Quan es produeixen fenòmens extrems a la conca mediterrània és lògic preguntar-se si també pot passar a Catalunya. Succeix amb els incendis -les 150.000 hectàrees cremades a Grècia han coincidit amb els 25 anys del foc a la Catalunya Central-, però també amb les inundacions. Aquesta setmana, el temporal Daniel provocat per una DANA ha deixat registres propers als 1.000 litres per metre quadrat al país hel·lènic. L'antecedent més clar a Catalunya el trobem fa més de 80 anys: l'aiguat de Sant Lluc de 1940 va provocar fins a 400 morts.
1.000 litres en 24 hores
Del 16 al 20 d'octubre de 1940 va ploure a tot Catalunya, però amb una distribució gens uniforme. En punts de les Terres de l'Ebre, de l'Alt Pirineu i de la Catalunya Central els registres van superar els 200 litres i, puntualment, els 300. Però va ser al Ripollès, la Garrotxa, la zona de les Guilleries, l'extrem nord de l'Alt Empordà i, especialment, la Catalunya Nord, on les acumulacions van ser històriques.
No en va, aquesta és una de les zones d'Europa on és més factible aquest tipus de registres de pluja, segons explica Toni Barrera, tècnic de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya. També la zona del massís del Port, a les Terres de l'Ebre, la Vall de Confrents i la Safor, al País Valencià, així com el Gard occità, la Ligúria italiana i el centre de Grècia.
A la localitat de Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir, el 17 d'octubre es van registrar 1.000 litres i 1.930 en tot l'episodi. Es tracta del volum més gran d'aigua mai registrat a Europa en 24 hores, però en tractar-se d'un pluviòmetre no oficial, el rècord està en discussió. En altres punts de la Catalunya Nord es van fregar o superar els 1.000 litres i s'estima que al massís del Canigó es podria haver arribat als 1.200 en només 24 hores.
#Taldiacomavui#Fa80anys acabava un temporal de pluja excepcional conegut com l'#Aiguat de Sant Lluc. Entre el 16 i el 20 d'octubre de 1940 van caure més de 1.000 mm a les comarques del Conflent, Vallespir i Ripollès:
— Meteocat (@meteocat) October 20, 2020
•1.930 mm a #SantLlorençdeCerdans
•870 mm a #Camprodonpic.twitter.com/MHZbM006Br
La precipitació també va ser excepcional al Ripollès. Un total de 870 litres a Camprodon, 352 dels quals el 17 d'octubre, 581 a Beget i 375 a Ribes de Freser. A Susqueda es van fregar els 440, a Sant Pere de Torelló (Osona) els 350 i a Esponellà (Pla de l'Estany) els 340.
Més de 400 morts
El temporal es va batejar com l'aiguat de Sant Lluc -se celebra el 18 d'octubre- o el de 1940. Es considera que és la vegada on, de manera general, el cabal dels rius ha estat major. Es van desbordar els rius de totes les conques de la Catalunya Nord -el Tec, la Tet i l'Aglí-, però també la Muga, el Fluvià, Ter i el Llobregat, al sud.
L'impacte sobre la societat catalana va ser terrible quan tot just feia un any i mig de la fi de la Guerra Civil. Es calcula un balanç de 400 morts, dels quals dos centenars van ser al voltant del Canigó. Al sud, una de les comarques més afectades va ser Osona, ja que a un Ter absolutament fora de control se li sumaven afluents també desbordats. Només a Torelló van morir 61 persones i deu més a Manlleu.
Entre les conques del Ter i el Fluvià van quedar destruïts 58 ponts, centenars de cases i 165 indústries. De fet, un exemple sobre l'impacte sobre l'activitat econòmica, molt vinculada als rius, es pot trobar Manlleu on quasi 1.700 persones es van quedar sense feina. En localitats com Ripoll, Olot o Besalú, encara avui hi ha plaques que recorden el nivell de l'aigua que va arribar entre 2 i 3 metres per sobre dels carrers.
Als cursos baixos de les conques les inundacions van ser extenses, amb unes 175.000 hectàrees de conreu totalment anegades. De fet, el Ter a Torroella de Montgrí va arribar a un cabal de 2.400 m3/s -l'habitual és de 5-, el Fluvià a uns 2.000 a Garrigàs i la Muga a 1.200 m3/s a Castelló d'Empúries.