Tots els oceans del planeta pateixen una triple crisi. Aquest és el diagnòstic d'una nova edició de l'informe anual del Servei de Vigilància Marina Copèrnicus que adverteix de l'afectació generalitzada al medi marí de la suma combinada del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació. “Constatem esdeveniments sense precedents, tendències accelerades i uns impactes creixents no només sobre els ecosistemes, sinó també sobre la producció d'aliments i l'economia així com en la regulació climàtica”, destaca l'ocenògrafa Karina von Schuckmann, directora de l'informe.
Reduir les emissions és imprescindible, però no suficient
Mars i oceans ocupen un 75% del planeta i contenen el 97% de l'aigua. Més enllà de la seva extensió, un dels elements clau és que aconsegueix captar el 90% de l'excés de calor provocat pels gasos d'efecte hivernacle.
El novè Informe sobre l'Estat dels Oceans constata un element ja sabut, però molt important: des de la dècada dels 60 l'escalfament del medi marí s'ha accelerat i això contribueix al desequilibri del planeta. També destaca que l'acidificació és major -recentment s'ha donat per superat el llindar segur en aquest àmbit- a les zones amb més biodiversitat i que la situació de les espècies amenaçades empitjora progressivament.
Per altra banda, no hi ha cap conca oceànica lliure de la contaminació, especialment dels plàstics. En aquest sentit, aquest 2025 ha destacat per un nou fracàs en intentar acordar el primer tractat global que n'havia de limitar la producció.
El diagnòstic del Servei de Vigilància Marina Copèrnicus és contundent: aquesta triple crisi afecta amb major o menor grau tots els mars i oceans del planeta. En aquest sentit, apunten que reduir de manera contundent les emissions de CO2 és clau, però que no és suficient per salvaguardar-los.
Sis grans conclusions de l'estat dels oceans
El novè Informe sobre l'Estat dels Oceans analitza l'estat de salut i els impactes del medi marí a escala planetària. Aquestes són les sis grans conclusions:
- Escalfament accelerat dels oceans: la temperatura mitjana global de la superfície marina va arribar a un rècord de 21 °C a la primavera del 2024. Els científics adverteixen que petits augments de temperatura provoquen grans canvis al conjunt del sistema.
- Onades de calor marines persistents: entre 2023 i 2024 es van produir onades de calor molt intenses que, especialment a l'Atlàntic, van ser persistents arribant a durar més de 300 dies. Afecten greument els ecosistemes, la producció alimentària i les economies costaneres.
- Augment del nivell del mar: entre 1901 i 2024 el nivell global del mar ha pujat 228 mm -actualment 3,7 per any-, incrementant el risc d’inundacions i erosió a les zones costaneres europees on viuen uns 200 milions de persones.
- Efectes combinats: escalfament, acidificació i plàstics. Els ecosistemes marins pateixen pels canvis físics i químics i per la contaminació plàstica. El 75 % dels països amb més emissions de residus plàstics tenen esculls de corall vulnerables.
- Espècies invasores i impacte en la pesca: les onades de calor -com la que va fer elevar la temperatura al Mediterrani fins a 4,3 ºC per sobre de l'habitual- afavoreixen la proliferació d'espècies invasores i el col·lapse de les autòctones, sovint claus per als pescadors.
- Disminució del gel marí: l’Àrtic va registrar quatre mínims històrics entre el 2024 i 2025. L’Antàrtida també va viure el 2024 un dels anys amb menys extensió només superat pel rècord de 2023.
L'afectació al Mediterrani
L'informe conclou que en Mediterrani es combinen dos dels impactes marins de l'escalfament global: l'acidificació i augment del nivell del mar per sobre la mitjana. També considera la situació dels coralls en una situació de perill 2 en una escala de 3 mentre que la pol·lució per plàstics se situa -almenys a la riba nord- per sota de bona part de les regions del món.
Marta Marcos, investigadora de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats i una de les autores de l'estudi, situa la península Ibèrica “en primera línia de la crisi”, especialment per l'augment del nivell del mar. “Sense mesures urgents per reduir les emissions i reforçar la resiliència costanera, es redibuixarà progressivament el litoral espanyol”, assegura.
Malgrat que l'increment de la temperatura és superior a la Mediterrània oriental -una de les zones amb les onades de calor més intenses-, aquest estiu l'aigua del mar a Catalunya ha estat 2 graus per sobre la mitjana. En el conjunt de l'estiu s'ha situat en 25,80 graus, el segon valor més elevat de la sèrie històrica i a només cinc centèsimes del rècord del 2022.
