Marc Serra: «No podem caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots»

Marc Serra Solé (Barcelona, 1986) és el responsable d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Serà a la COP29 de Bakú amb la missió de reivindicar un paper actiu de les administracions locals en la transició energètica superant certes “incomprensions”: “No podem caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots”. També reclama un canvi de rumb radical en les polítiques: “És incomprensible que alguns governants continuïn encaparrats en ampliar aeroports a zones inundables”.

Què espera de la COP29, cimera que per segon any consecutiu se celebra en un estat productor de combustibles fòssils?
És evident que celebrar la COP en estats petroliers o gasistes és una contradicció, com també ho són les greus mancances en matèria democràtica o de drets i llibertats al país. Em genera incomoditat i un sentiment de jugar el partit amb l'àrbitre comprat, però el que està en joc en una cimera com aquesta és tan important que crec que, tot i això, val la pena ser-hi i fer sentir la nostra veu amb tanta força com puguem.

Quins tres elements creu que seran clau a la COP de Bakú?
En primer lloc, els compromisos. Els NDC, que són els plans que cada país ha de presentar, seran fonamentals per saber si encara podem continuar somniant amb l'horitzó d'1,5 ºC o ens enfrontem a la catàstrofe d'encaminar-nos cap als 3,1 graus d'escalfament. Aquesta COP serà clau per veure si els estats situen propostes amb ambició climàtica i voluntat d'accelerar o, al contrari, intenten frenar o fer marxa enrere. I això té relació amb el segon element, el paper dels EUA, després de la victòria de Trump. El seu discurs negacionista pot fer encallar qualsevol gran acord i retardar les polítiques de reduccions d'emissions, fent infructífers els esforços de molts altres estats i actors. I aquí prendrà també especial rellevància el paper que pot jugar Europa, com a contrapès i com a líder d'un model de transició justa i àgil. El tercer element és l'econòmic. Com financem la transició ecològica? Com compensem el Sud global pels impactes que provoca el nord global? Com posem les polítiques d'adaptació al centre del debat polític i deixem d'interpretar-les com una despesa, per passar a entendre-les com una inversió imprescindible? En matèria de canvi climàtic no n'hi ha prou que un país ho faci bé, ho han de fer bé tots, i per això és imprescindible analitzar el finançament a escala global i redistribuir per a assolir els objectius al més ràpidament possible.

Les negociacions són entre estats, però les administracions subnacionals també intenten fer sentir la seva veu. Quin paper tindrà la Diputació de Barcelona a la COP29?
Nosaltres volem dur la veu de la ciutadania i del món local a les taules on mai hi són convidades. Tothom diu que la transició ecològica ha de ser justa i democràtica, però després s'obvia incloure a la ciutadania en les grans decisions i això provoca que una majoria social en comptes d'exigir-nos accelerar aquesta transició, ho acabi vivint amb apatia o fins i tot s'acabi convertint-se en un fre. El món local al ser l'administració més propera és l'actor idoni per garantir un protagonisme ciutadà en la transició ecològica i per a la transformació del model energètic. Quan són els pobles i ciutats els que lideren mesures com la introducció de renovables o la transformació urbana per millorar la qualitat de l'aire, es crea un efecte contagi en la ciutadania. Per fer-ho possible necessitem més recursos humans i econòmics, i fer evolucionar un marc legislatiu cap a un model més flexible i eficient, que entengui la realitat dels pobles i les ciutats.

Acció

Finançament climàtic i 10 qüestions clau més de la COP29 de Bakú

Ens han convidat a participar en esdeveniments de primer nivell, tant el govern espanyol, com d'altres estats com Xina dels quals podem aprendre molt en termes de planificació de la transició energètica. També participarem en fòrums representant diverses xarxes internacionals com el Pacte d'Alcaldes pel Clima i l'Energia que agrupa més de 10.000 municipis de tot Europa, o l'Aliança pel Clima. A tots ells els durem el mateix missatge: els municipis hi som, estem liderant i volem accelerar, però necessitem més recursos.

Catalunya encara té emissions per sobre del 1990 i estem lluny d'alinear-nos amb objectius de l'Acord de París. Què es pot fer des de les administracions locals per intentar forçar un canvi de tendència?
El primer que cal fer és ser coherent. Si volem frenar l'escalfament global i les fatídiques conseqüències que ja causa i continuarà causant, hem de prendre mesures ràpidament i evitar caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots. Hi ha mesures que de vegades són rebudes amb incomprensió, perquè els canvis sempre espanten, però la nostra obligació és conduir el país cap al futur, amb pedagogia i sentit comú, i no cap al precipici. La Diputació de Barcelona ha esdevingut líder i referent en els darrers anys respecte a inversió en energies renovables al país, en bona part gràcies al programa Renovables 2030, que mobilitza prop de 200 milions d'euros en inversions a través dels ajuntaments de la demarcació.

Terra

El 2024 serà el primer any en superar el temut escalfament d'1,5 ºC

El que fem els pròxims quatre anys serà clau pel que fa a la reducció d'emissions. Cal accelerar la introducció d'infraestructura renovable i per això estem treballant perquè una majoria dels ajuntaments assoleixin la neutralitat climàtica el 2030. Acompanyant també a una seixantena de comunitats energètiques ciutadanes, i promovent la col·laboració publicoprivada per impulsar comunitats als polígons per aprofitar les grans cobertes industrials. Això només ho poden liderar els ajuntaments, amb l'impuls i suport econòmic i tècnic de la Diputació, i generant complicitat i aquest efecte contagi amb la ciutadania i el sector privat.

El 2024 serà el primer any on s'arriba -encara que sigui puntualment- a un escalfament global d'1,5 graus. Pot ser un element que catalitzi l'ambició climàtica a Bakú?
M'agradaria molt que aquest pogués ser un crit d'alarma per als estats, però malauradament crec que necessitem algunes coses més per acabar de fer tombar la balança. I una d'elles, segurament la més important, és la mobilització de la ciutadania. Les dades del darrer Baròmetre Climàtic del CEO reflecteixen uns enormes consensos a Catalunya favorables a les renovables, a les accions per a la protecció de l'aigua, a la reducció de combustibles fòssils o al canvi cap a sistemes de transport més sostenibles, però, en canvi, no veiem una translació clara d'aquestes grans majories a la legislació que s'aprova, a l'ambició que apliquen alguns governants i, sobretot, als pressupostos que posen damunt la taula per a fer efectius aquests canvis. Per a això necessitem que sigui aquesta ciutadania conscienciada i compromesa la que faci moure els seus representants.

Acció

L'impacte climàtic de la victòria de Trump: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París»

La COP arribarà pocs dies després de la tragèdia del País Valencià -en una àrea metropolitana d'un estat europeu-. En l'àmbit de l'acció climàtica local, com els interpel·la aquest desastre?
El que ha passat, en realitat, no és una catàstrofe. És una conseqüència de la negligència climàtica de tants polítics (i dels seus ecosistemes mediàtics) que es permeten ignorar l'evidència científica. Ja siguin les contínues crides a la inajornable reducció d'emissions o recomanacions sobre l'enviament d'alertes climàtiques a la població.

La sequera que hem viscut enguany a Catalunya i les inundacions del País Valencià són dues cares de la mateixa moneda, i malauradament només estem veient la punta de l'iceberg amb què xocarem si no girem radicalment les nostres prioritats polítiques. És incomprensible que en un context de crisi climàtica les conseqüències de la qual estem patint ja a casa nostre, alguns governants continuïn encaparrats a ampliar aeroports en zones inundables o desenvolupar grans infraestructures que incrementen emissions i consums de recursos escassos com l'aigua. El desastre de València ens posa damunt els morros que les grans infraestructures que necessitem són per adaptar-nos al canvi climàtic i reduir de forma dràstica emissions, no per incrementar-les. Qualsevol que vulgui ser un governant digne del seu poble, hauria de situar-ho com una prioritat indiscutible.

Terra

El planeta bat un nou rècord d'emissions i s'encamina a un escalfament de 3,1 ºC

Quins acords de mínims s'haurien de produir per considerar que la COP29 ha estat positiva?
Calendari d'abandonament definitiu dels combustibles fòssils, compromís efectiu per no sobrepassar els 1,5 ºC i un gran acord de finançament global de les polítiques de mitigació i d'adaptació. Seria un titular meravellós per al dia 23, oi? Nosaltres ens hi deixarem la pell per avançar en aquesta direcció i, sobretot, no retrocedir ni un pam.