05
de març
de
2024, 06:00
Actualitzat:
6:46h
El Niño 2023-2024 passarà als annals climàtics com un dels cinc més forts de la història. El desembre va assolir el pic màxim i ara, segons l'Organització Meteorològica Mundial, s'està debilitant progressivament. Tot i això, l'impacte es continuarà notant i, com a mínim, forçarà a l'alça les temperatures globals fins al maig.
"Cada mes des del juny del 2023 s'han encadenat rècords, i el 2023 va ser, amb diferència, l'any més càlid que s'ha registrat. El Niño ha contribuït a aquestes temperatures rècord, però el canvi climàtic vinculat a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és inequívocament el principal culpable", assegura Celeste Saulo, secretària general de l'OMM.
De fet, la Terra acumula vuit mesos amb rècords de temperatura global -els pròxims dies es confirmarà que el febrer va ser el novè- i res fa pensar que no es mantingui els mesos vinents. En aquest sentit, el 2024 podria ser el primer any a superar la barrera dels 1,5 ºC que marca l'Acord de París.
"Les temperatures de la superfície oceànica al Pacífic equatorial reflecteixen clarament el Niño. Però les temperatures de la superfície del mar a altres parts del món han estat persistents i inusualment altes durant els darrers 10 mesos", adverteix la secretària general de l'entitat vinculada a les Nacions Unides. Aquest febrer, de fet, es van assolir repetidament rècords absoluts. "Això és preocupant i no es pot explicar només pel Niño", afegeix.
L'impacte d'un mar sobreescalfat es notarà tant en temperatures anòmales a les zones terrestres durant els tres propers mesos com en els patrons de pluja regionals, malgrat que en el cas de Catalunya i el Mediterrani no hi ha una relació clara entre el Niño i els episodis de precipitacions o sequera.
Vuit mesos seguits amb rècords
El Niño es produeix de mitjana cada dos a set anys, i normalment dura de nou a 12 mesos. Es tracta d'un fenomen climàtic natural associat a l'escalfament de la superfície de l'oceà a l'oceà Pacífic tropical central i oriental, però acaba influint en els patrons meteorològics i de tempestes a diferents parts del món. De fet, es considera el principal factor natural per forçar a l'alça la temperatura del conjunt del planeta."Cada mes des del juny del 2023 s'han encadenat rècords, i el 2023 va ser, amb diferència, l'any més càlid que s'ha registrat. El Niño ha contribuït a aquestes temperatures rècord, però el canvi climàtic vinculat a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és inequívocament el principal culpable", assegura Celeste Saulo, secretària general de l'OMM.
De fet, la Terra acumula vuit mesos amb rècords de temperatura global -els pròxims dies es confirmarà que el febrer va ser el novè- i res fa pensar que no es mantingui els mesos vinents. En aquest sentit, el 2024 podria ser el primer any a superar la barrera dels 1,5 ºC que marca l'Acord de París.
"Les temperatures de la superfície oceànica al Pacífic equatorial reflecteixen clarament el Niño. Però les temperatures de la superfície del mar a altres parts del món han estat persistents i inusualment altes durant els darrers 10 mesos", adverteix la secretària general de l'entitat vinculada a les Nacions Unides. Aquest febrer, de fet, es van assolir repetidament rècords absoluts. "Això és preocupant i no es pot explicar només pel Niño", afegeix.
L'impacte d'un mar sobreescalfat es notarà tant en temperatures anòmales a les zones terrestres durant els tres propers mesos com en els patrons de pluja regionals, malgrat que en el cas de Catalunya i el Mediterrani no hi ha una relació clara entre el Niño i els episodis de precipitacions o sequera.