El Govern ha focalitzat el debat sobre l'ampliació de l'aeroport en les zones humides del Delta del Llobregat. Justifica que l'impacte sobre la Ricarda i el Remolar és mínim i, a canvi, es guanyaran fins a 270 hectàrees de noves zones humides. En aquest sentit, el Govern ja treballa per definir quins terrenys hauria de comprar Aena per fer possible aquesta “anella verda”. Fonamentalment, han de ser agrícoles poc productius, però “inevitablement” -segons explica el secretari de Transició Ecològica a Nació- també ha d'incloure la finca dels Reguerons, al terme de Viladecans, propietat del Barça.

El Barça disposa d'un 10% dels terrenys a compensar

El president Agustí Montal va comprar els anys 70 els Reguerons. Es tracta d'una finca ubicada al sud del nucli de Viladecans i a només un quilòmetre i mig de l'extrem de l'aeroport del Prat. L'objectiu del club blaugrana era ubicar en aquesta zona d'aiguamolls la ciutat esportiva, un propòsit que al cap d'uns anys es va descartar i es va optar per l'actual emplaçament a Sant Joan Despí.

Els Reguerons ocupa una superfície de 27 hectàrees, una superfície que, curiosament, equival a l'afectació prevista a la Ricarda i el Remolar. Es tracta, per tant, d'un 10% de la superfície de noves zones humides que es guanyaran amb les compensacions per l'aeroport.

El Govern considera “inevitable” adquirir els Reguerons al Barça

Formarà la finca dels Reguerons de l'“anella verda” que es preveu per compensar l'impacte sobre terrenys de la Xarxa Natura 2000. “Inevitablement”, assegura Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, en una entrevista a Nació.

Això sí, assegura que encara no s'ha negociat amb el club blaugrana -com en cap altre dels propietaris afectats- i limita els contactes a “una conversa molt cordial” amb Jordi Portabella, director de Sostenibilitat del Barça. Fonts del club, per la seva banda, es limiten a comentar que estudien la situació arran de la nova proposta d'ampliació.

L'objectiu del Govern és que Aena pugui tenir comprats tots aquest terrenys -també els propietat del club blaugrana- molt abans que es presenti la proposta a la Comissió Europea, un fet que no es preveu fins al 2028. En aquest sentit, des de l'executiu es considera que l'apel·lació a “l'interès públic de primer ordre” per justificar l'afectació a una zona protegida per la Xarxa Natura 2000 tindria més força si ja es compta amb les finques amb les quals es volen fer efectives les compensacions.

Sargatal ja ho va proposar en la primera ampliació

Diuen que la història és cíclica i també es compleix en el cas de l'aeroport. L'actual secretari de Transició Ecològica va ser un dels tres experts en espais naturals -juntament amb Deli Saavedra i Sergi Sales- que van signar l'estudi d'impacte ambiental de l'anterior ampliació. Un document que, tal com lamenta Lluís Toldrà, advocat de Depana, “Aena va incomplir absolutament”. Una situació que va originar l'expedient per part de la Comissió Europea i que el Govern insisteix que es tancarà en pocs mesos. “Mouran cel i terra per aconseguir-ho, però crec que no van ben encaminats”, apunta Toldrà en declaracions a Nació.

En el document del 1999, el mateix Jordi Sargatal ja proposava comprar la finca dels Reguerons o l'establiment d'un conveni per a la seva gestió. Ho justificava per la seva important superfície, per ser d'un sol propietari -el Barça- i pel “l'elevat valor potencial en cas de regeneració”. L'estudi d'impacte ambiental proposava la inundació permanent de la zona de canyissar i temporal del joncar, crear un mosaic amb zones de pastura i la construcció d'una xarxa de canals d'alimentació.

No va ser l'únic intent de l'actual secretari de Transició Ecològica per millorar l'estat ecològic dels Reguerons. Com a director de la Fundació Territori i Paisatge -vinculada a l'extinta Caixa Catalunya- va proposar al Barça “convertir-se en l'únic club del món amb una zona humida”.

La polla blava, un ocell blaugrana

Una de les històries que agrada explicar a Jordi Sargatal és que en les converses amb el club blaugrana com a director de Territori i Paisatge els va intentar convèncer d'utilitzar com a símbol del projecte un ocell blaugrana.

El Porphyrio pophyrio és una espècie de plomatge blau i potes i bec vermell. “Hauria estat fantàstic vincular-ho al Barça”, recorda l'actual alt càrrec de Territori. Malgrat que a l'Empordà es coneix com a gall marí i a les Illes com a fotja de bec vermell, la denominació més comuna en català és la polla blava, un nom que trenca amb qualsevol projecte de seducció ambiental com la que es plantejava.