Víctor Cusí: «S'ha d'incentivar l'electrificació en tots els àmbits, també en la reconstrucció per la DANA»

Víctor Cusí Puig (Figueres, 1972) és director executiu de Normawind i president de la patronal d'EolicCat. Considera que l'acord assolit a la COP28 d'iniciar la "transició per deixar enrere els combustibles fòssils" és clarament insuficient i que cal accelerar el desplegament de renovables si es vol complir l'objectiu marcat a Dubai de triplicar-ne la potència a finals de segle. Té clar que la Xina ja ha descobert "els avantatges i oportunitats" del nou model i que Europa, independentment del que facin els Estats Units de Trump, ha de redoblar els esforços per ser competitiva. Finalment, insisteix que tan important és tenir més renovables com electrificar la demanda en tots els àmbits, també en la reconstrucció de la DANA o en els països empobrits.

Què espera de la COP29, cimera que per segon any consecutiu se celebra en un estat productor de combustibles fòssils?
La celebració de la COP29 en un país productor de combustibles fòssils és més una oportunitat que un problema. En aquest sentit, es tracta de deixar palès de forma clara les amenaces de no frenar les emissions i la necessària transformació del model cap a un de més eficient i basat en renovables, neutre en emissions. Bakú és un escenari vàlid si hi ha voluntat política: cal avançar en el nou model energètic i substituir, de forma accelerada, el vell.

Quins tres elements creu que seran clau a la COP de Bakú?
El primer és aconseguir tancar un compromís clar per la reducció d'emissions, secundat per les grans potències industrials i emissores, amb bases realistes, però ambicioses. En segon lloc, cal fer un esforç per dotar aquest canvi dels recursos necessaris. Convertir la transformació del model en una oportunitat per millorar la competitivitat de les economies menys desenvolupades. Finalment, establir mecanismes de transparència, seguiment i de control, per garantir-ne el compliment.

A Dubai, després de moltes negociacions, es va optar per la fórmula d'iniciar "la transició per deixar enrere els combustibles fòssils". Creu que és un punt de partida interessant o clarament insuficient?
És un punt de partida insuficient. La transició cap a les renovables ha de ser més intensiva i cal que vagi acompanyada dels compromisos que es tradueixin en accions específiques orientades a desincentivar l'ús de combustibles fòssils i productes derivats. Cal ser més exigents amb els països amb més potencial econòmic i que actuïn com a tractors.

Energia

El món fregarà la meitat d'electricitat d'origen renovable el 2030

També es va acordar triplicar la capacitat instal·lada de renovables al conjunt del món. Malgrat que s'està accelerant, l'Agència Internacional de l'Energia alerta que no s'hi arribarà el 2030...
No és suficient posant objectius a mitjà termini: cal definir les passes intermèdies i fer-ne un procés clar de fiscalització dels avenços. Cal establir, d'una banda, incentius potents per a les empreses i la ciutadania que hagin de protagonitzar aquest canvi de model. Cal mobilitzar recursos, que arribin a tots els països, però fiscalitzar-ne el seu ús.

La victòria de Trump pot afectar el desenvolupament de les renovables?
Sí, podria tenir un impacte en el panorama global, per un posicionament més relaxat i menys compromès per l'administració nord-americana. Això no obstant, el gran rival econòmic dels Estats Units, la Xina, té molt clar quin és el camí i està descobrint els avantatges i les oportunitats que es deriven d'un model energètic renovable i descarbonitzat, com a un factor essencial de millora de la competitivitat. Estats Units, com a potència, no pot ignorar-ho redundant en un model energètic que s'ha d'esgotar, i perdent les oportunitats derivades d'aquesta transformació. A Europa, per la seva banda, només pot reforçar el desenvolupament de les renovables per ser competitiva. Són les úniques fonts realment autòctones i el seu desenvolupament serà clau per reduir la dependència exterior i també per reimpulsar un sector en què va ser pioner.

Acció

L'impacte climàtic de la victòria de Trump: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París»

El 2024 serà el primer any on s'arriba -encara que sigui puntualment- a un escalfament global d'1,5 graus. Pot ser un element que catalitzi l'ambició climàtica?
Sí, assolir aquest llindar podria ser un toc d'alerta. Els efectes del canvi climàtic ja són evidents, aquest any s'està caracteritzant per fenòmens meteorològics molt violents. Des de la recent DANA que ha afectat el País Valencià i altres zones de l'estat espanyol, fins a Califòrnia, Líbia, Alemanya, Polònia, les pluges torrencials a Mauritània i al sud del Marroc, entre altres. L'augment de la temperatura s'està revelant amb més violència de la que els experts preveien. En definitiva, l'impacte d'aquests fenòmens pot contribuir que la societat i les autoritats s'adonin que la situació d'emergència és real.

Catalunya encara té emissions per sobre del 1990 i estem lluny d'alinear-nos amb objectius de l'Acord de París. A banda d'accelerar la instal·lació de renovables, què hem de fer com a país per canviar aquesta tendència?
Hem d'enfortir les polítiques d'eficiència energètica, especialment en edificis i indústria, impulsar el transport públic, la mobilitat sostenible i incentivar l'economia circular. Cal posar-ho fàcil a la ciutadania i exigir-ho als agents que poden contribuir al descens de les emissions: empreses, patronals, etc. S'ha d'incentivar l'electrificació de la demanda en tots els àmbits possibles. Un exemple, en la reconstrucció i rehabilitació d'habitatges a la zona devastada per la DANA, cal donar tot el suport i ajuts amb recursos públics a la ciutadania que ha perdut el seu vehicle o ha d'actuar per recuperar la seva llar, però convertim la desgràcia en una oportunitat i fem-ho amb visió transformadora: electrificació dels usos i la mobilitat i maximitzar l'eficiència dels habitatges.

Acció

Finançament climàtic i 10 qüestions clau més de la COP29 de Bakú

Quins acords de mínims s'haurien de produir per considerar que la COP29 ha estat positiva?
Crec que els mínims haurien de ser el compromís en la reducció de les emissions per part dels grans consumidors de combustibles fòssils, amb polítiques que premiïn les empreses i ciutadania que fa l'esforç de transformació i penalitzar als països que més contaminen. Tot això amb una orientació solitària amb els països amb menys capacitat de transformació. Un fons dedicat a compensar el dany climàtic per a les economies més afectades, però que s'apliqui amb visió transformadora: compensar per millorar la resiliència però també acompanyat de la implementació de mesures de canvi de model. Finalment, una agenda clara per la implementació dels acords: amb fites intermèdies específiques, per països, que inclogui mecanismes de supervisió i sancions en cas d'incompliment.