Sonsoles Letang: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià»

Sonsoles Letang Jiménez de Anta (Barcelona, 1974) va ser nomenada just fa dos mesos com a directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Enginyera tècnica Agrícola i superior de Forests, encapçalarà la delegació catalana a la COP29 de Bakú. Considera que la cimera hauria de servir per accelerar la descarbonització, però sobretot per acordar un nou sistema de finançament Nord-Sud que ho faci possible. Adverteix que les regions mediterrànies són una de les més afectades pels impactes de la crisi climàtica com s'ha vist al País Valencià amb la DANA: “Com més alta sigui la temperatura global, serà més probable patir aquest tipus de desastres”.

Què espera de la COP29, cimera que per segon any consecutiu se celebra en un estat productor de combustibles fòssils?
L'acció climàtica fa molts anys que va endarrerida. Amb les emissions actuals i els compromisos adquirits per part dels països que formen part de la COP, es preveu un augment de temperatura, respecte a l'època preindustrial, d'entre 2,6 i 2,8 ºC, però si, en canvi, tenim en compte només les polítiques actuals ens n'anem a un augment de 3,1 ºC abans de 2100, duplicant el llindar d'1,5ºC de l'Acord de París. Per tant, és molt important incrementar les accions en mitigació i fer polítiques climàtiques ambicioses i, en aquest sentit, que el país on se celebra la COP29 tingui part de la seva economia basada en la producció de petroli, segons com es miri, pot comportar un risc que s'intenti reduir l'ambició dels acords en la reducció de l'ús dels combustibles fòssils. Ara bé, també pot ser un encert que les Nacions Unides doni espai a països que basen actualment la seva economia en el petroli (com la COP28 de Dubai) o enguany amb el gas per arribar a acords que tinguin en compte tots els contextos econòmics i polítics. A Catalunya i a la zona mediterrània en general, ja estem patint les conseqüències d'aquesta crisi climàtica, per tant necessitem que la COP29 acabi tant sí com no amb un pacte consensuat entre tots els països per accelerar de la descarbonització de les economies i que, alhora, s'aprovin les eines de finançament necessàries perquè les accions de mitigació es puguin aplicar a tot arreu.

Quins tres àmbits creu que seran clau a la COP de Bakú?
Aquesta COP té molts reptes al davant i els acords climàtics tenen encara diversos aspectes a posar en comú. Es preveuen alguns punts clau que marcaran l'agenda de les taules de negociacions. Per una banda, s'ha d'arribar a un acord sobre la nova fita anual de finançament climàtic post-2025 (el conegut NCQG o New Collective Quantified Goal on Finance), que ha de finançar els projectes de reducció d'emissions i d'adaptació dels països que ho necessitin, especialment els en vies de desenvolupament. Fins ara, els països més enriquits teníem establert un acord amb l'objectiu de proporcionar 100.000 milions de dòlars anuals, però amb la seva caducitat floreixen nous punts en el debat, com per si s'ha d'ampliar la llista de països contribuents o l'equilibri entre l'origen públic i privat dels diners.

El segon punt més destacat a la COP29 serà la implementació de les conclusions del Balanç Global (aprovat a la COP28) en el nou procés de revisió dels compromisos climàtics nacionals (NDC) que s'han d'entregar, com a tard, el febrer vinent. És imprescindible augmentar l'ambició en els compromisos de reducció d'emissions per l'any 2035. Finalment, sembla que la presidència té interès a tancar un dels punts de l'Acord de París que fa més temps que es debaten, la regulació dels mercats de carboni. Tot i que podrien demostrar cert potencial com una forma de canalitzar finançament des de països més emissors cap a projectes de mitigació d'emissions, també tenen aspectes molt crítics: com combatem la manca de rigorositat en els mercats per evitar, per exemple, la doble comptabilitat de reducció d'emissions. En aquest sentit, la COP29 hauria d'arribar a acords sobre definició i contingut dels mercats, l'elegibilitat dels projectes de mitigació que hi entressin i els seus processos de revisió, entre altres.

Acció

Anna Pérez Català: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista»

Les negociacions són entre estats, però les administracions subnacionals també intenten fer sentir la seva veu. Quin paper tindrà Catalunya a la COP29?
Les regions subestatals com Catalunya poden tenir un paper clau a les negociacions de les Nacions Unides. D'una banda, perquè són les que acaben desplegant les polítiques que implementen els acords i estan en un contacte més proper amb la població i el territori que pateix les conseqüències de la crisi climàtica i, d'altra banda, perquè tenen majors facilitats per col·laborar amb ens privats, civils i públics que és necessari coordinar per establir polítiques de mitigació i adaptació. Concretament, Catalunya està en contacte i en estreta vinculació amb moltes altres zones del món i altres governs subestatals amb qui compartim necessitats, però també amb qui intercanviem bones pràctiques i experiències en relació amb la resolució de la crisi climàtica. Un exemple seria el Partenariat Mediterrani per l'Acció Climàtica (MCAP en anglès) que vam fundar juntament amb Califòrnia i que agrupa diverses zones amb clima mediterrani d'arreu del món. Així, la veu dels ecosistemes mediterranis, àmpliament castigats per la crisi climàtica, pot ser escoltada a les Nacions Unides.

De fet, Catalunya encara té emissions per sobre del 1990 i estem lluny d'alinear-nos amb objectius de l'Acord de París. Què està fallant?
És cert que Catalunya encara té emissions per sobre dels nivells de 1990 i que queda camí per recórrer per complir els objectius de l'Acord de París. Això es deu a diferents factors, per una banda, encara tenim una dependència significativa dels combustibles fòssils, tot i els avenços en energies renovables, la transició no és prou ràpida, ja que en molts casos requereix grans inversions i molta sensibilització ciutadana. Hi ha altres factors que dificulten la transició energètica tant a Catalunya com a la resta del món actual, com el model d'activitat econòmica que, malgrat que s'estan fent avenços, encara no té prou integrades les externalitats ambientals negatives, com ara les emissions de gasos efecte hivernacle dels seus processos i operacions, o la mateixa estructura de consum energètic, amb una dependència històrica de fonts d'energia no renovables com el petroli, el gas o el carbó. Per una altra banda, hem de tenir present que els canvis en el teixit econòmic i els diferents sectors productius requereix profundes transformacions que han de ser progressives, tot i que estem ben alineats i compromesos com a Govern per impulsar la descarbonització en les polítiques industrials, de transport i mobilitat, en l'agricultura i la ramaderia, el turisme, etc.

Acció

Jordi Vilardell: «La transició energètica va ràpida, però l'escalfament molt més»

Tot i això, des de la Generalitat s'estan fent considerables avenços per planificar aquest procés de descarbonització. Estem, per exemple, dissenyant el nou pla d'Energia i Clima i també estem treballant en el desplegament de les fonts d'energia renovable, com l'eòlica i la solar, per reduir la dependència fòssil. A més, estem impulsant polítiques per promoure la mobilitat sostenible i la rehabilitació d'edificis per millorar-ne l'eficiència energètica i hem començat processos de democràcia participativa en l'àmbit climàtic, com ho és l'Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya. Finalment, també volem mostrar el nostre agraïment a la iniciativa privada, tant en l'àmbit particular com empresarial. El salt que han fet en la introducció d'energies renovables i en actuacions d'eficiència energètica és clarament considerable.

El 2024 serà el primer any on s'arriba -encara que sigui puntualment- a un escalfament global d'1,5 graus. Pot ser un element que catalitzi l'ambició climàtica a Bakú?
El primer que hem d'entendre és que l'escalfament global es comptabilitza en registres llargs, perquè estudiem el clima, no la meteorologia. Tot i això, és cert que tenim anomalies de temperatura cada cop més exagerades i totes les parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic haurien de tenir-ho en compte. Realment la ciència climàtica està a les nostres mans i no necessitem que el termòmetre ens marqui onades de calor per sobre de les mitjanes per saber que aquesta serà la tendència ara i els anys que venen. D'altra banda, no és només la temperatura la que marca les resolucions de les COP. Molts altres factors hi entren en joc i algunes peces poden també desestabilitzar o canalitzar processos d'acord diferents. Un exemple en podrien ser les guerres actuals, o les eleccions dels Estats Units, és a dir, la geopolítica pot arribar a tenir una influència que no es pot menysprear.

Acció

Bruna Cañada: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits»

La COP arribarà pocs dies després de la tragèdia del País Valencià -en una àrea metropolitana d'un estat europeu-. En l'àmbit de l'acció climàtica, com els interpel·la aquest desastre?
Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir aquest tipus de desastres. Això ens porta a dues vies d'acció: en primer lloc, hem de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle de forma immediata per contenir l'increment de temperatura i les possibilitats que ocorrin fenòmens extrems, com ara inundacions de gran abast. D'altra banda, necessitem millorar l'adaptació de la nostra societat i del territori a aquests fenòmens. Encara que avui cesséssim les emissions, l'escalfament actual ja ha augmentat les probabilitats de patir grans tempestes i inundacions. Per tant, necessitem millorar les alertes avançades i disposar de les infraestructures i serveis públics necessaris a l'abast de la ciutadania, per minimitzar els efectes derivats del canvi climàtic.

Quins acords de mínims s'haurien de produir per considerar que la COP29 ha estat positiva?
Per a les regions mediterrànies com Catalunya, hauríem de poder tornar de Bakú amb instruccions clares per reduir emissions, que puguin ser integrades ràpidament en les polítiques i directrius en matèria d'emergència climàtica de les 198 parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic. En aquest sentit, seria necessari acordar un full de ruta realista i ordenat que compti amb el suport de tots els països signants de l'Acord de París, tenint en compte que aquells països que hem emès més gasos efecte hivernacle històricament, hauríem d'estar a la capçalera de l'abandonament de la producció i l'ús dels combustibles fòssils.