El planeta s'encamina a un catastròfic escalfament de 3,1 ºC, si es mantenen les actuals polítiques. Aquest és el diagnòstic de les Nacions Unides, que pocs dies abans de la COP29 sobre canvi climàtic, ha fet l'enèsima crida a l'acció. De fet, si tots els estats complissin els seus compromisos individuals, la temperatura global se situaria entre 2,6 i 2,8 graus per sobre de l'era preindustrial, deixant en paper mullat l'Acord de París. Tot plegat, en un any 2023 on es van assolir nous rècords d'emissions i de concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
"Conseqüències incapacitants pel planeta"
Pocs dies abans de la COP29, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) ha publicat un dels informes més esperats conegut com el de la "bretxa de les emissions". El document, que s'elabora anualment, compara les polítiques actuals, els compromisos dels estats i el camí necessari per assolir l'Acord de París.
Lamentablement, aquesta diferència és enorme i, de fet, l'actual tendència porta a més que duplicar l'escalfament "desitjable" de +1,5 ºC. Concretament, l'ONU assenyala que ens dirigim cap a un increment de temperatura de +3,1 ºC, una dècima més que la previsió de l'any passat, després que les emissions creixessin un 1,3% respecte al 2022.
Hi ha marge per evitar les "conseqüències incapacitants per a les persones, el planeta i les economies"? Amb els actuals compromisos dels estats, no massa, ja que en el millor dels casos l'escalfament seria de +2,6 ºC. Com augmentaria la temperatura respecte a l'era preindustrial?
- +3,1 ºC: si es mantenen les polítiques actuals.
- +2,8 ºC: si es compleixen les contribucions nacionals determinades (NDC, per les seves sigles en anglès) incondicionals.
- + 2,6 ºC: si es compleixen les NDC tant les incondicionals com les condicionals -subjectes a finançament extern-.
- + 1,9 ºC: si a banda de l'aplicació de les NDC, els estats assumissin objectius de neutralitat climàtica (emissions zero).
L'ONU reclama un punt d'inflexió
Malgrat que els pròxims dies tota l'atenció se centrarà en l'Azerbaidjan per la celebració de la COP29, les noves NDC no s'hauran de presentar fins a inicis del 2025. Allà es veurà si els estats assumeixen nous compromisos que, en cas de complir-se, permeten reduir la bretxa d'emissions i acostar-se a escenaris menys catastròfics. Amb les actuals, segons l'actualització presentada per les Nacions Unides aquest dilluns, el planeta podria reduir un 2,6% les emissions l'any 2030, en comptes del 43% necessari per avançar cap a la neutralitat climàtica a mitjans de segle.
Ho resumia la setmana passada Inger Andersen, directora executiva del PNUMA: "Ha arribat el moment de màxima pressió pel clima. Necessitem una mobilització mundial a una escala i un ritme mai vistos. Si no, ben aviat, morirà l'objectiu de 1,5 ºC i la possibilitat de limitar l'escalfament global per sota dels 2 ºC entrarà a l'UCI". "No més promeses de fum, si us plau", va afegir, tot fent una crida a aprofitar la COP29 per augmentar d'una vegada l'ambició climàtica.
Nou rècord de concentració de gasos d'efecte hivernacle
Mentre no cessin les emissions, la concentració de CO2 continuarà augmentant. D'aquesta manera, cada any s'aniran batent rècords fins que no s'assoleixi la neutralitat climàtica -l'objectiu global és l'any 2050-.
Concentració de CO2 a Mauna Loa (1974-2024)
El 2023, segons dades de l'Organització Meteorològica Mundial anunciades aquest dilluns, la concentració mitjana anual de CO2 es va situar en 420 parts per milió (ppm), 2,3 més que l'any anterior. A més, a la primavera d'enguany, es va assolir per primera vegada el llindar de 428, quan el nivell segur per al planeta es calcula en 350.
La concentració de CO2 és un 151% per sobre respecte a l'era preindustrial. Una tendència que es repeteix en altres gasos d'efecte hivernacle com el metà -1.934 parts per bilió amb un increment del 256%- i de l'òxid nitrós -336,9 ppb i un augment del 125%-.
Les dades també confirmen les advertències de l'ONU sobre la pràctica impossibilitat de frenar l'escalfament a 1,5 o, fins i tot, 2 ºC. "Cada part per milió i cada fracció de grau d'augment de la temperatura té un impacte real en les nostres vides i el nostre planeta", assegura Celeste Saulo, secretària general de l'OMM.
En aquest sentit, un dels elements que fa anys que preocupen la comunitat científica internacional és la possibilitat que boscos i oceans, els dos grans sistemes naturals per captar CO2, perdin eficiència com a embornals. "Ens afrontem a un potencial cercle viciós. Però en un futur pròxim, el canvi climàtic en si podria provocar que els ecosistemes es converteixin en fonts més grans de gasos d'efecte hivernacle. Els incendis forestals podrien alliberar més emissions de carboni a l'atmosfera, mentre que l'oceà més càlid podria absorbir menys CO2", adverteix Ko Barret, secretari general adjunt de l'Organització Meteorològica Mundial.