El desastre provocat per la DANA al País Valencià té múltiples arestes. A banda de la tragèdia humana i material, en els pròxims dies caldrà escatir si van funcionar bé les alertes de Protecció Civil i si decisions com la supressió de la Unitat Valenciana d'Emergències han contribuït a la magnitud del desastre. Un altre dels elements que es podrà determinar a mitjà termini és quina ha estat la contribució de la crisi climàtica en augmentar la probabilitat i la severitat del fenomen. Ara mateix, l'únic que està clar és que l'escalfament global "dopa" el sistema climàtic i això contribueix a intensificar temporals com el d'aquest dimarts.
El responsable: un sistema convectiu de mesoescala
Fa anys que s'ha popularitzat el concepte tècnic DANA, l'acrònim d'una depressió aïllada en nivells alts. Anteriorment, es coneixien com a gotes fredes, ja que eren la conseqüència d'un estrangulament del corrent en jet que, en quedar aïllat, es convertia en una forma similar a una gota. Descrit pels meteoròlegs alemanys a finals del segle XIX, tenia la singularitat de ser un embossament d'aire fred a les capes altes de la troposfera mentre que no hi ha inestabilitat a les baixes.
El fet d'estar aïllat, en facilita el moviment erràtic. "Això dificulta molt la previsió", explica Toni Barrera, tècnic de canvi climàtic del Meteocat. "El que va passar a les comarques del centre del País Valencià, 24 hores abans es pronosticava a Castelló i a les Terres de l'Ebre", assenyala a Nació.
Ara bé, quin element explica els registres tan elevats d'aquest dimarts que en comarques com la Foia de Bunyol van fregar els 500 litres? El meteoròleg Duncan Wingen, expert en tempestes severes, explica que ahir es va produir un sistema convectiu de mesoescala. Normalment, les tempestes tenen un cicle de vida de curt: "Neixen, es desenvolupen i moren" en 20-40 minuts.
Ara bé, el fenomen que va arrasar el País Valencià consisteix en un conglomerat de tempestes que "actuen com una sola i comparteixen un sostre de núvols amb una extensió de 10.000 quilòmetres quadrats durant com a mínim tres hores", destaca Wingen. "És un sistema molt organitzat, eficient per descarregar precipitacions, molt estàtic i que es regenera contínuament", afegeix Barrera. De fet, ahir no va aturar aquesta activitat durant unes sis hores, provocant inundacions sense precedents aquest segle XXI i un balanç d'almenys 70 víctimes mortals.
Un sistema climàtic dopat
Per determinar quina és la influència del canvi climàtic en episodis com el del País Valencià calen els denominats estudis d'atribució. La referència mundial en aquest camp la World Weather Attribution, que just acaba de celebrar la primera dècada de vida. La seva coordinadora la climatòloga Friederike Otto, investigadora de l'Imperial College de Londres. "No hi ha cap dubte que els xàfecs explosius d'aquesta setmana s'han intensificat per la crisi climàtica", destaca en declaracions a Nació.
“No hi ha cap dubte que els xàfecs explosius del País Valencià s'han intensificat per la crisi climàtica”
FRIEDERIKE OTTO, WORLD WEATHER ATTRIBUTION
Duncan Wingen, meteoròleg mallorquí especialitzat en tempestes severes, deixa clar que els sistemes convectius de mesoescala ni és un fenomen nou -va ser definit i estudiat als anys 80- ni causat pel canvi climàtic. "Fenòmens com el d'aquesta setmana són propis de la tardor al clima mediterrani i se n'havien produït diversos el segle passat. El canvi climàtic, en tot cas, el que fa és accentuar-los o incrementar-los", afegeix.
En el cas del País Valencià, a més, han estat relativament recurrents: la gran riuada de València del 1957, la pantanada de Tous del 1982 o les riuades de la Safor de 1987. Més recentment, episodis com el de 1996 -rècord històric de precipitació en 24 hores amb més de 520 litres a Tavernes de Valldigna- o les riuades del Segura del 2019, són només alguns dels pitjors episodis als quals s'afegeix la del 29 d'octubre de 2024.
“Són fenòmens propis de la tardor del clima mediterrani, accentuats pel canvi climàtic”
duncan wingen, expert en tempestes severes
"Segurament una de les novetats d'aquesta vegada són la tongada de tornados que es van produir, un fenomen més propi dels Estats Units", destaca el tècnic del Meteocat. "Aquestes inundacions mortals són un altre recordatori de com de perillós ja s'ha tornat el canvi climàtic amb només 1,3 °C d'escalfament", conclou la climatòloga Friederike Otto, tot destacant que l'ONU acaba d'advertir que amb les polítiques actuals ens dirigim a un increment de la temperatura global de 3,1 ºC respecte a l'era preindustrial.
A Catalunya cal tirar força enrere per trobar episodis comparables als d'aquest dimarts. El temporal Glòria, el gener de 2020, va provocar acumulacions superiors als 500 litres, però el fet que es produïssin en quatre o cinc dies, en va reduir els danys materials i humans respecte al que hem vist al País Valencià.
Tres dels pitjors aiguats de la història del Principat el segle passat tenen nom de sant. Els de Sant Lluc: el 1930 al Camp de Tarragona i, especialment, el de 1940 a la conca del Ter i la Catalunya Nord, amb registres entre 400 i 1.000 litres -i localment fins a 1.900-. Més recentment, el de Sant Tomàs del 10 d'octubre de 1994, amb intenses precipitacions a la serra de Prades.
De fet, zones com els Ports, Prades, el Montseny-Guilleries i l'Albera, són les més propícies per aquests fenòmens extrems, segons Toni Barrera, tècnic de canvi climàtic del Meteocat. "El País Valencià, en canvi, té una orografia que facilita que en més comarques es puguin produir", assenyala. Això explica, de fet, perquè les DANA s'han acarnissat tradicionalment més a les comarques del sud que no pas al Principat.