Els ramaders del Pallars Sobirà fan baixar 3.000 ovelles de la muntanya de Seurí per Sant Miquel

Una tradició ancestral que es manté viva malgrat la pressió de l’os bru

Publicat el 30 de setembre de 2025 a les 09:54
Actualitzat el 30 de setembre de 2025 a les 09:56

Com mana la tradició, amb l’arribada de Sant Miquel els ramats han d’abandonar els prats d’alta muntanya, on han pasturat durant l’estiu, abans no hi arribin el fred i les primeres nevades. A la muntanya de Seurí, al Pallars Sobirà, prop de 3.000 ovelles de deu ramaders diferents han passat els darrers tres mesos sota la custòdia del pastor de la muntanya. Ara, tocava emprendre el camí de retorn cap als pobles d’origen.

Abans, però, cal separar els animals de cada propietari, una tasca que a Seurí encara es fa a la manera antiga: amb el ganxo i a mà, peça a peça, igual que ho feien els avantpassats. Dies abans de pujar a l’estiuada, cada pastor havia marcat les ovelles xollades amb la seva “marca de casa” a l’esquena, de manera que el reconeixement resulta més àgil en el moment de triar el bestiar. Malgrat tot, és una feina laboriosa i ja gairebé extingida en bona part del Pirineu.

Segons explica el ramader Xavier Rivera, l’estiu ha estat globalment bo, tot i algun ensurt per la presència de l’os. Precisament per això, demana que la muntanya de Seurí sigui inclosa dins de les zones de protecció del plantígrad, amb l’objectiu de reforçar les mesures de seguretat per al bestiar i els pastors. Rivera assegura que la convivència entre ramaderia i os és “impossible” i alerta que l’animal va ser vist en zones molt properes a on es trobaven les 3.000 ovelles i el pastor que les custodiava.

Amb els ramats ja separats, els pastors emprenen la transhumància de baixada. Algunes ovelles quedaran a prop, al mateix poble de Seurí; d’altres aniran cap a Peramea o Costcastells; i les que tenen més camí a fer arribaran a Sant Joan de Vinyafrescal, Toralla o Puigverd, al Pallars Jussà. Totes elles desfaran a peu el trajecte que ja van fer a principis de juliol, quan pujaren als prats frescals de la muntanya.

Així, un any més, la baixada dels ramats per Sant Miquel manté viva una de les tradicions més arrelades del Pirineu, que combina la memòria d’oficis antics amb els reptes d’un present marcat per la presència creixent de l’os bru.