Jim Skea (Dundee, 1953) és un destacat acadèmic escocès que, des del juliol de 2023, presideix el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), l’òrgan de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) que avalua l’estat dels coneixements científics sobre el canvi climàtic, les seves causes, possibles repercussions i estratègies. Amb gairebé quaranta anys de trajectòria en ciència climàtica, ha estat membre fundador del Comitè sobre Canvi Climàtic del govern del Regne Unit i ha presidit la Comissió de Transició Justa d’Escòcia.

Aquesta setmana, el catedràtic d’Energia Sostenible a l’Imperial College de Londres, ha visitat Barcelona amb motiu de les Jornades del Cercle d’Economia d’enguany, en què ha participat en una sessió sobre els reptes del canvi climàtic. Durant la seva estada a la capital catalana, que també ha aprofitat per mantenir reunions amb mandataris com el president de la Generalitat, l’expert ha conversat amb Nació sobre les polítiques actuals encaminades a mitigar els efectes del canvi climàtic i els avenços per assolir les zero emissions.

Recentment, la península Ibèrica ha viscut una apagada elèctrica massiva. Com avalua la capacitat de les xarxes elèctriques europees per adaptar-se a la transició energètica sense posar en risc l’estabilitat del subministrament?
Tot i que encara no sabem què va causar l’incident, és realment important que continuem invertint en interconnexions que ens permetin moure energia d’una part d’Europa a una altra. Hem d’invertir més en emmagatzematge d’energia, ja que ajudarà a equilibrar els sistemes elèctrics. Els detalls varien d’un país a un altre, però, en general, necessitem invertir en infraestructura si, en el futur, dependrem més de les energies renovables.

Aquesta fallada tècnica ha posat sobre la taula, una vegada més, el debat sobre les energies renovables i la nuclear. Quina és la posició de l’IPCC?
L’IPCC no fa cap mena de recomanació ni judici sobre casos individuals perquè cada país té punts de vista molt diferents sobre aquest aspecte. Alguns volen augmentar l’energia nuclear, d’altres s'hi oposen… Així que hem adoptat una posició neutral perquè cada país decideixi què cal fer. Sí que destaquem que l’energia nuclear no emet diòxid de carboni (CO2) i que això, en alguns països, contribueix a reduir les emissions que, d’una altra manera, sí que es produirien.

L’electrificació de la mobilitat és un altre tema central en la transició energètica. Quin paper tindrà el transport elèctric en la reducció de les emissions mundials?
És absolutament essencial descarbonitzar l'energia, assegurar-nos que sigui zero emissions. Per aconseguir-ho, encaminar-nos cap a un model de transport elèctric és increïblement important, però també cal tenir en compte qüestions com els sistemes tèrmics que es fan servir per escalfar les llars, per exemple. Canviar la calefacció de gas per bombes de calor elèctriques també és important; si no, no arribarem a la neutralitat de carboni, això segur.

Tornant a les xarxes elèctriques, com s’han de preparar per aguantar la creixent demanda associada a l’electricitat?
En qualsevol escenari que contempli una acció climàtica ambiciosa, els sistemes elèctrics han de créixer. Necessitem més generació i més infraestructura per fer arribar el subministrament als consumidors.

Mai és una sorpresa que els objectius marcats no s’aconsegueixin

Ha esmentat la descarbonització. Estem fent els deures en relació amb el calendari d’objectius?
Estem fent grans progressos pel que fa a energies renovables. Mai és una sorpresa que els objectius marcats no s’aconsegueixin. Però penso que els incentius que s’han posat en marxa a gran part del món estan portant les energies renovables en la direcció correcta.

Però hi ha marge abans del 2050?
La clau no es troba en un any en particular. El diòxid de carboni s’acumula a l’atmosfera, així que no es tracta tant de la situació en què ens trobem en la data concreta, sinó en com arribem fins a aquesta. Així que és important actuar el més ràpid possible si volem limitar l’augment de la temperatura global.

Amb les polítiques actuals, el planeta s’encamina cap a un escalfament de 3,1 ºC, què més han de dir els científics per tal que hi hagi un punt d'inflexió?
Hi haurà 3 graus d’escalfament si continuem amb les polítiques que tenim en marxa en aquest moment. Molts països arreu del món, inclosa la Unió Europea (UE), han establert objectius Net Zero pel 2050 o pel voltant de la meitat del segle XXI. Si aconseguim tots aquests objectius, l’escalfament global es limitaria a una mica menys de 2 graus. La qüestió és que les iniciatives de neutralitat de carboni són una mena d’aspiració, fins ara no hem vist en acció el tipus de polítiques que permetrien arribar a aquesta fita. Per això és important que les estratègies que han pensat els països s’articulin.

Després de la COP29 a Bakú amb un acord de mínims, confia que la COP30 del Brasil suposi un reimpuls en l'ambició climàtica?
La presidència de la COP30 ja està gestionant les expectatives per ser realista sobre què es pot aconseguir en aquesta conferència. Considero important recordar que l’Acord de París té tres objectius; no es tracta només de limitar les emissions, sinó també millorar l’adaptació i la resiliència al canvi climàtic, i traslladar el finançament dels països desenvolupats als que es troben en vies de desenvolupament. Són objectius interrelacionats i cal avançar en tots ells si volem progressar en acció climàtica. Per tant, la reducció de les emissions és important, però paral·lelament cal millorar la resistència als impactes del canvi climàtic.

Creu que els poders econòmics entenen que la inversió que cal fer avui en mitigació del canvi climàtic sempre serà inferior a la que s’haurà de fer en el futur?
Crec que tothom és conscient que els esforços actuals no són suficients per portar-nos en la direcció correcta. Moltes de les converses que he tingut durant les Jornades del Cercle d’Economia són sobre el sector energètic i l’electricitat. Però la meva màxima preocupació en aquest moment és com situar el focus més enllà de l’energia i de l’electricitat per tenir en compte, per exemple, la demanda, el transport, la manera com construïm edificis i, en particular, el sector agrícola.

Aquests desafiaments encara són majors a llarg termini. Un petit nombre d’empreses poden prendre decisions rellevants en el sector energètic per moure’ns cap a la direcció correcta, però també hi ha milions d’agricultors que potser haurien de canviar les seves pràctiques per arribar a la petjada de carboni zero. Sempre que se celebra una conferència sobre el clima se centra en l’energia i en l’electricitat, però hi ha més elements en el sistema climàtic.

No tots els països estan d’acord sobre les accions precises necessàries, però la direcció general del viatge és la mateixa

Hi ha marge per a l'acció climàtica global amb la posició negacionista de mandataris com el president dels Estats Units, Donald Trump?
Òbviament, hi ha espai per a l’acció perquè encara hi ha un ampli consens entre governs sobre l’existència del canvi climàtic i sobre la necessitat d’acció. No tots els països estan d’acord sobre les accions precises necessàries, però la direcció general del viatge és la mateixa. La reducció de les emissions no només depèn de les polítiques nacionals, sinó també de les adoptades en l’àmbit regional i municipal, i de les decisions d’empreses i corporacions. Sobre la política dels Estats Units, francament, hi ha molta incertesa, així que cal seguir progressant en altres nivells.

Els governs es prenen seriosament els canvis que suposa la crisi climàtica pel que fa a les migracions?
Sí, saben que hi haurà repercussions. Actualment, la gran part d’aquests moviments es produeix internament en els països i no a través de les fronteres nacionals. La qüestió de la migració és força complexa perquè, de moment, cap dels informes de l’IPCC ha arribat a la conclusió que el canvi climàtic provoqui una migració massiva d’unes parts del planeta a d’altres, però en els pròxims estudis hi prestarem molta més atenció.

Ara que menciona els informes de l'IPCC, vostè està al capdavant de la setena edició -que es publicarà l’any 2029-; què en podem esperar?
L’informe del qual soc responsable és la síntesi final de tres documents de grups de treball que encara no s’han presentat. Així doncs, encara és d’hora per fer avançaments del conjunt integrat de conclusions. De totes maneres, puc afirmar que l’informe genèric se centrarà en l’adaptació al canvi climàtic, perquè ja sabem que existeix. Per contra, la nostra infraestructura i el nostre estil de vida no està adaptat a les condicions climàtiques actuals; per això les mesures d’adaptació són importants. L’últim informe publicat fa èmfasi en els efectes del canvi climàtic, mentre que el que està en marxa centrarà l’atenció en les mesures d’adaptació i com posar-les en pràctica, i en qüestions que s’hi relacionen, com el finançament.