Cada primavera es baten nous rècords de concentració de CO2. Enguany, tant a finals d'abrilcom el passat diumenge, es van assolir per primera vegada les 428 ppm (parts per milió). Una dada que no només contrasta amb la de fa una dècada quan es vorejaven les 400 ppm, sinó que queda molt per sobre del llindar segur, calculat en 350.

Creixement imparable, variabilitat natural

La concentració de CO2 es mesura a Mauna Loa, a Hawaii. És una zona molt aïllada i això permet negligir l'impacte local de qüestions com el trànsit o la indústria. Això sí, la presència d'un volcà obliga a filtrar-ne l'efecte directe i, fins i tot, en alguna ocasió ha calgut aturar i traslladar el punt de mesura.

Els valors mesurats a Mauna Loa no paren de créixer a causa de les emissions d'origen humà. A l'època preindustrial se situava al voltant de les 278 ppm mentre que els 350 es van superar l'any 1988.

Al llarg de les darreres dècades no només ha augmentat sinó que ho ha fet a un ritme creixent. A la dècada dels 60 del segle passat ho feia amb menys d'1 ppm/anual, als 2.000 al voltant de l'1,5 i els darrers anys fregar els 2,5, amb valors de fins a 3, segons les dades de la NOAA nord-americana.

Evolució de la concentració de CO2 (1970-2024)

Ara bé, més enllà dels valors absoluts, un dels elements que destaquen de la gràfica de concentració de CO2 és la variabilitat al llarg de l'any. És un gràfic amb dents de serra: amb màxims a la nostra primavera i mínims a la tardor.

Es tracta d'una variabilitat natural, segons explica Paloma Trascasa, doctora en Clima i investigadora del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center. En aquest sentit, els pics de CO2 estan vinculats a l'activitat de la vegetació, que és molt més abundant a l'hemisferi nord -al sud hi ha molta més superfície coberta per oceà-. "Entre abril i maig hi ha el màxim de descomposició i això allibera CO2, just abans que augmenti l'activitat fotosintètica i el procés sigui a la inversa", assenyala la científica en declaracions a Nació.

L'impacte del Niño es fa sentir

El rècord diari de CO2 es va registrar el passat 25 d'abril amb 428,19. El diumenge 12, de nou, es va tornar a superar el llindar de 428 (428,05). Més enllà dels valors absoluts, destaca la variació interanual que s'acosten als quatre ppm respecte al 2023.

De fet, el març passat es va registrar el creixement més alt d'ençà que hi ha registres: 4,7 ppm respecte al mateix mes del 2023. Se superava el rècord assolit el juny de 2016, en el període final de l'anterior Niño. També el 2023 va registrar el màxim creixement interanual.

Creixement interanual de concentració de CO2 (1959-2023)

"L'impacte del Niño sobre l'increment de concentració de CO2 és molt clar", apunta Paloma Trascasa. En aquest sentit, mesos després del pic del fenomen -en aquesta ocasió es va produir el passat desembre-, hi ha grans regions que pateixen sequeres molt importants. "La reacció de la vegetació és a reduir la seva activitat al mínim i, per tant, a deixar de captar CO2", assenyala la doctora en Clima. El Niño també pot contribuir a la formació de grans incendis, com els d'Indonèsia en el potent episodi del 1997-1998, que també fan disparar el diòxid de carboni.

I fins on es pot arribar?

La concentració de CO2 continuarà augmentant mentre no cessin les emissions i només es podria estabilitzar amb la neutralitat climàtica, objectiu marcat per al 2050. Ara bé, fins a quin llindar es podria arribar?

L'IPCC, el panell de científics de canvi climàtic de l'ONU, dibuixen diversos escenaris, que oscil·len entre les 400 i les 1.150 ppm per a finals de segle. Ara bé, amb el més probable -un increment de temperatura de fins a 2,7 ºC respecte a l'era preindustrial-, el planeta podria assolir el 2100 les 600 ppm.

Es tracta de valors molt per sobre dels desitjables. De fet, el prestigiós climatòleg James E. Hansen, científic de la NASA, va proposar el 2007 el llindar de 350 ppm, considerant que seria un escenari segur per a les persones i ecosistemes. "És cert que amb l'escalfament d'1,5 ºC ja hi ha regions del món on no és segur viure, però no deixa de ser una proposta més per evitar impactes irreversibles", explica la investigadora del Barcelona Supercomputing Center.

La proposta va inspirar la creació de 350.org, una organització ecologista internacional per lluitar contra el canvi climàtic. La xifra màgica -superada el 1998-, sembla ara mateix una quimera: tot apunta que l'any vinent s'arribarà per primera vegada als 430.