Tanquem la setmana de la proposta de l'ampliació de l'aeroport. El Govern, com ja va passar el 2021, ha aconseguit centrar tot el debat amb la Ricarda (i el Remolar). Amb Jordi Sargatal com a gran valedor, l'executiu assegura haver minimitzat l'impacte a les zones humides del delta del Llobregat i maximitzat les compensacions. “La inversió que es farà no s'havia fet mai en cap parc natural català ni de bon tros”, m'explica el secretari de Transició Ecològica en aquesta entrevista.

El pla -que “inevitablement” ha d'incloure la compra de la finca dels Reguerons, propietat del Barça- ja té alguns matisos. El mateix Sargatal ha reconegut que potser no s'arriba a les 270 hectàrees anunciades si això suposa afectar terreny agrícola productiu. Tanmateix, l'element que sembla clau a curt termini és si la Generalitat i Aena aconsegueixen tancar l'expedient obert per l'incompliment d'unes compensacions força similars a les actuals i que -la història és cíclica- havia proposat el mateix Sargatal.

El Govern preveu que pràcticament sigui un tràmit solucionar-ho. La visió és radicalment diferent per part de Depana, l'organització que va portar el cas a Europa. “No van ben encaminats per tancar l'expedient”, m'assegura l'advocat Lluís Toldrà. De fet, va més enllà i no descarta que el cas acabi al Tribunal de Luxemburg.

Si se supera aquesta carpeta, el següent gran obstacle que tindrà el projecte és l'afectació a la Xarxa Natura 2000. Per modificar els límits de territori protegit, hauran de tornar a la Comissió Europea per apel·lar “a l'interès públic de primer ordre”. Es tracta d'un tràmit que no arribarà abans del 2028 i que l'executiu de Salvador Illa vol fer ja amb les 270 hectàrees de terreny comprades per Aena.

Més enllà del relat, també té lògica que la Ricarda se situï al centre de l'equació, ja que es configura com el principal camp de batalla legal. Tanmateix, com a debat polític i social -a banda de la governança i el model econòmic- les emissions haurien de ser l'element fonamental. “És cert que se n'ha parlat poc i que, si hi ha més activitat, augmentaran”, em reconeixia Jordi Sargatal a l'entrevista.

Ara bé, quant augmentaran? De moment, continuem sense poder accedir a cap dada actual que ho calculi -l'estudi de Barcelona Regional del 2021 parlava d'un 32% més-. De fet, en les trobades de premsa s'ha arribat a afirmar -sense concrecions numèriques- que l'ampliació no acabarà suposant un increment d'emissions sinó, fins i tot, una disminució gràcies a l'ús de combustibles alternatius.

En un moment en què el Govern es disposa a aprovar els primers pressupostos de carboni -el comitè d'experts en proposa una reducció de quasi el 70% en només una dècada- és clau que grans projectes com l'aeroport incorporin de manera clara i entenedora l'impacte en emissions i les alternatives per mitigar-les o compensar-les. Només d'aquesta manera, el país pot tenir un debat informat i valorar, aleshores sí, la conveniència de l'ampliació.

Accelerar la transició energètica

Després d'un any amb més paraules que fets, el Govern ha anunciat en només d'unes setmanes una bateria de mesures per accelerar la transició energètica:

• Regulació per primera vegada de les bateries -siguin autònomes o hibridades a parcs solars o eòlics-, claus per reduir el risc d'apagades.
• Declaració dels projectes de renovables com d'interès públic superior. Aquí en valoro l'abast amb la directora general d'Energia, Marta Morera, les associacions de renovables i experts.
• Impuls als projectes de centrals reversibles renovables a les conques internes com el de la Baells: les concessions d'aigua passen de 25 a un màxim de 75 anys.
• Creació d'una comissió interdepartamental de transició energètica amb l'objectiu d'alinear les conselleries i desencallar políticament els projectes de renovables.

Aquesta setmana també és notícia

• Aigua | Els embassaments ja reculen després d'haver guanyat 50 punts
• Salut | La contaminació també pot afectar el desenvolupament cerebral dels fetus
• Canvi climàtic | El segon maig més càlid baixa per fi de l'escalfament d'1,5 graus

La volta al món en quatre notícies

1. El Brasil subhastarà els drets d'exploració a jaciments de petroli pocs mesos abans de la COP30 (llegit a The Guardian).
2. Trump impulsa una llei per bloquejar el pla de Califòrnia per prohibir la venda de cotxes de gasolina a partir del 2035 (llegit a Axios).
3. Tots els acords assolits a la Cimera dels Oceans celebrada a Niça (llegit a Climàtica).
4. Una onada de calor a Groenlàndia -que també va afectar Islàndia- va provocar una fusió del gel 17 vegades més ràpida que l'habitual (llegit a Le Monde).