Olga Alcaraz: «Si Trump aposta pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat»

Olga Alcaraz Sendra (Barcelona, 1969) és directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Considera que és important que a Bakú no hi hagi cap "trencadissa" i continuï en marxa un procés iniciat fa 30 anys i que "ha permès grans avenços". En aquest sentit, espera que a la COP29 no només es pugui concretar un nou objectiu de finançament climàtic sinó que alguns dels països més ambiciosos com la Unió Europea anunciïn compromisos de reducció d'emissions.

Què espera de la COP29, cimera que per segon any consecutiu se celebra en un estat productor de combustibles fòssils?
El que voldria és que no hi hagués una trencadissa. És un procés que fa 30 anys que dura, que ha permès grans avenços -encara que no ens ho pugui semblar- com que tots els països del món estiguin fent plans per reduir les emissions i aportant dades amb transparència. No ens podem permetre un gran fracàs com el 2009 a la COP de Copenhaguen. Què en pot sortir de Bakú? Un nou acord de finançament del Nord cap al Sud global, sabent que no serà del gust de tothom i que no s'arribarà a les quantitats que voldríem. Els actuals 100.000 milions de dòlars anuals no arriben per res: són el 0,17% del PIB dels països rics. Si no s'aconsegueix, malament rai.

El finançament és l'element protagonista de Bakú. Quines altres qüestions seran clau a la COP29?
A inicis del 2025 els països han de presentar una segona ronda de compromisos de reducció d'emissions. Per tal que siguin prou ambiciosos, els països desenvolupats hem de predicar amb l'exemple, anticipar-nos i posar-hi tot l'esforç. Si no, serà molt difícil demanar-lo als països empobrits o a les potències emergents.

Podem esperar que alguns països aprofitin la COP29 per anunciar aquests compromisos? De moment, només ho ha fet els Emirats Àrabs Units...
Hauríem de veure-ho. Jo esperaria un anunci contundent de la Unió Europea. Era d'esperar també dels Estats Units i és evident que no hi serà. També seria bo que la Xina certifiqués que està arribant al pic d'emissions i que es planteja reduir-les. En el cas de l'Índia, per la seva banda, segurament l'ambició passaria per un augment d'emissions molt menor a l'actual.

Acció

L'impacte climàtic de la victòria de Trump: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París»

Com impactarà tant a Bakú com els pròxims anys la victòria de Trump?
Tindrà impacte, però està per veure com, ja que Trump sovint és molt imprevisible: ja veurem si surt o no de l'Acord de París. En tot cas, m'agradaria pensar que la Unió Europea agafarà el lideratge, tot i que el context tampoc no és fàcil. O potser serà la Xina... El millor seria un lideratge Nord-Sud i que no depengués d'un sol país. Per altra banda, cal tenir clar que l'acció climàtica hi serà tant sí com no, però és una qüestió de velocitats. Si Trump aposta pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat. Per tant, sense parlar-ne molt, és possible que es continuï invertint en renovables o vehicle elèctric.

Catalunya encara té emissions per sobre del 1990 i estem lluny d'alinear-nos amb objectius de l'Acord de París. Què està fallant?
El plantejament que hem fet per la transició energètica no està funcionant bé. Potser hem reproduït models del passat de grans instal·lacions en un moment que les necessitats van cap a una producció més diversificada. Cal que aquesta transició basada principalment en grans empreses incorpori més el vessant de justícia social. També cal aprofitar aquest procés -fins ara plantejat de dalt a baix- per resoldre desigualtats territorials flagrants. Per altra banda, falta molta pedagogia: la gent no assumeix la urgència de la situació. Semblen els dies previs a la pandèmia: ja ho veiem primer a la Xina i després al nord d'Itàlia, però ens pensàvem que aquí no arribaria.

Acció

Sonsoles Letang: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià»

Quins acords de mínims s'haurien de produir per considerar que la COP29 ha estat positiva?
En adaptació: s'han de començar a definir els indicadors de l'objectiu global d'adaptació. Avançar també en mercats de carboni: assegurar que hi ha transparència en la compravenda d'emissions i que s'eviti la doble comptabilitat i, en definitiva, realment contribueixi a una reducció real. També en transició justa: que els més vulnerables no quedin enrere en aquest procés. És cert que a les COP costa molt concretar, però si veiés avanços en aquestes qüestions -a banda del finançament- em podria donar per satisfeta.

A la COP28 es va debatre molt sobre si reduir o eliminar els combustibles fòssils i es va acabar amb la solució de compromís d'iniciar una "transició per deixar-los enrere". Es podrà desenvolupar a Bakú?
Ho veig complicat, malgrat la pressió de la societat civil. Però no és cert que ens n'hàgim oblidat. És un dels objectius de l'Inventari Global (Global Stocktake) acordat a Dubai i ara, en la nova ronda de compromisos, cada estat haurà d'explicar en les NDC com concreta deixar enrere els combustibles fòssils. Sabem que hi haurà literatura de la fina i ja ho analitzarem i criticarem, però d'entrada ho han de justificar.