recorda que no hi ha sentència ferma, sinó una mesura cautelar com és l'ordre de presó. Mentre en el cas de Junqueras ja hi ha una sentència ferma, no passa el mateix amb Puigdemont, que no ha estat mai jutjat per l'1-O.

Més enllà d'aquesta mesura cautelar, l'argumentari de la defensa gira al voltant de la competència del Tribunal Suprem sobre l'amnistia. En el recurs, de 25 pàgines, Boye sosté que la sala segona no és competent per aplicar l'amnistia, perquè Puigdemont és diputat al Parlament i, per tant, qui és competent és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A banda, la defensa també considera que es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la llibertat personal, a la participació política, el principi de legalitat penal, el dret a la igualtat davant la llei, el principi de seguretat jurídica i de legalitat, així com el d'eficàcia normativa, i també la interpretació conforma als tractats internacionals, el sotmetiment del poder judicial a la Constitució i el principi d'autonomia de les nacionalitats i regions.