Un estudi dirigit per la Universitat d’Edimburg juntament amb la Universitat de Columbia Britànica i 49 institucions més, entre elles, l’Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-CMCNB), evidencia com el canvi climàtic està transformant un dels ecosistemes més fràgils del món, que s’està escalfant quatre vegades més ràpid que la mitjana mundial. El treball publicat a la prestigiosa revista Nature, destaca el gran augment de matolls i gramínies i la disminució de plantes amb flors, que lluiten per créixer sota l’ombra de plantes més altes.

Segons els experts, aquests canvis en la vegetació són senyals d’alerta de transformacions molt més grans que podrien afectar animals, comunitats humanes i fins i tot el sistema global que regula el carboni del planeta.

La investigació, finançada per la Unió Europea i el Natural Environment Research Council, entre d’altres, ha comptat amb un equip de 54 investigadors que ha analitzat més de 42.000 observacions de camp de 2.174 parcel·les per crear una base de dades sobre la diversitat de plantes àrtiques, que serà essencial per comprendre els futurs canvis a les zones més fredes. Les mostres provenen des de la tundra de l’Àrtic canadenc i Svalbard fins a zones de matolls per sobre del límit arbori d’Alaska, Canadà i Escandinàvia (Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca).

L’estudi conclou que els factors principals d’aquests canvis en la biodiversitat són l’augment de les temperatures i la competència entre espècies de plantes. En aquest sentit, l’investigador del CSIC a l’IBB, Pep Serra, destaca que aquest treball “trenca amb algunes prediccions simplificades dels efectes del canvi climàtic als ecosistemes”. Serra explica que, de vegades, “s’assumeix que l’augment de la temperatura simplement desplaça ecosistemes més càlids cap a zones fredes. Tot i això, en aquest cas no es va produir una borealització de l’Àrtic, sinó una reorganització de la biodiversitat a partir d’espècies ja existents a la regió”.

En paraules de Mariana García Criado, autora principal i investigadora postdoctoral de la Universitat d’Edimburg: “Quan pensem en l’Àrtic, acostumem a imaginar-nos un erm estèril, però l’Àrtic és sorprenentment divers. Els ecosistemes de tundra poden albergar desenes d’espècies vegetals en un metre quadrat”. La investigadora afegeix que “les temperatures més càlides estan portant més espècies, però no a tot arreu. Els matolls estan remodelant els ecosistemes àrtics, ja que sovint provoquen un descens de la biodiversitat, encara que no sempre. Va ser sorprenent comprovar com la composició de les comunitats vegetals canviava de moltes maneres diferents”.

En paraules de la professora Illa Myers-Smith, de les Universitats d’Edimburg i Columbia Britànica: “Sovint, quan pensem en les repercussions del canvi climàtic al planeta, pensem en la pèrdua de biodiversitat, però a la tundra, on la temperatura és un factor limitant, el canvi climàtic té múltiples facetes”. Myers-Smith assenyala que, “en alguns dels llocs del nostre estudi, la biodiversitat va augmentar amb l’escalfament. Però on van començar a dominar els matolls, la biodiversitat va disminuir. En conjunt, el nostre estudi indica que la biodiversitat pot seguir trajectòries divergents en un Àrtic que s’escalfa ràpidament”.

El professor emèrit Greg Henry, del Departament de Geografia de la Universitat de Columbia Britànica (Canadà), conclou: “Necessitem investigar a llarg termini per comprendre l’Àrtic, ja que el canvi dels ecosistemes comença per les plantes. Quan aquestes canvien, tot les segueix, inclosos els animals de l’Àrtic i les comunitats locals”.