En un moment en què la crisi hídrica es torna a agreujar, es reobrirà el debat sobre qui ha d'assumir les restriccions. El pla de sequera situa les màximes limitacions d'aigua al sector primari, per davant de la indústria i, en darrer lloc, al domèstic. En canvi, el turisme no ha d'assumir esforços específics -excepte en casos molt concrets-, un fet que es contraposa amb l'opinió de la societat catalana. Vuit de cada deu reclamen que sigui el sector que assumeixi primer les restriccions, segons les dades del Baròmetre Climàtic presentat aquesta setmana pel CEO.
La sequera, causada pel canvi climàtic
A Catalunya el negacionisme climàtic no hi té cabuda. Només el 2% dels enquestats considera que el clima no està canviant, per davant del 86% que ho té clar. És un consens clar, però amb matisos. Els més joves i els votants de Vox són els que ho tenen menys clar.
En canvi, hi ha una divisió notable a l'hora d'atribuir-ne responsables. El 63% consideren que és només o bàsicament per responsabilitat humana, mentre que fins a un 30% reparteixen les responsabilitats amb les causes naturals.
Després de més de quatre anys de la pitjor crisi hídrica de la història contemporània, fins al 77% dels catalans l'atribueixen al canvi climàtic, mentre que només un 16% ho considera un fenomen cíclic. En aquesta línia, el Govern ja parla de "sequera estructural" i insisteix a deslligar el cicle de l'aigua de la pluviometria amb una aposta redoblada per la dessalinització i la regeneració.
Quins sectors haurien d'assumir primer restriccions per sequera?
Mentre no arribin aquestes grans infraestructures que han de "blindar" Catalunya de l'escassetat hídrica, és molt real la possibilitat d'endurir restriccions, fins i tot a arribar a l'emergència la primavera vinent. Quan es pregunta quin sector s'hauria de prioritzar les limitacions d'aigua, un 83% dels enquestats aposten pel sector turístic -el 60,2% en primera opció-, un 69% a la indústria -un 22,2% en primera opció-, un 26% al domèstic i només un 8% a l'agricultura.
Aposta per accelerar la transició energètica
Un altre dels grans reptes de país és passar d'un model basat en combustibles fòssils i nuclears a un altre en renovables. Catalunya, excepte en autoconsum, està a la cua de la transició energètica i hi ha una majoria d'enquestats (57%) que consideren que el ritme és massa lent, especialment entre els votants de Junts i ERC -curiosament els partits que ho han gestionat des del 2010-.
Amb quin ritme avança la transició energètica?
L'energia solar té una acceptació quasi total (96%) -especialment les instal·lacions petites-, però l'eòlica se situa a prop (92%) i quasi tres quartes parts de respostes a favor de la seva promoció. En aquest darrer cas, se'n destaca com a grans avantatges disposar d'energia renovable, més econòmica i no contaminant, mentre que l'impacte sobre el paisatge és l'element més crític. Tot i això, fins a un 21% dels enquestats no hi veuen cap problema.
En contraposició, només el 10% dels catalans vol promoure l'energia nuclear i un 16% mantenir-la. Cal recordar que el calendari de tancament del govern espanyol en preveu la desconnexió entre el 2030 i el 2035.
Què caldria fer amb aquestes fonts d'energia?
Tot plegat, en un marc on la majoria de ciutadans (63%) aposta per un equilibri entre economia i medi ambient, malgrat que un 31% prioritzaria frenar el canvi climàtic al creixement. Com és habitual en la majoria de les qüestions, hi ha una clara diferenciació entre una esquerra més ambientalista i una dreta més favorable al desenvolupament econòmic.
- Un 69% de catalans creu que les conseqüències del canvi climàtic seran molt greus (i un 17% que suposarà la fi de la humanitat).
- El 83% d'enquestats té clar que caldrà fer canvis en la manera de viure, però un 12% considera que n'hi haurà prou amb la tecnologia.
- El 59% dels catalans creuen que els ciutadans del país estan poc o gens disposats a prendre mesures mentre el 38% considera que hi estan bastant o molt.
- Set de cada deu respostes consideren que encara som a temps de frenar el canvi climàtic (un 20% ja ho veu impossible).
- Hi ha una major preferència a subvencionar amb impostos viatges en tren (7,2) que apujar impostos als vols en avió (6,0).
- Els catalans tenen poca disposició a pagar més impostos per lluitar contra el canvi climàtic (4,7), amb una clara diferenciació entre esquerra i dreta.
- La sequera preocupa molt: un 8,3 sobre 10 per l'impacte sobre la vida quotidiana dels ciutadans del país i un 8,1 respecte a l'activitat econòmica.
- Les polítiques per afavorir un canvi en el parc mòbil no generen un consens clar: subvencionar la compra de cotxes elèctrics rep una puntuació de 6,2 sobre 10, mentre que prohibir la compra de cotxes de combustió o apujar-ne els impostos no passa del 5.
- Malgrat els problemes de Rodalies, el 58% dels catalans disposen d'una cobertura de transport públic bona o molt bona mentre que només el 16% la qualifiquen de dolenta o molt dolenta.
- L'aposta de prohibir circular els cotxes contaminants és majoritària tant pels que tenen vehicle (65%) com els que no (74%). En canvi, la possibilitat d'implantar peatges urbans o al conjunt de carreteres té un suport minoritari (entre el 19 i el 33%).
Nota: el Baròmetre Climàtic del CEO es va realitzar a partir de 1.650 entrevistes entre el 21 de novembre i el 14 de desembre de 2023. L'error de la mostra és de ±2,4%.