Catorze dels darrers 15 mesos la temperatura del planeta s'ha situat per sobre dels temuts 1,5 ºC. Malgrat ser encara una situació puntual -l'objectiu climàtic es refereix a diversos anys-, és una mostra de l'acceleració del canvi climàtic. Ara, una ambiciosa investigació internacional, publicada a la prestigiosa revista Nature, aporta una nova visió: superar temporalment aquest escalfament com una via per arribar-hi a llarg termini pot tenir conseqüències irreversibles. La recepta dels científics és clara i senzilla: l'única estratègia sòlida és accelerar la reducció d'emissions per limitar l'escalfament i frenar els impactes climàtics. Alerten, a més, de "l'excés de confiança" amb els sistemes de captació de carboni.
Serà molt més difícil reduir la temperatura que augmentar-la
Malgrat que l'objectiu de limitar l'escalfament en 1,5 ºC es manté, hi ha un cert consens que és pràcticament impossible d'aconseguir. D'aquesta manera, bona part de la discussió se situa en intentar no anar més enllà perquè “cada dècima de grau compta”.
En aquest sentit, la temperatura continuarà pujant mentre s'emeti més CO2 que el que el planeta pugui absorbir. Per això és tan important el concepte de neutralitat d'emissions, un objectiu fixat per al 2050 i que suposaria estabilitzar la temperatura global. Si, com sembla molt probable, s'hi arriba quan l'escalfament se situa per sobre dels 2 ºC, caldria un esforç en les següents dècades per captar carboni de l'atmosfera i intentar arribar a llarg termini als desitjats 1,5.
Ara bé, aquesta fórmula pot tenir més riscos dels considerats inicialment. És el que mostra la investigació publicada a Nature per un extens grup de científics d'Àustria, Alemanya, França, Suïssa, el Regne Unit, Noruega i Austràlia. Liderats pel climatòleg Carl-Friedrich Schleussner, apunten que superar la barrera dels 1,5 ºC pot tenir conseqüències irreversibles, en qüestions com l'increment del nivell del mar, la biodiversitat o els sistemes forestals.
Posar en risc els sistemes naturals de captació de carboni
Com es podria passar d'un escalfament superior als 2 ºC a l'1,5? Fins ara, s'apostava per sistemes artificials de captació de carboni -encara molt poc desenvolupats i respecte els quals els autors de l'estudi posen en dubte la funcionalitat- i per incrementar la capacitat dels embornals naturals. Tanmateix, aquest és l'element clau que l'estudi posa en qüestió, tal com destaca María José Sanz, directora del BC3 -el Centre Basc d'Investigació sobre Canvi Climàtic-, en una reacció recollida per Science Media Center. “Es poden veure compromeses les capacitats de segrest de carboni dels sistemes biològics”, apunta.
En la mateixa línia s'expressa Víctor Resco de Dios, professor d'Enginyeria Forestal i Canvi Global a la Universitat de Lleida: “Si es tarda massa en arribar a la neutralitat d'emissions, és possible superar algun llindar que amplificaria el canvi climàtic, fins i tot en el moment de deixar d'emetre emissions”. En aquest sentit, assenyala que si la combinació de la crisi climàtica i l'acció humana contribueix, a través del foc, a transformar la selva amazònica en una sabana suposaria un efecte de retroalimentació ja que es perdria “aquest col·losal embornal de carboni”.
Els autors de l'estudi, de fet, apunten com a elements crítics els incendis extrems, la mortalitat forestal per sequera, la degradació de torberes o l'alliberament de CO2 i metà del permafrost.
Que la situació global del planeta és crítica no és cap novetat. Ho referma l'edició 2024 de l'Informe sobre l'estat del clima publicat a la revista BioScience i que compta amb la participació d'alguns dels científics climàtics més rellevants del món.
El gran titular és que 25 dels 35 signes vitals de la Terra estan al límit. Evidentment, un dels elements que empitjoren és la temperatura global de planeta que, segons el seu anàlisi, es podria enfilar fins a un escalfament de 2,7 ºC a finals de segle -el doble que actualment-. “Estem en una nova fase crítica i impredictible de la crisi climàtica”, apunta el grup de científics liderats per William Ripple i Christopher Wolf (Universitat Estatal d'Oregon) i amb la participació de referents com Johan Rockström, Michael E. Mann, Naomi Oreskes, Tim Lenton i Stefan Rahmstorf.
A banda de l'escalfament global, altres indicadors amb una evolució crítica són la concentració de gasos d'efecte hivernacle, les emissions per càpita, la temperatura dels oceans -especialment de l'Atlàntic Nord-, el consum d'energia i l'augment de la cabana ramadera, entre altres.