La COP 29 sobre canvi climàtic se celebrarà enguany a Azerbaidjan, al cor del Caucas, en un país que els darrers temps ha guanyat un especial protagonisme geopolític. L'encontre s'iniciarà aquest dilluns i es pot allargar, com a mínim, fins al 22 de novembre. El potencial energètic d'aquest estat que va formar part de la Unió Soviètica és evident, però l'escenari generat per la invasió russa d'Ucraïna ha fet encara més estratègic el seu paper a la regió i, en especial, en les urgències comercials de Rússia i la Unió Europea.
Per segon any consecutiu, la cimera climàtica es farà en un productor de combustibles fòssils, amb un 48% del seu PIB vinculat al gas i el petroli. L'estat, de 86.000 quilòmetres quadrats i 10 milions d'habitants, viu sotmès de fa dècades a un règim dictatorial. Però això no sembla neguitejar massa a la gran majoria d'hostes que seran acollits a Bakú. I és que Azerbaidjan té poderoses cartes a la mà. Aquestes són algunes claus que ajuden a interpretar l'amfitrió de la COP29.
Un règim autoritari molt familiar
El sistema polític de l'Azerbaidjan es pot resumir en un cognom: Aliyev. Aquesta família dirigeix amb mà de ferro el país des de fa dècades. Una figura clau d'aquesta història va ser Gueidar Aliyev, antic dirigent soviètic que va ser membre del totpoderós politburó i viceprimer ministre de l'URSS a les acaballes del règim comunista. La independència de l'Azerbaidjan no va capgirar el protagonisme d'Aliyev. Mort el 2003, el seu fill Ilham el va succeir i va continuar amb el règim autoritari i unes eleccions que el ratifiquen massivament de manera contínua. Ilham Aliyev controla tots els ressorts de l'Estat i calcula molt a qui donar la seva confiança. Per si de cas, la vicepresidenta és la seva dona, Mehriban Aliyev.
Mukthar Babayev, una "ecologia" molt particular
Les organitzacions ecologistes van mostrar-se molt crítiques pel fet que la COP28 a Dubai fos presidida per Sultan Ahmed al-Jaber, CEO de la petroliera dels Emirats Àrabs Units. Aquesta vegada, però, pot ser pitjor. Si més no, l'emirat pèrsic ha fet esforços per retocar el model productiu, que inclou fortes inversions en renovables. Aquesta inflexió no apareix en un Azerbaidjan lligat al fòssil. Mukthar Babayev, durant 18 anys al capdavant de la SOCAR (State Oil Company of Azerbaijan Republic), presidirà la conferència. Se saben poques coses d'aquest alt funcionari membre del govern d'Aliyev. Va dirigir durant un temps la divisió ecològica de SOCAR, càrrec des del qual va organitzar un encontre internacional sobre rehabilitació de sòls contaminats. Això sí, el ministeri que dirigeix s'anomena d'Ecologia i Recursos Naturals.
300 persones empresonades
En vigílies de la COP29, Amnistia Internacional ha denunciat la greu situació dels drets humans al país, on xifra la quantitat de 300 presos polítics. Entre ells, un reconegut activista per la justícia climàtica, Anar Mammadli. Segons l'organització, la convocatòria de la COP29 no ha suposat cap millora pel que fa a la llibertat d'expressió i les organitzacions no governamentals tindran dificultats per fer-se escoltar limitant l'activitat a l'interior del recinte de la cimera.
Alt Karabakh, un conflicte oblidat
La caiguda de l'URSS i el naixement de les noves repúbliques caucàsiques va desfermar un conflicte arrossegat per la història, l'Alt Karabakh, territori de majoria armènia (i confessió cristiana ortodoxa) dins de l'Azerbaidjan, país majoritàriament musulmà. La disputa entre Bakú i la veïna República d'Armènia per l'Alt Karabakh va desfermar la guerra i va tensar les relacions entre els Aliyev i Moscou, tradicional aliada dels armenis, mentre Turquia s'alineava amb l'Azerbaidjan. El 2023, el conflicte va fer un gir: Bakú va ocupar el territori mentre milers d'habitants fugien a Armènia. La clau: la comunitat internacional estava centrada a Ucraïna i Moscou abandonava el seu paper inicial de mediador. Aquesta mateixa setmana, el president Aliyev ha inaugurat a pocs metres del recinte el parc de la Victòria, precisament per commemorar l'annexió del territori de majoria armènia: "Vaig declarar que restabliríem la nostra integritat territorial a qualsevol preu".
La clau ferroviària, prioritat de Putin
La invasió d'Ucraïna ha capgirat les prioritats geoestratègiques de Rússia al Caucas. Vladimir Putin s'ha oblidat de l'Alt Karabakh i ha encetat una nova relació amb Bakú basada en el ferrocarril. L'Azerbaidjan juga un paper central com a nus de comunicacions. És l'únic estat que fa frontera amb Rússia i l'Iran. Pel Kremlin, hi ha un projecte essencial per al tràfic de mercaderies, el Corredor Internacional de Transport Nord-Sud (INSTC), que permet connectar Rússia i els ports iranians. En l'imaginari rus, l'objectiu és la connexió entre Sant Petersburg i el golf Pèrsic. Aquest article d'Oli Price dona molts detalls del projecte.
Saber treure partit d'Ucraïna
Aliyev és un home hàbil i ha entès el paper que pot jugar el seu país en l'actual incertesa geopolítica. Si ha engreixat les relacions amb una Rússia que, davant les sancions occidentals, necessita obrir les rutes comercials caucàsiques, també té cura dels lligams amb una Unió Europea que lluita per reforçar la seva autonomia energètica. De fet, pocs mesos després de la invasió d'Ucraïna, Aliyev signava amb Ursula von der Leyen un acord per duplicar el subministrament de gas a través de l'anomenat corredor sud que travessa Turquia. I sembla que la realpolitik s'imposa per davant d'altres factors, malgrat les tensions entre Bakú i França, de qui critica el posicionament en favor d'Armènia.
El president de l'Azerbaidjan sap que Ucraïna i les necessitats energètiques de Rússia i la UE ha estat una sort per ell. Si fa uns mesos va rebre Putin a Bakú per commemorar els 50 anys del projecte ferroviari BAM -que connecta el llac Baikal amb el riu Amur travessant la Sibèria-, aquest 2024 també s'ha trobat amb Volodímir Zelenski. Aliyev li va transmetre el suport a la integritat territorial d'Ucraïna i la sintonia entre dues repúbliques exsoviètiques. Aliyev remena totes les cartes.
Bakú, la capital de Azerbaidjan acull la 29a Conferència de les Parts del Conveni de Nacions Unindes per al Canvi Climàtic. Impacte, el canal d'emergència climàtica de Nació, en realitza un seguiment especial. Podeu consultar totes les informacions aquí.
- La prèvia més completa: finançament climàtic i 10 qüestions més clau de la COP29 de Bakú.
- Què és una COP? Per què la cimera del clima de Bakú és la 29? Quants països hi participen?Preguntes amb resposta de la cimera climàtica.
- Un amfitrió incòmode. Azerbaidjan, la dictadura cobejada que acull la COP29 de canvi climàtic; per Pep Martí.
- Butlletí Impacte: si les COP de canvi climàtic no existissin, s'haurien d'inventar.
Vuit visions catalanes sobre la COP29 de Bakú:
- Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Transició Ecològica: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià».
- Marc Serra, responsable d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona: «No podem caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots».
- Bruna Cañada, investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits».
- Anna Pérez Català, investigadora a l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) de París: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista».
- Jordi Vilardell, periodista especialitzat en emergència climàtica i president de Renovem-nos: «La transició energètica va ràpida, però l'escalfament molt més».
- Olga Alcaraz Sendra, directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la UPC: «Si Trump aposta pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat».
- Alicia Pérez-Porro, responsable de Relacions Internacionals del CREAF: «Les solucions basades en la natura són claus per adaptar-nos al canvi climàtic».
- Víctor Cusí, president de la patronal EolicCat: «S'ha d'incentivar l'electrificació en tots els àmbits, també en la reconstrucció per la DANA».
I també cal tenir en compte
- El 2024 tornarà a batre el rècord anual i serà el pprimer any en superar el temut escalfament d'1,5 ºC.
- El planeta bat un nou rècord d'emissions i s'encamina a un escalfament de 3,1 ºC.
- L'impacte climàtic de la victòria de Trump a pocs dies de la COP29: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París».