La COP29 de Bakú ha pogut salvar els mobles. Ho ha fet això sí, amb un acord de mínims de matinada, més de 35 hores després del termini oficial per acabar la cimera. L'element que ha bloquejat les negociacions ha estat, tal com s'esperava, el finançament climàtic. Finalment, s'ha acordat la xifra de 300.000 milions de dòlars anuals, un fet que suposa triplicar l'actual objectiu, però que queda molt lluny de les reclamacions dels països empobrits i les ONG així com de les necessitats calculades per les mateixes Nacions Unides.
Un acord que semblava impossible
El nou objectiu de finançament climàtic (NCQG, per les seves sigles en anglès) era l'element clau de la COP29 de Bakú. Després que en el document de dijous no hi hagués ni tan sols una xifra, la presidència va presentar una nova versió el divendres al matí. Malgrat assumir que seria desitjable arribar a una aportació d'1,3 bilions anuals per al 2035, en el moment de fixar una quantitat específica ho limitava a 250.000 milions.
Per aquest dissabte al matí s'esperava una nova proposta per part de la presidència de la cimera que desencallés la situació. Tanmateix, passaven les hores i, com a molt, es filtraven documents no oficials. Ja de matinada hora local, s'ha publicat un nou text que xifrava en 300.000 milions de dòlars les aportacions per mitigació i adaptació climàtica. Una quantitat que queda lluny del canvi d'escala desitjat -molts analistes consideraven que hauria estat òptim el bilió de dòlars anual-, però que ha permès evitar la trencadissa. "Esperava un resultat més ambiciós per fer front a l'envergadura del gran repte que ens enfrontem, però l'acord assolit proporciona una base sobre la qual construir", ha admès António Guterres, secretari general de l'ONU.
A més, aquesta quantitat acordada inclou "tot tipus de fonts", és a dir, finançament públic, però també privat. Aquest fet era un dels més crítics segons alguns analistes, ja que pot acabar suposant un augment del deute que ofega els països empobrits. De fet, països com Cuba i Bolívia s'han manifestat absolutament en desacord amb la decisió: "No respon a les necessitats mínimes demandades", ha assegurat el seu representant en el plenari. Encara més molesta s'ha mostrat la representant de l'Índia que, no només ha criticat l'acord, sinó que ha denunciat que la presidència no els ha permès parlar abans de l'aprovació: "No anem pel bon camí". "És un insult", ha afegit el representant de Nigèria.
L'amenaça del fracàs ha sobrevolat Bakú
Al llarg d'aquest dissabte l'amenaça d'un fracàs absolut ha sobrevolat la COP29 de Bakú. En aquest sentit, molts analistes ho comparaven amb Copenhaguen, la COP15 del 2009 on l'intent d'aconseguir un protocol per reduir les emissions va acabar en no res -no va ser fins al 2015 que es va poder superar aquell atzucac amb l'Acord de París-. Més enrere, la COP6 de la Haia encara havia estat pitjor. Ni tan sols hi va haver un acord de mínims i la cimera es va haver de repetir a Bonn en la coneguda com a COP6bis.
El moment més tens s'ha produït cap a les sis de la tarda (hora local), quan ja es complien 24 hores de temps de descompte. Les delegacions LDC -format per 45 dels països menys desesnvolupats pel món- i l'AOSIS -la coalició d'estats insulars que agrupa algunes de les nacions més afectades per la crisi climàtica- han abandonat temporalment les negociacions lamentant que no es tenien en compte les seves reclamacions. Els activistes que encara quedaven a la cimera, per la seva banda, preferien "una manca d'acord a un mal acord".
Al llarg d'aquestes dues setmanes, i especialment en el moment culminant de la cimera, s'ha demostrat el que ja preveien molts analistes: la manca de capacitat de lideratge i negociació de l'Azerbaidjan. Un fet que s'ha afegit a les crítiques per escollir un país productor de combustibles fòssils -el seu president va qualificar el petroli i el gas de "regals de Déu"- i no democràtic, on els activistes presents a la cimera havien de fer les mobilitzacions en silenci. A més, la victòria de Trump i decisions com la de Milei de retirar la delegació argentina han estat factors que s'han afegit a una realitat: ha estat una de les pitjors COP de la història del Conveni Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic.