Anna Pérez Català: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista»

Anna Pérez Català (Badalona, 1990) és ambientòloga de formació i investigadora a l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) de París. Experta en negociacions de canvi climàtic reconeix que té poques esperances en una COP29 a l'Azerbaidjan que es preveu “aigualida”. L'element principal de negociació a Bakú serà el finançament climàtic i, més enllà d'un acord que dona per descomptat, considera que la clau és que sigui ambiciós i just. “Aquí és on veurem si la cimera ha funcionat”, apunta.

Què espera de la COP29, cimera que per segon any consecutiu se celebra en un estat productor de combustibles fòssils? Serà de transició?
És difícil pensar que a Bakú hi haurà grans acords. I això és una llàstima, ja que hauria de ser una cimera on s'acordés el finançament climàtic, però també pressionar els països de G-20 per augmentar l'ambició. Hauria de ser una COP important, però tenint en compte on es fa -amb poca capacitat diplomàtica i molt dependent de la producció de combustibles fòssils- no soc massa optimista. No crec que sigui d'impàs, però sí una mica aigualida.

Serà menys mediàtica, però no deixa de ser el moment més important de l'any en negociacions climàtiques. Tres elements que creu que seran claus a Bakú?
El primer, evidentment, el finançament. Fa una dècada es va acordar que els països rics donarien 100.000 milions de dòlars anuals als empobrits. Ara toca revisar l'objectiu: decidir la quantitat, com es posaran els diners i qui ho assumirà és molt complicat. El segon, és l'ambició: si els estats comencen a presentar nous plans per explicar com reduiran les emissions -tenen fins al febrer de 2025 per fer-ho-. I el tercer, fixar-nos si es recupera i es desenvolupa l'acord de la COP28 per iniciar una “transició que deixi enrere els combustibles fòssil”.

Parlant de finançament: la COP16 de biodiversitat ha tingut un final abrupte i sense un acord clar en aquesta qüestió. És un mal pressagi per Bakú?
No ho crec i espero que no. És una qüestió que es treballa des de fa molt de temps i que, en principi, no té a veure amb les negociacions de biodiversitat. Els estats crec que tenen clar que a Bakú s'ha de tancar un acord. Posposar-ho per a l'any vinent no només seria una molt mala notícia sinó que mostraria una mala voluntat per part dels països rics.

Acció

Bruna Cañada: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits»

El 2024 serà el primer any on s'arriba -encara que sigui puntualment- a un escalfament global d'1,5 graus. Pot ser un element que catalitzi l'ambició climàtica a Bakú?
Ho sentirem molt en els discursos més polítics, especialment a l'inici de la cimera quan hi hagi els caps d'estat, però que no tindrà influència a les negociacions. La pressió ja la tenien abans. De fet, penso que superarem els 1,5 graus d'escalfament i quasi no ens n'adonarem. Ara ja sembla que ens centrem en què fem una vegada superem aquest llindar.

La COP arribarà pocs dies després de la tragèdia del País Valencià -en una àrea metropolitana d'un estat europeu-. Pot tenir alguna influència o és una mica naïf pensar-ho?
Seria molt interessant, però no ho crec. Està sent i serà un element clau en la política estatal, però no imagino que ni augmenti l'ambició climàtica de la Unió Europea ni tan sols de l'estat espanyol.

Terra

El planeta bat un nou rècord d'emissions i s'encamina a un escalfament de 3,1 ºC

On s'hauran decidit més les polítiques climàtiques: el 5 de novembre amb la victòria de Trump als Estats Units o a partir de l'11 a Bakú?
És una molt bona pregunta. M'agradaria pensar que no només depèn dels EUA, però és cert que són claus i quan en la primera etapa de Trump van marxar de l'Acord de París es va notar molt. Xina, per exemple, només reacciona si té els Estats Units implicat.

Per acabar, quins acords de mínims s'haurien de produir per considerar que la COP29 ha estat positiva?
Un acord de finançament climàtic és imprescindible. El que caldrà avaluar després és com de mínims és aquest acord: qui l'assumeix, a què es destina i si és fàcil accedir-hi. Aquí és on veurem si la cimera ha funcionat.