Què és una COP? Per què la cimera del clima de Bakú és la 29?

Bakú acull de l'11 fins al 22 de novembre la COP29, la gran cimera anual sobre canvi climàtic. És el marc on tots els estats del món poden establir polítiques conjuntes i el moment on tots els mitjans del món posen el focus a l'emergència climàtica. Ara bé, què és una COP? Per què la de l'Azerbaidjan és la 29? Quins són les principals qüestions que marcaran l'agenda de la cimera? On se celebrarà la COP30? A continuació, preguntes amb resposta sobre la COP29 de Bakú.

Què és una COP?

L'any 1992 es va celebrar a Río de Janeiro la denominada Cimera de la Terra, un punt d'inflexió en la política ambiental internacional. Es van signar tres convencions –una de diversitat biològica, una altra sobre desertificació i la de canvi climàtic-. Aquesta tercera, la que genera major atenció mediàtica, és la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Tots els països signants es reuneixen anualment en una Conferència de les Parts de la CMNUCC o COP. Enguany, per cert, s'han situat de manera encadenada la de biodiversitat -que es va celebrar fa uns dies a la ciutat colombiana de Cali- i Riad, a l'Aràbia Saudita, acollirà el desembre la de desertificació.

Quantes "parts" participen a la COP?

Les COP reuneixen totes les parts -estats signants- de la Convenció sobre Canvi Climàtic. Són un total de 198 països. Tots els membres de ple dret de les Nacions Unides (193), però també dos estats que tenen estatus d'observador -Palestina i Ciutat del Vaticà- així com dos que no en formen part -Niue i les Illes Cook- així com la Unió Europea com a estat supranacional. La llista completa es pot consultar al web de la CMNUCC. A Bakú, per cert, Papua Nova Guinea ha anunciat que no hi seria ja que ho considerava una "pèrdua de temps".

Per què Dubai és la COP29?

Les COP de canvi climàtic se celebren habitualment cada any -les excepcions van ser el 2001 amb dues cimeres i el 2020 que no es va celebrar a causa de la pandèmia-. Cada reunió se li atribueix un nombre -començant per la COP1, la primera cimera, celebrada a Berlín el 1995-. Enguany, se celebra a Bakú, a l'Azerbaidjan, i serà la vint-i-novena cimera. Per aquest motiu es parla de la COP29.

Quines han estat les COP més rellevants?

Malgrat que ja s'han celebrat 28 COP, no totes tenen la mateixa rellevància. Destaquen especialment les que han servit per tancar acords globals per reduir emissions.

• COP1 Berlín - 1995. Acord de reunir-se anualment per controlar l'escalfament global
• COP3 Kyoto - 1997. Signatura del Protocol de Kyoto de compromís de reducció de les emissions de carboni.
• COP21 París - 2015. L'Acord de París tanca dues dècades de negociacions amb el compromís de mantenir l'escalfament global per sota els +2 graus respecte a l'era preindustrial i intentar no superar els +1,5 ºC.
• COP26 Glasgow - 2021. Es constata que superar els 1,5 ºC podria provocar canvis catastròfics i, fins i tot, irreversibles al sistema climàtics.
• COP29 Dubai - 2023. Per primera vegada s'inclou una referència als combustibles fòssils a la declaració final: iniciar una "transició per deixar-los enrere".

Què és va acordar a la COP28?

La COP28 es va celebrar a Dubai (Emirats Àrabs Unnits). La seu va ser molt polèmica, ja que és un dels grans productors de combustibles fòssils i, de fet, va ser presidida per Sultan Ahmed al-Jaber, CEO de la Companyia Nacional de Petroli d'Abu Dhabi (ADNOC). El text final va incloure un nou concepte -"transició per deixar enrere els combustibles fòssils"-, a mig camí de la voluntat d'eliminar-los -tal com volien quasi 120 països- i el bloc de productors que només acceptaven una "reducció". A banda de refermar la necessitat de limitar l'escalfament a 1,5 ºC, un dels principals elements de la cimera va ser activar el fons de pèrdues i danys, una mesura per compensar els impactes de la crisi climàtica als països del Sud global. Ara bé, la suma de les aportacions voluntàries dels països -al voltant d'uns 700 milions d'euros- i el fet que durant quatre anys sigui gestionat pel Banc Mundial, van rebaixar ràpidament l'eufòria.

Quines grans qüestions es debatran a la COP29?

La cimera de Bakú ja se l'ha batejada com la "COP del finançament". En aquest sentit, els delegats tenen com a gran repte aprovar un nou objectiu de finançament climàtic que permeti als països empobrits reduir emissions i adaptar-se als impactes del canvi climàtic -que substitueixi els actuals 100.000 milions de dòlars anuals que caduquen el 2025-. La necessitat d'augmentar l'ambició dels compromisos de cada estat -en un planeta que enguany superarà per primera vegada l'escalfament d'1,5 ºC-, de concretar la "transició per deixar enrere els combustibles fòssils" així com fixar objectius d'adaptació, són alguns dels altres punts claus de la cimera.

Qui presidirà la COP29 de Bakú?

Torna a ser polèmic. Es tracta de Mukthar Babayev, actual ministre d'Ecologia i Recursos Naturals del govern autoritari d'Azerbaidjan. De fet, durant 18 anys va estar al capdavant de la SOCAR (State Oil Company of Azerbaijan Republic). Se saben poques coses d'aquest alt funcionari membre del govern d'Aliyev. Va dirigir durant un temps la divisió ecològica de SOCAR, càrrec des del qual va organitzar un encontre internacional sobre rehabilitació de sòls contaminats.

I on se celebrarà la COP30?

A diferència de l'any passat, que no es va escollir la COP29 fins a Dubai, enguany sí que se sap on se celebrarà la pròxima cimera. Serà a Belém, una ciutat brasilera de l'Amazònia, fet que li atorga un simbolisme molt especial. A més, el fet que abans del febrer de 2025 s'hagin d'entregar els nous compromisos de cada estat -les contribucions nacionals determinades (NDC)- farà que torni a ser una COP força clau, lluny de la sensació de "transició" que suposa Bakú. Per cert, encara no hi ha seu per a la COP31: la més clara seria la ciutat australiana d'Adelaida, però Turquia també s'ha postulat.