El petit embassament del Foix fa mesos que està al centre de la polèmica. Sense poder funcionar amb comportes, quan les fortes pluges el fan sobreeixir pot provocar episodis com el del 12 de juliol amb importants inundacions a Cubelles. A més, l'estat ecològic del pantà no és bo, amb unes aigües molt eutrofitzades. Ara, segons explica l'ACN, s'aposta per la creació d'una desena de basses que actuïn com a "depuradora natural" i la retirada massiva de canyissar.
Com descontaminar el pantà del Foix?
La contaminació de l'aigua del riu Foix, i especialment del pantà, és una qüestió que fa anys que genera controvèrsia. La direcció del parc admet que aconseguir una descontaminació total "és un procés lent, complicat, i sense una solució única". Ara, però, es vol fer un primer pas amb diverses intervencions a l'ecosistema per aconseguir una "depuradora natural" a la cua del pantà, segons explica el director del Parc del Foix, Pau Mundó. Una actuació liderada pel Consell Comarcal de l'Alt Penedès en col·laboració de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Castellet i la Gornal està obrint una desena de basses noves, així com un canal bioremediador, alhora que s'han retirat més de 6.000 metres quadrats de canyes invasores.
El projecte per millorar les condicions del riu just quan arriba al pantà, a l'altura de Castellet i la Gornal, es va tancar a finals de juny, molt poques setmanes abans que la dana del 12 de juliol provoqués el desbordament del Foix. Tot i que aquell temporal va ser excepcionalment violent -amb un cabal d'aigua mai vist en dècades-, des del Parc del Foix asseguren que es va evidenciar la necessitat de netejar l'espai fluvial i reforçar-ne la resiliència "després d'anys d'actuacions a la zona terrestre amb boníssims resultats".
L'actuació iniciada aquest setembre se centra en el tram de curs del riu just abans d'arribar a la presa. Les últimes setmanes les excavadores han fet un treball intens de neteja d'una àrea que s'havia convertit en un bosc de canyes invasores. S'han extret 6.128 metres quadrats de canyes americanes, "que és la més molesta" per garantir una bona biodiversitat i és la que més obstrueix el pas de l'aigua riu avall, especialment quan hi ha una crescuda sobtada com la d'aquest estiu.
Amb l'espai desbrossat, la previsió és plantar arbrat i plantes autòctones, com verns, avellaners, àlbers, freixes i càrex. També es farà un sembrat d'herbes autòctones a base d'una barreja de llavors on es combinaran espècies de creixement ràpid, amb lleguminoses i gramínies.
- Les basses actuaran com a depuradora natural abans del pantà de Foix
- Gemma Sánchez / ACN
En paral·lel a la vegetació, s'està actuant en l'obertura de nou basses de diverses dimensions, amb una profunditat mitjana d'1,5 metres sota el nivell freàtic, i s'està creant un canal bioremediador de 200 metres de llargada. La intenció és atraure noves espècies de peixos i ocells "que se sentin més protegits, especialment quan hi hagi una riuada".
Aquesta millora de la biodiversitat, explica Mundó, acabarà permetent que la contaminació del riu sigui parcialment absorbida i filtrada. "L'aigua passarà de llarg i les basses actuaran com ho faria una depuradora", apunta el director del parc, que veu l'actuació com un "primer pas important" perquè l'ACA pugui afrontar a llarg termini la descontaminació de la presa.
El 40% del pantà són sediments
Mundó lamenta que la brutícia del Foix s'hagi convertit en una qüestió de tanta complexitat després de dècades de factors acumulats. Recorda que entre els anys 50 i 70 "s'hi van abocar molts productes descontrolats que han provocat un sediment a l'embassament que és millor no remoure". S'hi suma el fet que l'aigua de la depuradora de Vilafranca també va a parar al Foix amb una qualitat millorable.
No en va, és el pantà de les conques internes més colmatat per sediments. Segons dades a les quals va tenir accés Nació, actualment té un volum d'aigua màxim de 3,37 hm3, una xifra que contrasta amb els 5,64 quan es va construir el 1928. A inicis del segle XXI, per la seva banda, la capacitat se situava en 3,37. D'aquesta manera, el 40% de l'embassament està ocupat per sediments.
L'actuació que hi ha ara en marxa té un pressupost d'uns 325.000 euros. El 90% els aporta el Consell Comarcal de l'Alt Penedès a través d'una subvenció dels Fons Climàtics per al desenvolupament d’actuacions de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat. El 10% restant prové de l'Ajuntament de Castellet, que també assumeix la direcció de l'obra.
L'ACA es compromet a canviar les comportes
Arran de les inundacions del juliol, l'Agència Catalana de l'Aigua es va comprometre a canviar les comportes per incrementar la capacitat de desguàs i poder assumir així l'arribada d'aigua en cas de pluges intenses a la capçalera. En una reunió a inicis de setembre amb representants dels ajuntaments de Castellet, Cubelles i Cunit l'administració hidràulica va garantir iniciar la redacció del projecte per resoldre el bloqueig de les comportes inferiors, obstruïdes per l'acumulació de sediments. També es va comprometre a construir motes al tram final del riu, a Cubelles, per evitar nous desbordaments.
- L'ACA s'ha compromès a canviar les comportes de l'embassament de Foix
- Gemma Sánchez / ACN
L'Ajuntament de Cubelles va celebrar les mesures i va celebrar la predisposició de l'ACA. Amb tot, també reclama que també s'afronti un increment del cabal ecològic com una mesura per millorar l'estat del riu i, al mateix temps, reduir la probabilitat de les inundacions. Segons el consistori, reparar els desperfectes de les inundacions costarà 2 milions d'euros a les arques públiques.
Cal recordar que el petit pantà de Foix només s'utilitza per a reg agrícola. Les seves petites dimensions i la mala qualitat de l'aigua -bona part procedeix de l'efluent de la depuradora de Vilafranca del Penedès- ha impedit que mai es destinés a consum humà. Un fet que, segons fonts de l'ACA consultades per Nació, en cap cas està sobre la taula. Actualment, l'aigua de l'embassament permet l'activitat a més de 500 agricultors d'una comunitat de regants que suma unes 2.300 hectàrees. "Si eliminen l'embassament, plegaria el 90% de la pagesia del Garraf", adverteixen.
